“Les ADV, una peça clauen la digitalització del sector, reclamen millor finançament”
Entrevistem Josep Maria Vernet, tècnic ADV La Granada, per l’especial sobre fitosanitaris que hem publicat al 3d8
Josep Maria Vernet Barceló és tècnic de l’Agrupació de Defensa Vegetal (ADV) de la Granada des del 2021. És enginyer tècnic agrícola i llicenciat en enologia. Ha treballat en diferents regions vitivinícoles catalanes com el Priorat i la Terra Alta, i també en altres zones internacionals entre les quals destaquen Burdeus (França), Mendoza (Argentina) i Napa (Estats Units). Fill de viticultors i criat entre vinyes, Vernet treballa des del 2008 al Penedès, dedicat al sector vinícola, i ho compagina amb el conreu de la vinya a la DO Montsant.
Què és i com funciona una ADV?
Les Agrupacions de Defensa Vegetal (ADV) són entitats privades sense ànim de lucre que agrupen agricultors i que coŀlaboren amb l’administració per lluitar de forma coŀlectiva contra agents nocius dels vegetals. Aquesta lluita es fa d’acord amb els principis de gestió integrada de plagues i la utilització racional dels productes fitosanitaris i altres mitjans de defensa fitosanitària.
Totes les ADV tenen la mateixa funció?
No, hi ha moltes tipologies d’ADV. Tot i que la funció principal és la de vetllar per la sanitat dels conreus, n’hi ha que van molt més enllà oferint un assessorament integral (agronòmic, de fertilització, legislatiu, econòmic…).
Des de quan existeixen aquest tipus d’associacions?
Les primeres ADV es van crear als anys vuitanta per continuar el servei d’assessorament agrícola que fins aleshores feia el ‘servei d’extensió agrària’. Aquest servei es va crear als anys cinquanta amb finançament dels Estats Units. El que buscava era afavorir el desenvolupament de l’agricultura industrial en època franquista.
Al Penedès, les primeres ADV que es van crear van ser la del Baix Penedès i després la de Covides, com a hereves d’aquest servei d’extensió agrària. Però el creixement més important tant en nombre com en superfície es va produir entre els anys 2005 i 2015 com a conseqüència de l’arribada de les subvencions associades al control del corc del raïm, amb mètodes alternatius a la lluita química (feromones). Per accedir a aquestes subvencions, era obligatori, i encara ho és, estar inscrit a una ADV. D’aquí l’interès de formar aquest tipus d’associacions.
Quantes ADV hi ha a Catalunya?
A Catalunya, actualment hi ha 108 ADV, deu de les quals estan ubicades al Penedès. Són la de La Granada, Sant Llorenç d’Hortons, Covides, Vitalpe Sat, l’Associació de Viticultors del Penedès, la de Sant Martí Sarroca, la de Font-rubí, Vitioleicultors Baix Penedès-Garraf, Fruita dolça de l’Alt Penedès, Cellers Domenys i Agricultors del Pla de Manlleu.
Aquesta xifra és més baixa que fa uns anys…
Sí, els darrers anys, el creixement del conreu ecològic i les subvencions associades a aquest tipus de conreu –que no necessiten formar part d’una ADV obligatòriament– ha fet que el nombre d’ADV i de superfície de conreu s’hagi mantingut estable o hagi disminuït lleugerament.
I per què el conreu ecològic no és obligatori que es vinculi a una ADV?
És incomprensible, ja que per tal de fer front a les plagues i malalties en ecològic cal més control i coneixement per aplicar-hi les millors solucions. L’ús de feromones no està regulat en l’ecològic, i hi ha agricultors que n’han deixat d’usar per reduir costos, assumint el risc de patir atacs de corc.
Com es financen les ADV?
Les associacions es financen amb les quotes que paguen els seus associats i també amb els fons públics de la Generalitat. En aquest sentit, cal dir que actualment hi ha un infrafinançament important, ja que dels 4,36 milions d’euros que s’han soŀlicitat de subvenció per part de les ADV de Catalunya, només es preveu que se’n cobreixin 2 milions, el 45% del total.
Quina és la relació que mantenen les deu ADV del Penedès?
La comunicació entre nosaltres, pel que fa al grup sencer, es coordina des del Servei de Sanitat Vegetal del Departament d’Agricultura. És aquest servei qui ens convoca a les reunions informatives, de formació, de balanç de la temporada… A escala més reduïda, la comunicació es fa via xarxes socials. Cal dir que aquesta segona via de comunicació és molt activa i que estem permanentment en contacte per coordinar-nos en matèria d’avisos fitosanitaris, utilització de productes fitosanitaris, avaluació de la sanitat dels conreus, realització d’assajos de productes fitosanitaris i/o metodologies d’aplicació, normativa, formació…
Actualment, hi ha un projecte liderat pel Departament que vol formar un ‘hub’ per a les ADV, que se suposa que ajudarà en temes de comunicació i tramitació.
Com valoren la futura adaptació dels agricultors a les noves normatives i a la evolució digital?
L’actual política agrària comunitària (2023-2027) farà obligatòria la tramesa de dades dels tractaments fitosanitaris, fertilització i resta de treballs de conreu de manera digitalitzada (quadern digital d’explotació) a partir del 2026 a tota la UE (estratègia ‘farm to fork’, ‘del camp a la taula’).
A Espanya s’ha decidit avançar aquesta implantació al setembre d’enguany per a les explotacions de més de 10 hectàrees i al juny de 2024 per a totes les explotacions. Fins ara s’estava fent en format paper i la presentació es feia si hi havia alguna inspecció de sanitat a l’agricultor o al celler o empresa que comprava el producte agrícola.
Quina feinada…
La nova normativa actual obligarà a fer la tramitació digitalment cada mes per a totes les explotacions. Aquesta tramitació anirà vinculada a la compra de productes fitosanitaris i de fertilitzants (també controlada). Per tant és necessari tenir un aplicatiu informàtic que faci la tramesa de dades d’àmbit autonòmic i estatal. I no només això, sinó que cal que tota la informació estigui revisada per no incomplir la normativa. Si hi ha algun incompliment, hi pot haver sanció.
Està preparat el sector per a aquest canvi?
La posada en funcionament de tot aquest muntatge s’està fent a corre-cuita i amb moltes mancances tècniques i de comunicació. I no s’informa de les conseqüències que aquest sistema comporta als afectats. El Departament està sotmès a les regulacions estatals. No obstant això, podria aportar millors solucions per a la tramitació d’aquesta informació, ja que és un requeriment obligatori.
La gent gran serà la més afectada.
Ens trobem en un context de gent d’edat avançada amb pocs coneixements sobre l’entorn digital i amb dificultats per aprendre’n. Per tant, necessitaran l’ajuda d’un/a assessor/a i d’un programari que els ajudi en la introducció de les dades de conreu i en la tramitació. Les ADV, com a assessors en matèria de sanitat vegetal, serem els responsables de validar tots els tractaments fitosanitaris, que poden ser milers cada mes. Per tant, ens obligarà a dedicar més temps a la burocràcia o a contractar nou personal per a aquesta funció, amb el sobrecost que això pot implicar per als nostres associats. Per tant, la falta de finançament es pot fer molt més acusada.
Falta suport de l’administració?
En aquest context, en què la nostra figura és essencial perquè el sistema funcioni, el Departament hauria de posar més esforços econòmics i tècnics per ajudar a l’adaptació de la nova normativa i al finançament dels/les professionals de l’ADV.
I els sobrecostos que pot generar l’adaptació, com s’ho faran els agricultors per afrontar les despeses?
Els sobrecostos seran directes en el vessant econòmic i indirectes pel que fa a temps emprat per a la introducció de les dades, revisió i tramitació. Quant a l’econòmic (com que l’aplicació del Departament no és funcional) serà necessari adquirir un programari de gestió. Aquests programes estan pensats per a empreses mitjanes/grans, ja que tenen un cost de posada en funcionament elevat, tot i que les quotes mensuals poden ser de 5 a 25 € depenent de les funcionalitats que tingui. Per això, caldrà fer front a un cost d’implantació del programari i a unes quotes de manteniment que poden ser elevades si es fa individualment.
I el temps que s’hi haurà de destinar?
Pel que fa al temps d’introducció de les dades, les aplicacions estan molt ben dissenyades per fer-ho àgilment a través d’un smartphone. Això comporta un problema per als agricultors més grans i farà que moltes vegades ens demanin ajuda per introduir aquestes dades. Pel que fa a la revisió dels tractaments, aquestes aplicacions indiquen automàticament si hi ha algun incompliment. Però la correcció l’haurà de fer el tècnic/a i/o l’agricultor mateix. Això significa un increment enorme del temps destinat a aquesta tasca, i es fa incompatible amb el normal funcionament de l’ADV (visites de seguiment dels conreus).
Això es pot traduir en una menor rendibilitat de les explotacions?
En un context amb els preus dels productes agrícoles en crisi i amb les perspectives d’emergència climàtica per sequera, la introducció per la força i sense consens d’aquesta normativa sí que pot suposar un cop per a la rendibilitat de les explotacions, ja que s’hauran d’adaptar obligatòriament a aquestes noves normatives.
