Els Minyons de l’Arboç recuperen la clàssica de set després de vuit anys
La fita del passat 23 d’agost representa un dels moments més importants de la trajectòria recent de la colla arbocenca i culmina el procés de recuperació i creixement
Els Minyons de l’Arboç van recuperar els castells de set a la diada de la Festa Major 2026, vuit anys després de la darrera ocasió en què la colla va completar la clàssica de set. Els arbocencs van protagonitzar una actuació especialment rodona a la plaça de la Vila, descarregant a la primera el 3d7, el 4d7 i la torre de 6 posant la cirereta al pilar de 5, a més del pilar de 4 caminat i aixecat per sota i dos pilars de 4.
La fita del passat 23 d’agot representa un dels moments més importants de la trajectòria recent dels Minyons de l’Arboç i culmina el procés de recuperació i creixement que la colla ha anat construint durant la temporada. La clàssica de set torna així a forma part del repertori dels Minyons en la seva diada més emblemàtica.
L’actuació va tenir, a més, un valor especial per la manera com es va desenvolupar. Tots els castells es van descarregar a la primera, sense peus desmuntats i amb pinyes autosuficients, una circumstància que va permetre a la colla completar una jornada especialment sòlida i donar confiança al conjunt de la canalla, tronc i pinya.
Els Minyons van obrir la seva actuació amb el pilar de 4 caminat i aixecat per sota, una construcció especialment vinculada a les diades castelleres de la colla, abans d’afrontar el primer castell.
El 3d7 va ser el primer repte de la jornada. La construcció va mostrar alguns nervis a la part alta, però la colla va saber controlar-los i completar el castell sense problemes. La bona execució del tres va donar confiança als arbocencs per afrontar la segona ronda amb l’objectiu clar de completar la clàssica.
El segon castell va ser el 4d7, una construcció que va tenir, a més, un component humà i familiar especialment emotiu. La castellera Lorena Valdivia ocupava el pis de terços, amb la seva filla gran al pis de quarts i la seva filla petita, Janira, fent de dosos. El seu marit, Jordi Morales, cap de pinyes de la colla, també formava part del castell. El 4d7 es convertia així en una autèntica construcció familiar i en una de les anècdotes més destacades de l’actuació.
Amb dos castells de set ja descarregats, els Minyons afrontaven la tercera ronda amb la possibilitat de completar la clàssica. La torre de 6 va ser un castell especialment treballat i reforçat, amb una estructura que la mateixa colla va descriure com un «dos de sis i mig» pel pes i la reforçada preparació de la construcció. Tot i l’exigència, els arbocencs el van descarregar amb èxit i van certificar així la recuperació de la clàssica de set.
El pilar de 5 va arrodonir una actuació que, segons el president dels Minyons de l’Arboç, Francesc Robles, deixa la colla «molt contenta» i amb la sensació d’haver viscut «una jornada extraordinària».
La clàssica de set té un significat especial per als Minyons. La colla feia vuit anys que no completava aquesta combinació de tres castells, de manera que l’actuació de Festa Major suposa molt més que una bona diada: és la recuperació d’un sostre casteller que torna a donar perspectiva al projecte de la colla.
El resultat és també especialment significatiu per la manera com s’ha assolit. La solidesa de les pinyes, l’absència de peus desmuntats i la capacitat de completar els tres castells a la primera evidencien un treball de preparació que ha permès als Minyons afrontar la seva gran cita de l’any amb garanties. La Festa Major de l’Arboç es converteix, així, en un punt d’inflexió per als Minyons: la clàssica de set torna a casa i ho fa amb tres castells descarregats al primer intent.
La recuperació dels castells de set dels Minyons va conviure amb una actuació de màxim nivell per part de les tres grans colles convidades. Vegeu cròniques a banda.
