Raül Romeva: “Europa no ens espera amb els braços oberts, però només ens mirarà si som creïbles”
Entrevista amb l’actual vicesecretari general d’ERC per a la Prospectiva i l’Agenda 2030
Raül Romeva és una de les peces clau de la història dels darrers anys a Catalunya pel seu paper en l’abans i el després de l’1 d’octubre del 2017. Romeva va ser indultat l’any passat juntament amb la resta de presos polítics després de quatre anys de presó, però la inhabilitació continua. Dimarts va ser a Vilafranca acompanyant Pere Sàbat i Gemma Urgell, i es va reunir amb entitats i empreses vinculades a l’economia social i l’esport. A les portes del cinquè aniversari de l’1 d’Octubre, parla amb el 3d8.
Després de quatre anys a la presó, li ha costat recuperar la seva vida?
Jo sempre he tingut la consciència molt tranquil·la, abans i ara. M’he incorporat a la meva vida continuant fent el que ja feia però d’una altra manera, perquè estic convençut que el que vam fer era necessari, però no suficient; per tant, cal continuar treballar fins aconseguir guanyar. Ho necessitem.
Catalunya està igual, millor o pitjor que l’octubre del 2017?
Catalunya evoluciona i avui ni internament ni internacionalment estem igual que aleshores. En l’àmbit intern, és evident que des del 2010 hi ha un reconeixement majoritari que formar part de l’Estat ja no té futur. Molts ens vam fer independentistes quan vam veure que la via de l’‘anar fent’ ja no tenia més recorregut. Si en 12 hores de l’1 d’Octubre molta gent va canviar de paradigma, en quatre anys, amb tot el que ha passat, molta gent ha entès que el camí que hem emprès cap a la República és irreversible.
Què va fallar?
No es va fallar; en tot cas, no es va tenir prou força per culminar el que es volia fer. L’1 d’Octubre és el punt de partida de l’última fase. El que depenia de nosaltres ja ho vam fer, el que no depèn de nosaltres no ho pots controlar. El que s’ha d’aconseguir és els màxims aliats possibles.
En aquell moment hi havia molta gent i molt mobilitzada. Es recuperarà aquesta mobilització?
Segur. Hi havia molta gent? Sí. Hi havia prou gent? És evident que no, perquè hi havia la meitat del país que no se sentia interpel·lada. Si fóssim Escòcia o el Quebec, amb molt menys del que vam mobilitzar ja tindríem un referèndum sobre la taula. Però no ho som, i al davant no hi tenim Gran Bretanya o Canadà.
L’estratègia, doncs…
L’estratègia plantejada per ERC és que volem guanyar i per fer-ho ens falta ser més i estar més ben preparats. Als qui no agrada aquesta estratègia, en tenen alguna de millor? Si no tens una proposta millor no et dediquis a criticar la que hi ha. S’ha demostrat que hem sigut forts quan hem compartit estratègia. No vull una república simbòlica, sinó una que respongui a les necessitats de la gent. Vull tenir les eines, els recursos, les competències i la capacitat per fer tot el que hem de fer i ara no podem perquè depenem d’un Estat que es dedica a fer la punyeta a tot el que volem fer des de Catalunya.
La repressió continua per part de l’Estat. Encara creu en la via del diàleg?
És que no hi ha alternativa. Si l’objectiu és arribar a una negociació, per què la critiquem? Haver aconseguit que el Govern s’assegui en una taula a parlar i reconegui que hi ha un conflicte polític, això no havia passat mai! I que ningú oblidi que el preu de tot plegat han sigut presons i exilis. Per tant, defensar la negociació és el mínim que es pot esperar de qualsevol demòcrata. Tots aquests anys l’objectiu ha sigut iniciar una negociació amb l’Estat que acabi en un referèndum acordat i reconegut internacionalment, i això és acceptat per un 80%, que avala les dues propostes que presentem, autodeterminació i amnistia. Estem esperant la proposta de l’Estat.
Hi ha qui diu que després dels indults el discurs d’ERC ha canviat.
Algú ha negat que l’objectiu no sigui la independència? Per què es dona per bo que hi ha hagut un canvi quan no hi ha res que ho avali? Ajuden aquestes afirmacions a recuperar les complicitats que ens van permetre fer l’1 d’Octubre? No, i a més frustren, desmobilitzen i confonen. Si ens escolten bé veuran que el discurs no ha canvia, però hi ha un soroll ambiental ensordidor. Cal superar el soroll perquè l’únic que fa és desviar-nos del problema de fons. L’excés de soroll no és gratuït, té una conseqüència directa, que és l’augment del populisme, l’extrema dreta i el feixisme, a més d’allunyar la gent de la política. I això val per a polítics i per a mitjans de comunicació.
És molt coneixedor de les institucions europees. Europa ens va mirar en algun moment?
Tu no apareixes als mitjans internacionals si no fas alguna cosa singular com va ser l’1 d’Octubre, i quan l’Estat respon amb violència i repressió i tot el que se’n deriva. Quan era conseller d’Exteriors la meva feina era convèncer els escèptics que faríem el referèndum. L’1 d’octubre va servir per guanyar credibilitat, perquè molts no creien que es fes. Europa ens mirarà en la mesura que siguem creïbles, si no ho som no interesses a ningú. Ningú a Europa ens espera amb els braços oberts.
En clau local, com veu Vilafranca a partir del que ha pogut veure avui?
Avui he acompanyat el Pere Sàbat i la Gemma Urgell en aquest projecte que encapçalen per fer un canvi de rumb a la ciutat, un projecte inclusiu, divers, plural. Vilafranca té unes singularitats pròpies, però també uns problemes compartits amb molts altres municipis. Cal trobar respostes als problemes que tenen a veure amb les desigualtats, amb l’energia, amb el canvi climàtic. Calen mesures locals que permetin afrontar els grans reptes globals. O tenim consciència que cal treballar tant per l’àmbit local com el global o no trobarem solucions. No hi ha una solució per a Vilafranca que sigui aliena als grans reptes globals. Per tant, a les institucions necessitem gent que tingui aquesta doble mirada, al veí i la veïna, però al mateix temps, al planeta. I avui he vist gent amb ganes de fer coses, de canviar dinàmiques, amb ganes de mirar al futur no per queixar-se sinó per canviar. Si no hi ha una actitud per canviar les coses que no ens agraden difícilment hi haurà canvis. La clau és l’actitud, hem de creure’ns que el que fem és útil, i això val per a Vilafranca, per al país i per al planeta.
