“El pilar de nou amb folre, manilles i puntals és un castell de tota la colla”
Carles Mata i Sisco Benet, president i cap de colla dels Castellers de Vilafranca fan balanç d’una temporada exitosa
Els Castellers de Vilafranta tanquen dissabte la temporada de la represa amb el sopar de la colla, que aplegarà unes 700 persones. Deu dies després de carregar el castell inèdit, el mastodòntic pilar de nou amb folre, manilles i puntals, el 3d8 ha conversat extensament amb els dos màxims responsables, que des de fa tres anys porten les regnes d’una colla que l’endemà de Tots Sants va ocupar portades, informatius i reportatges de diaris, ràdios i televisions d’arreu. Sens dubte, el resultat final d’aquesta temporada els ha recompensat per la fe cega i el treball constant.
Quin balanç fan de la temporada postpandèmia?
Sisco Benet: Positiu, perquè crec que hem aconseguit els objectius que havíem presentat a principis d’any a l’assemblea de la colla, tant en l’aspecte social com castellerament. Volíem fer la millor actuació per Sant Fèlix, guanyar el Concurs i fer un gran Tots Sants, i això ho hem assolit.
Carles Mata: A escala social hem pogut recuperar totes aquelles activitats que havien quedat penjades, sigui la Calçotada Verda, la Pedalada Verda, el Musical Figarot, cinema a la fresca; totes aquelles activitats que fan reactivar la part social del local i que fan que pugui venir gent de la colla, però també gent que no ho és.
Parlem del més recent. El pilar de nou. Un premi a la constància i al treball?
S.B.: A l’últim assaig de la colla ho vam dir, nosaltres la temporada ja la teníem feta i això és un regal que ens fèiem als mateixos castellers i castelleres i a l’afició penedesenca i que volíem mostrar, provar i tastar. Era un sacrilegi no intentar-ho amb el pilar que teníem i amb el peu, folre i manilles que havíem mostrat durant la temporada. Se’ns brindava una oportunitat que no podíem menysprear.
S’ha fet possible el que bona part del món casteller donava per impossible.
C.M.: Sí, està clar. Fins i tot el mateix dia molta gent ens tractava de bojos quan hi vam tornar, i més en veure el primer peu, que no va ser ni intent perquè al final el vam desmuntar en veure que no anava enlloc. Estic segur que més d’un va marxar de plaça. Entre el primer intent i el segon diversos mitjans van entrevistar gent de plaça i els comentaris eren: impossible, complicat, no el veurem mai… Nosaltres hi crèiem molt, l’havíem treballat i realment l’equip de pinyes, liderat pel Joan Torrents, va fer una feina brutal. Al final el peu és qui suporta el màxim pes del castell i realment el segon va pujar molt millor que el primer i ja es va veure el resultat.
Quina explicació té que el primer peu no arribés ni a sonar gralles i, en canvi, a la segona s’acabés coronant el castell i amb solvència?
S.B.: Aquests castells d’aquesta envergadura, petits detalls els fan perillar i no donen massa treva a tenir gaires errors. Ens ho va mostrar el 4d10fm del Concurs, que no va anar bé perquè l’havies de pujar amb tots els sentits, ja que no et permet la més mínima vacil·lació. El primer peu cadascú va córrer a col·locar-se al seu lloc sense veure el conjunt del pilar. Vam parlar sobretot que tothom fes el que s’havia assajat i treballat i res més. No es tractava d’arribar el primer sinó de complir amb l’objectiu que teníem, que era treure segons a una coreografia i una sincronització que permetia no patir al peu. No vam fer res que no haguéssim treballat i que no tinguéssim clar que descarregaríem. Els que eren incrèduls és perquè no ens havien vist treballar, perquè nosaltres tenim una gent increïble.
C.M.: Poder fer dos pilars de vuit a assaig amb el folre, les manilles i els puntals, però sobretot, veure tota la gent més grossa, aquella gent que va a galeres suportant tot el pes del castell, amb els braços plegats mirant-se el pilar va ser un fet brutal. Igual potser no l’havien vist mai perquè sempre estan allà sota patint el castell, això et demostra el nivell d’excel·lència que havíem assolit amb aquest castell.
Quan es va començar a gestar aquest castell, quan a treballar-lo i quan a creure-hi?
C.M.: El pilar de vuit al Pla de la Seu va ser un abans i un després. La part de la tècnica, on estem conjuntament amb el Sisco i l’equip pilaner, vam apretar-lo molt, tot i que ell no el veia clar perquè era molt d’hora i volia esperar més. El vam convèncer i va parlar amb la canalla, que li van reclamar de fer-lo. I dit i fet.
S.B.: Jo era reticent a tirar el pilar de vuit a la Seu perquè veníem d’un assaig a plaça de fer-lo fins a dosos que va anar molt bé, però volia tenir el 200% de garanties de descarregar-lo perquè veníem d’una pandèmia, teníem una canalla que no havia caigut mai d’un pilar tan gros i calia assegurar-lo al màxim. La conseqüència d’una caiguda d’un pilar et pot hipotecar tota la temporada. Allà es va demostrar la classe i la força dels pilaners. Recordo molt bé que a l’abril, a principis de temporada, vam fer un pilar de set amb poca gent a l’assaig i vaig dir que si em portaven 400 persones aquell pilar el pujava dos pisos, i tothom s’ho va prendre de broma. Es pensaven que em referia a un pilar de vuit i els vaig dir que no, que jo estava parlant d’un pilar de nou. Es va quedar allà perquè evidentment després de la temporada tan exigent que vam fer aquesta era una cirereta probable. Abans del concurs ja es van començar a fer tastos de pilars molt reduïts i a partir d’haver fet pilars de vuit amb tanta solvència la idea va agafar molta força. Quan me’n vaig començar a adonar va ser abans d’anar a Vilanova, en veure la gran fortalesa que teníem de peu, folre i manilles.
Aquest castell l’hauríem de considerar més que un gamma extra?
S.B.: Que cadascú el consideri com vulgui. Aquí hi haurà gent que el desvalorarà, gent que no voldrà anomenar-lo gaire, però aquí està. No sé si és més difícil del que vindrà o no, el tema és que jo crec que és un castell molt complet i no és com un castell net, que tens una estructura molt treballada. Aquest pilar de nou és un castell de colla. A banda de tenir els pilaners amb una excel·lència increïble, has de tenir tota una colla al seu darrere per posar peu, folre, manilles i puntals.
No cal dir que el tronc del pilar, els puntals, les manilles, el folre van tenir el seu mèrit, que ningú discuteix, però quina importància donen a tot el peu d’aquest mastodòntic pilar? Potser la seva arenga final podria ser el millor resum. “Quan us entrin dubtes penseu en diades com les d’avui”. Al peu era on hi havia més dubtes?
S.B.: Hi havia dubtes a tot el món. Potser els únics que ens crèiem el pilar érem nosaltres, i segurament després del primer peu, a causa de l’esgotament i la durada, molta part de la colla tenia certes reticències.
C.M.: Hem de pensar que veníem de dos tresos de deu, un el vam baixar amb setens col·locats, un altre que el vam carregar; vam fer un peu desmuntat de pilar de nou amb el quint col·locat, una torre de nou amb folre i manilles, i al cinquè castell emmanillat va venir el que va venir. Aquests castells pesen molt i a sota castiguen molt. El dubte venia d’aquí, però el cap de colla va parlar amb el peu, que va apostar fermament per un nou intent.
S.B.: Des que es va configurar aquest castell l’objectiu número u va ser pensar en el peu. El que teníem molt clar és que per assolir aquesta meta el primer que havíem de mirar era la part de baix. No volíem portar un projecte que la gent ens fugís, que la gent tingués por del castell. La premissa que sempre ens vam posar des de l’equip tècnic era que l’havíem de fer pensant sempre en el peu. Havíem de buscar alguna manera d’estalviar temps i convènce’ls que allò era possible. Aquest va ser el primer propòsit, i la feina que hi ha hagut al darrere ha sigut per complir aquest objectiu, perquè teníem molt clar que si no el castell no es portava a plaça, per molt bé que estigués el pilar, i que a més el castell es descarregaria, mai per només carregar-lo.
Després del primer peu desmuntat vaig explicar-los que no havíem fet res del que tocava fer i que aquesta vegada els garantíem que sí que ho faríem. I ells hi van creure, com han tingut confiança amb nosaltres en tota la temporada. L’arenga final no només va ser per aquesta diada tan dura sinó pel tema de la temporada. Quan ningú creia que podíem fer un pilar de vuit nosaltres anem i el fem al Pla de la Seu. Quan ningú creia que aquesta temporada es faria un castell de deu, Castellers de Vilafranca el carrega per Sant Fèlix; quan ningú creia que veuria gamma extra nosaltres n’hem fet disset, sis carregats i onze descarregats. Quan ningú creia que veuria res de tot això, quan ningú creia que no es tornarien a veure castells, nosaltres hi crèiem i vam convèncer la gent.
Anem a altres qüestions. Guanyar el concurs què va representar per a la colla?
C.M.: Va ser un punt molt important de la temporada. Veníem amb dubtes i teníem clar que no érem els favorits, però recordo una sensació de satisfacció completa personalment i de colla. Sabíem que les dues colles de Valls havien treballat molt els castells nets i que el concurs seria renyit. Per mi la clau va ser poder descarregar el tres de deu d’entrada. Ens va donar bona part del concurs, tot i que vam haver-lo d’acompanyar amb castells com el 5d9f i el 4d9 carregat. A l’hora de recollir el trofeu vaig pensar molt en tota aquella gent que des del minut zero ens ha donat suport, i més quan tot just es podien fer assajos en grups de 25 però ells estaven allà. Recollir el premi i veure tota la marea verda que hi havia a baix a plaça esperant la rebuda del trofeu va ser molt emotiu.
Podríem dir que el 3d10fm s’ha convertit en el castell insígnia dels verds? Castell que, si descomptem els dos anys de pandèmia, des del 2013 sempre s’ha portat a plaça com a mínim carregat. Un castell que enguany només ha fet la colla vilafranquina.
C.M.: És un castell que ens el creiem molt, però jo afegiria que si ens ha caigut ha estat del tronc, no de la base, que penso que els tres que hem fet tant peu, folre com manilles eren molt sòlids. És un castell que li tenim la mida presa i a més; a les tres diades l’hem tirat de sortida.
S.B.: Som la colla que hem fet més castells emmanillats que ningú. La gràcia ha estat que sempre hem anat a buscar una àmplia gamma de castells i aquest any nosaltres vam decidir apostar per les manilles, quan semblava que el més lògic hauria d’haver estat apostar pels castells nets perquè l’assistència a assajos seria menor de gent i era més fàcil assajar-lo en grups reduïts. A mi m’agradaria que el castell insígnia fos el pilar de nou o el quatre de deu o qualsevol castell, perquè el mèrit d’aquest any no és haver fet el pilar de nou, sinó tota l’àmplia gamma que hem fet.
Després d’aquesta temporada, quin fons d’armari li queda a la colla per a la temporada que ve?
C.M.: Aquest any hem pogut descarregar el tres de deu amb dos quarts que mai l’havien fet. Hi hagut una renovació de tronc important, o més que renovació, diria que hi ha hagut una entrada de gent a la colla de prop d’un centenar de persones noves, de gent jove d’entre 14 i 18 anys, i això és el futur de la colla. La gent jove té ganes de fer castells i els estem enganxant a aquesta droga que és fer castells i que un cop ho proves ja no te’n desenganxes, i això és important.
S.B.: Socialment hi ha molt bons fonaments de gran futur per a la temporada que ve i les següents. La junta ha fet una feinada molt bona i tenim el futur garantit. Pel que fa a la tècnica, cada any és diferent. Ens caldrà tornar a veure com s’encaixen les estructures, com creix la canalla; cada any és com començar de zero.
La colla ha descarregat fins a quinze 3d9f aquesta temporada. Com està la possibilitat de tirar el 3d9 net la temporada que ve, l’únic castell que li falta a la col·lecció a la colla?
C.M.: A mi m’encantaria. És un castell que li tinc moltes ganes i que crec que es pot començar a treballar a principi de temporada. De fet, alguna vegada ja l’hem tocat amb proves divertides. Ara bé, poder arribar a un concurs amb set gamma extra en cartera venint d’on venim és un gran què.
S.B.: Tinc clar que Castellers de Vilafranca, si es planteja el 3d9, és un a més a més de tota una gamma d’altres castells. L’objectiu no és fer el 3d9 perquè és el cromo que falta, l’objectiu és tenir tota la gamma de castells i si les circumstàncies es donen, anar pel 3d9 net. És cert que li tenim ganes i és un castell que hi lluitarem i que treballarem, però si no hi ha les peces idònies no serà el nostre objectiu, tot i que no hi renunciarem. A mi el que m’agradaria és fer tota la gamma de castells en una temporada.
I amb la nova dimensió que s’ha generat amb el pilar de nou, com seria una opció de futur amb una torre de 10 amb folre, manilles i puntals?
C.M.: Aquesta és una dimensió que no és nova. Hi ha hagut alguna colla que també se l’ha plantejat, i per què no?. Fins a puntals l’estructura es munta igual que el pilar. El pilar és molt inestable, però si li poses un altre pilar al davant perquè s’aguanti pot ser que sigui més estable. Penso que s’ha d’anar jugant amb aquests castells i veure com es pot fer. Està clar, però, que per fer això has de tenir una torre de nou insultant, cosa que aquest any no ens ha passat.
S.B.: Tots els castells que hem fet per primera vegada a la història tots comencen amb un somni o un ‘t’imagines?’ o veure-hi alguna possibilitat. Jo, hores d’ara no dic que no sigui possible, però costa pensar que sigui immediat. Nosaltres no som experts en puntals sinó que som els únics que hem fet puntals. Per arribar a nivell d’experts crec que ens falta una mica de rodatge. Ara bé, penso que la diferència d’un pilar amb una torre és abismal. Has de passar a tenir el doble de puntals i la tecnificació de manilles l’has de doblar i penso que hi ha molt diferència. Que està a la nostra ment? Doncs sí, nosaltres no renunciem a res, però encara hi ha un llarg camí a fer i pensem que estem parlant del doble de gent. Tant de bo Castellers de Vilafranca l’any vinent pugui fer-la i descarregar-la, perquè aquest és l’únic objectiu, descarregar-la.
Quins projectes tenen pendents d’aquí al final del mandat?
C.M.: En l’àmbit social de la colla hi ha coses que es van dir a l’inici i que no s’han pogut realitzar. Projectes que són d’una gran inversió, que en pandèmia no tocava. Estem parlant d’una segona cúpula a la nau per poder fer castells fora de la xarxa, insonoritzar encara més la nau, arranjar-ne les caves… Són projectes que estan sobre la taula, com també poder instal·lar plaques solars a tot l’edifici de Cal Figarot. Hi estem treballant. Un dels grans objectiu seria poder arribar als mil socis. Penso que amb tota la gent nova que ha entrat aquest any i una empenta que puguem fer aquest final d’any, igual hi arribem. Hem de pensar que després de fer l’assemblea inicial, al cap d’un mes ens tancaven a casa per la pandèmia i ens vam haver de replantejar tots els objectius. No ens imaginàvem estar tant de temps sense poder fer castells. El principal objectiu que hem aconseguit ha estat poder tornar a animar la gent a venir a Cal Figarot a fer castells.
Tancaran mandat quan acabi la propera temporada. Hi alguna possibilitat de recuperar aquella temporada i mitja perduda per la pandèmia o que el tàndem repeteixi nou mandat?
C.M.: Pensem que l’any que ve els Castellers de Vilafranca fem 75 anys. Estem preparant actes molt importants, una temporada que en el vessant casteller i d’actes socials que serà molt potent. Això ens exigirà. Molta gent ens diu que hem perdut dos anys i nosaltres responem que no és cert. Hem estat un any i mig que tant la junta com la tècnica no han parat de treballar i nosaltres ens hem reunit cada setmana. La colla s’havia de tirar endavant sí o sí. Hauran estat quatre anys intensos i no em plantejo en cap moment de poder continuar.
S.B.: Jo diré el mateix que vaig dir després del primer any. El nostre objectiu és deixar-ho el millor possible. El meu cap està pendent de la temporada que ve. Tal com diu el Carles, no hem perdut dos anys. Aquests dos anys de pandèmia ens han ensenyat molt. Evidentment no hem pogut fer castells, però la junta ha seguit treballant per la colla i la colla ha estat viva. El que la colla ha fet aquest any és conseqüència de tot, dels que no ens volien deixar actuar, de la pandèmia, del fet que nosaltres i tots els castellers i castelleres hem volgut fer castells i lluitar per la colla i per mostrar molts castells. Ara ens queden projectes pendents i som conscients que hi ha coses a millorar, el primer jo com a cap de colla. Tant de bo hi hagi gent que vulgui agafar les regnes, serà saludable per a la colla.
Fotos: FÈLIX MIRÓ
