“Entenc que se’m demana de fer el pregó per la feina feta i la meva aportació a la festa major”
Els pregones de l’any passat, Anna Gual i Jaume C. Pons Alorda, entrevisten la pregonera d’enguany, la sastressa Blanca Ferré
Com és tradició de fa molts i molts anys, des del setmanari El 3 de Vuit se’ns va demanar, com a expregoners de la festa major de Vilafranca del Penedès, que entrevistéssim la pregonera d’enguany. Així doncs, uns dies abans de marxar de vacances, vam quedar en un bar del centre de la vila per parlar una estona amb la Blanca Ferré i Carreras. La pregonera de la FM 2022 és llicenciada en Arts Escèniques i com a sastressa està especialitzada en el disseny de vestuari festiu. N’ha fet per als seguicis populars de la mateixa festa major de Vilafranca i també, per exemple, de Tarragona i Valls. Alhora, també ha treballat en el vestuari de muntatges com ‘El Petit Príncep’ i ‘Geronimo Stilton’.
Tens ganes de fer el pregó?
Estic molt contenta, la veritat, amb molta il·lusió de fer-lo. De fet, ahir mateix [diumenge 17 de juliol] en vaig acabar la primera versió, que revisaré durant els propers dies. Ara l’he passat a un professor i amic meu de quan anava a l’institut, en Martí Ribas, per veure què me’n diu. Ell em coneix moltíssim i m’ajuda a corregir l’estil, perquè jo no soc escriptora com vosaltres! Tot i així m’ho he passat molt bé. No ha estat una tortura fer-lo, malgrat que l’àmbit de l’escriptura no és el meu àmbit.
Per a la gent que no et coneix, com et presentaries?
Em presentaria com una persona de Vilafranca, tot i que no hi vaig néixer. En realitat vaig néixer a Clariana, al Baix Penedès, i vaig arribar aquí amb els meus pares als deu anys. He begut de la creativitat dels meus pares, perquè ells ja feien feina en el món del teatre, concretament en l’àmbit de vestuari i creació de personatges, i ara m’hi dedico professionalment jo també. Per una banda treballo fent disseny de vestuari i per l’altra soc professora de batxillerat escènic a l’Institut del Teatre, on vaig estudiar Escenografia. I la veritat és que m’encanta. Visc a Vilafranca i vaig a Barcelona per treballar, així que tinc un peu ben clavat al Penedès.
Després de tants anys vinculada a la festa major, fent els vestits o implicant-te en diferents aventures com la recuperació del Ball de Gitanes, què significa per a tu fer enguany el pregó?
Uf… És molt especial perquè, de cop, entenc que se’m demana de fer-lo com a reconeixement a la feina feta i a la meva aportació a la festa major, com a part de vestuari, un treball molt maco però que no sempre mereix un reconeixement explícit. Per això em sento súper honorada i contenta que se’m faci aquesta valoració i aquest regal.
Realment has fet moltes coses per a la festa major…
Sí! Fins i tot vaig estar fent feina en l’elaboració del protocol de la festa major fa uns catorze o quinze anys… Va ser una aventura molt gran. Significava deixar un registre molt complet de tot el que passa durant la festa major de Vilafranca. Ara el que convindria, i que no està fet, és protocol·litzar tot el vestuari de la festa major, totes les coreografies. No perquè sigui una cosa inamovible sinó perquè es converteixi en una base a partir de la qual treballar. Que la història sigui el punt de referència a partir del qual ens puguem moure i treballar cap endavant, provant coses noves,
tradició i renovació. Crec que hem de tenir calma i obertura.
Com et varen proposar ser pregonera? Quina enredada et van preparar, si és que et van enredar?
I tant que em van enredar! Em van convocar a casa d’en Felip Ortega, un gran amic meu que té un fill que es diu Màrius, amb l’excusa que li pintés un dibuix a la paret de la seva habitació… Va ser entrar a la casa i no vaig poder ni dir “hola”. Allà hi havia els cinc administradors i m’ho van demanar, directament. Va ser molt especial.
T’ho vas pensar o vas dir que sí immediatament?
Quan m’ho estava pensant, la Mariona Gusi, una de les administradores, em va dir que ells no s’ho havien pensat i que havien dit que sí tot d’una. I jo vaig pensar, què coi! Jo tampoc m’ho he de pensar, “vinga, tira!”. I vam acabar menjant xocolata amb coca. Després, però, sí que em vaig preocupar una mica: què diria, què faria, què podria aportar com a pregonera…
I com ha anat el procés d’escriptura del pregó?
Ha estat complicat perquè no soc escriptora ni historiadora i el meu domini de la part escrita és el d’una persona normal i corrent. Això sí, vaig pensar detingudament què era el que volia dir i vaig anar fent ‘post-its’ de temes i més temes que, al meu entendre, havien de sortir al pregó. A partir d’aquí vaig anar fent una estructura concreta i adaptable. Això ha estat un procés llarg, i després, pròpiament, l’escriptura ha durat aquestes dues darreres setmanes, i m’hi he pogut dedicar una vegada el curs escolar ja estava acabat. Volia anar amb temps, tenir enllestida la part escrita i després anar acabant les sorpreses [somriu].
En qui has pensat mentre escrivies el teu pregó?
He escrit el pregó de festa major per a la meva gent, però també per a Vilafranca sencera. Per a la gent que té ganes d’escoltar el pregó, per a la gent que vol gaudir de la festa major, per a la gent que té ganes de sortir. Però també per a la gent a qui no li fa res escoltar coses que poden semblar dures en algun moment. Hi ha una part reivindicativa, molt meva, que crec que és important perquè mena a la reflexió i al posicionament personal davant la vida i les coses que passen. La meva parella, en Xavi, i les nostres filles l’han escoltat i els ha agradat, i això m’ha fet sentir molt bé.
Què és més difícil, escriure el pregó de festa major o fer el vestuari de macroproduccions com ‘El Petit Príncep’?
Escriure, escriure és més difícil. Confeccionar el vestuari és més fàcil! Vull dir, cadascú té un do i l’ha d’aprofitar. I, tanmateix, és cert que escrivint el pregó m’ho he passat molt bé. Em sento plenament satisfeta perquè em representarà molt bé i parlarà de la nostra festa major amb alegria. I a més a més, passaran algunes coses que ara no puc dir [somriu].
Tu que ets modista, sastressa i apassionada de la moda, ja saps com aniràs vestida?
Sí. Tot i que havia pensat fer-me’l jo, al final no serà així. Tinc un vestit especial que m’espera, fa tres anys, a l’armari i crec que serà aquest. Els vestits també parlen de nosaltres i aquest m’identifica molt.
I, per acabar, una pregunta que també ens va fer l’any passat l’Òscar Navarro (el pallasso Anskari) i que ja li havia fet la Jordina Biosca l’any anterior… Quin títol posaries al teu pregó?
[La Blanca s’ho pensa] El meu pregó podria tenir dos títols, però em quedaré amb un: un resum en tres paraules de la seva essència: Festa, lluita i feina.
Hi ha alguna cosa que no has dit i que t’agradaria dir?
Tot el que vull dir serà dit el 28 d’agost! [Riu]
Que vagi molt bé, Blanca; a gaudir d’aquesta gran experiència i que la gent s’emocioni i s’engresqui. Tota la sort del món i bona festa major!
