Vinyes de regadiu, el futur del Penedès?

(FOTO: MARIA ROSA FERRÉ)
15/09/2022 - 18:49h

L’Estudi SECAREGVIN determina que la DO Penedès podria necessitar fins a quatre vegades més d’aigua a finals de segle

guany, protagonista de la verema al Penedès. El 2020 les fortes pluges de primavera van ser responsables d’una de les pitjors plagues de míldiu que es recorden al territori, i aquesta campanya la sequera ha determinat una reducció considerable de la quantitat de raïm collit.

Ja fa temps que els viticultors de la zona es queixen de les conseqüències que l’increment de temperatures estan tenint sobre la vinya. Aquest 2021, les precipitacions han estat un 40% menys quantioses que l’any anterior, i els experts coincideixen a apuntar que el futur no serà gaire millor.

Segons un estudi que l’IRTA, l’ACA i EURECAT han presentat aquesta setmana a Vilafranca (SECAREGVIN, ‘Viabilitat de la transformació de vinya de secà a regadiu en la DO Penedès’), si ens situem en el pitjor escenari de canvi climàtic, a finals d’aquesta dècada, les vinyes de la DO Penedès necessitaran dues vegades més d’aigua que actualment, i a finals de segle, quatre. La via més ràpida per revertir aquesta solució podria ser la implementació del regadiu en un cultiu que tradicionalment ha estat de secà, però el treball apunta que regar “no és una solució definitiva ni sostenible per adaptar-se al canvi climàtic”.

“Un dels principals problemes no és que hi hagi menys aigua, sinó que cada vegada s’evaporarà més i més ràpid a causa de l’augment de les temperatures”, ha advertit l’investigador emèrit de l’IRTA Robert Savé. Alguns estudis apunten que a la conca mediterrània la temperatura podria ser entre 2 i 5 graus superiors a finals de segle.

Reserva hídrica

La tradició vitivinícola del Penedès sempre s’ha basat en les aportacions de la pluja. Per plantejar el regadiu en un territori de secà com la DO Penedès és necessari conèixer l’estat de les aigües subterrànies del territori, quina qualitat tenen i quines possibilitats d’explotació tenen. En aquest sentit, José David Comino, tècnic del Departament de Concessions de l’Àrea d’Abastament d’Aigua de l’ACA, ha assegurat que la massa subterrània a la zona “és limitada”, amb tres aqüífers poc productius i amb una aigua de baixa qualitat. Per això, Comino ha dit que cal “dirigir els esforços al reg de suport puntual”.

I si no es treu dels aqüífers, d’on ha de sortir l’aigua pel reg? Els responsables de l’estudi apunten que es podrien aprofitar, per exemple, les aigües regenerades de les depuradores properes al territori, tot i que la infraestructura per poder-ho fer seria molt costosa. Per això, proposen altres vies d’aprofitament com potenciar la retenció de l’aigua al sòl, amb sistemes com les cobertes vegetals, plantar peus de ceps resistents a la sequera o buscar varietats amb un cicle més llarg.

També et pot interessar

Comentaris