Inaugurada l’exposició ‘50 anys d’Òmnium Alt Penedès’ a la capella de Sant Joan de Vilafranca
Es podrà visitar fins el 9 d’octubre i avui Òminum present a l’Agrícol ‘La Via Bàltica’ amb el seu autor, Jordi Arrufat
Dimecres passat va tenir lloc l’acte d’inauguració amb els parlaments de Jordi Parellada, president de la seu territorial, Ricard Rafecas, regidor de Cultura de l’ajuntament de Vilafranca del Penedès i Rosa Olivé, membre de la junta nacional d’Òmnium Cultural, amb presència de diferents alcaldes i entitats de l’Alt Penedès.
L’exposició es podrà visitar fins al 9 d’octubre, de dimecres a divendres, de 5 a 8 de la tarda, els dissabtes de 6 a 8 i els diumenges de 12 a 2 del migdia i de 6 a 8. Durant aquests dies, l’entitat ha preparat un seguit de ‘píndoles culturals’, a la mateixa capella a les 7 de la tarda. Diumenge passat va tenir lloc la primera d’aquestes píndoles, l’acte de poesia «Espiral» a càrrec de Josep Maria Rovira. La propera tindrà lloc el diumenge 2 d’octubre i consistirà en una lectura de de diferents textos narratius: un article de Joan Fuster (llegit per Josep Maria Verge) un conte de Pere Calders (Elisabet Ribé), un fragment d’una novel·la d’Albert Jané (M.Carme Salvadó), un fragment d’una novel·la de Maria Barbal (Silvia Gisbert) i un conte de M. Antonia Oliver (Dolors Arbós). El dimecres 5 d’octubre, dia exacte del 50è aniversari, es podrà veure l’espectacle You say bajoca, I say mongeta a càrrec de Clara Cols i Leo Tejedor. Per últim, el diumenge dia 9 d’octubre, ‘La cornamusa, un instrument per a un país’ amb Francesc Sans.
Conferència presentació
D’altra banda avui, a les 7 de la tarda, L’Agrícol de Vilafranca acollirà la conferència i presentació de La Via Bàltica, amb el seu autor, Jordi Arrufat. L’acte serà presentat per la vilafranquina Aleida Bertran.
Arrufat és graduat en Ciències Polítiques per la Universitat Pompeu Fabra, és assessor en assumptes públics, comunicació digital i relacions internacionals. Entre els anys 2013 i 2017, gràcies a la seva dedicació professional al DIPLOCAT, i també als seus vincles personals, va conèixer de primera mà i amb profunditat l’actualitat i la història de les tres repúbliques bàltiques: Estònia, Letònia i Lituània.
El 23 d’agost de 1989 dos milions de bàltics es van donar la mà per recuperar la propietat dels seus països, perduda exactament cinquanta anys abans pel Pacte Molotov-Ribbentrop. L’una al costat de l’altra, totes aquestes persones van dibuixar sobre el mapa d’Europa, des de Tallinn fins a Vílnius, un camí de sis-cents noranta quilòmetres, la Via Bàltica. Se’n van sortir i poc després quedaven restituïdes les repúbliques d’Estònia, Letònia i Lituània, alliberades del domini soviètic.
Han passat tres dècades i ara Jordi Arrufat en fa balanç. Després de recórrer-la a peu i de parlar amb els seus protagonistes —i amb els que se n’han beneficiat—, escriu un relat fresc i documentat perquè entenguem què queda d’aquella proesa històrica en l’esperit i la memòria dels estonians, els letons i els lituans. Sabrem com va ser possible organitzar la Via Bàltica superant les adversitats, sense mòbils ni internet i sota un règim totalitari i violent.
