“Demanem que el litre de vi base es pagui per sobre de 80 cèntims. Pensem que és el més lògic”
Aquesta setmana entrevistem Joan Josep Raventós, responsable del vi i el cava de la Federació de Cooperatives Agrícoles de Catalunya (FCAC)
El sector del cava fa molt de temps que reclama mesures per garantir un preu mínim pel raïm. Tot i que la Llei de la Competència impedeix a l’administració fixar una remuneració per la matèria primera, la setmana passada Acció Climàtica va fer un pas endavant en aquesta direcció, publicant un estudi que determina el cost de produir un quilo de raïm. La mesura ha estat molt ben rebuda pel sector agrícola, i també per les cooperatives, uns ens que produeixen gairebé la meitat del raïm per a cava que es cull a Catalunya (el 47% l’any 2021).
Vostè va ser un dels assistents a la presentació de l’estudi de costos de producció de raïm per a cava d’Acció Climàtica la setmana passada. Quina valoració en fa?
Des de les cooperatives valorem molt positivament aquest estudi de l’administració. Feia temps que el demanàvem, perquè volem transparència, volem que se sàpiga quin cost té produir un quilo de raïm o un litre de vi base per a cava. Des del primer dia ens vam sumar a la iniciativa. Hem aportat dades, i hem fet allò que ha calgut per col·laborar.
Creu que l’estudi s’ajusta a la realitat?
Sí, els costos són certs. Entenem que hi ha una forquilla de preus, perquè no és el mateix produir un quilo de raïm en una zona amb produccions de 12.000 quilos per hectàrea- el màxim permès- o en indrets on les produccions són més baixes, com la Conca de Barberà o Tarragona. Evidentment, en aquests llocs els costos són més alts.
Acció Climàtica ja va anunciar la setmana passada que el pròxim estudi que es presentarà serà el del cost d’elaborar un litre de vi base per a cava.
Nosaltres, des de la FCAC, ja fa tres o quatre mesos que vam començar a treballar en aquest tema. Després de la caiguda de preus del raïm el 2019 per l’excedent d’estocs, juntament amb altres problemàtiques derivades de la crisi de la Covid, hi ha hagut una davallada de les liquidacions als socis de les cooperatives vinícoles. Això, lògicament, ha provocat un descontentament dels socis, i per això ens vam proposar elaborar un Pla Estratègic que avalua la situació i proposa mesures per revertir-la. Entre les coses que s’hi tracten, hi ha el cost de producció del vi base.
I quines conclusions se’n poden extreure d’aquesta anàlisi?
Sabem que, de mitjana, entre el 2018 i el 2021 convertir un quilo de raïm en vi base cava va costar uns 15 cèntims. Que quedi clar que sempre parlem d’un preu de referència, mai de costos exactes, perquè poden variar molt d’una cooperativa a una altra, depenent de molts factors. Aquests 15 cèntims, els hem d’afegir als 40 cèntims de mitjana que Acció Climàtica calcula per produir un quilo de raïm.
Això està molt lluny del preu que s’ha percebut les darreres campanyes.
La verema de l’any passat, el vi base cava es va vendre entre 5,10 i 5,40 euros/hectolitre, aproximadament. Si sumem el cost del raïm més el que hem calculat que s’inverteix per convertir-lo en vi, tenim que, més o menys, aquest s’hauria de pagar a 7,5 o 7,8 euros l’hectolitre. La diferència és de poc més del 30%, que és el que algunes cases ja han anunciat que apujaran el preu del raïm. Els números quadren.
A aquest preu, però, només es cobreixen costos.
Sí, sí, aquesta és una cosa que també s’ha de tenir en compte. Si només es paga al pagès o al soci d’una cooperativa el que li costa produir el raïm o el vi base cava, no ens podem guanyar la vida. Hi ha d’haver marge. El que demanem és que el litre de vi es pagui per sobre dels 80 cèntims. Pensem que és el més lògic del món.
Les dades de l’estudi de la FCAC les han traslladat a l’administració?
Sí, els hem passat tota la informació i ara el que els demanem és que ens la validin. Volem que els seus tècnics estudiïn les xifres i els donin el vistiplau, per poder-les usar, entre d’altres, per fer complir la Llei de la Cadena Alimentària. A Catalunya hi ha 21 cooperatives vinícoles. Hem recollit les dades econòmiques d’onze d’elles, per tant, considerem que és un estudi molt representatiu.
Les cooperatives vinícoles fan una funció social molt important arreu de Catalunya, sobretot en pobles petits. Cal defensar-les”
Joan Josep Raventós
Què més apunta el document que han elaborat?
L’estudi es basa en tres eixos: la viabilitat econòmica, els serveis i el relleu generacional. Pensem que és bàsic que les cooperatives tinguin un pla de viabilitat que els permeti garantir la seva continuïtat, perquè exerceixen una funció social molt important a Catalunya. Tot i que es van crear per donar resposta a necessitats concretes dels petits viticultors, s’han convertit en eines essencials per a molts ciutadans, sobretot els que viuen en pobles molt petits.
Posi’m un exemple.
Les seccions de crèdit de les cooperatives, per exemple, són bàsiques en molts municipis petits, tant pels socis com pels socis col·laboradors, sobretot per la gent més gran. O les agrobotigues. S’han convertit en el supermercat de molts pobles. Jo soc de Bràfim. Som 700 habitants. Abans hi havia 2 carnisseries, dos forns de pa, tres botigues de comestibles. En aquest moment l’Agrobotiga de la cooperativa fa la funció de totes elles. Ja no queda res, ha tancat tot. Hem de suplir aquesta necessitat.
Sense la continuïtat dels joves, no serà fàcil.
No, per això el pla estratègic també els inclou com a part fonamental del futur de les cooperatives. Tant als homes com a les dones. Aquestes últimes, tradicionalment, s’han incorporat poc al camp perquè veien la feina molt física. Ara, si els donem eines tecnològiques de futur, i de prestigi, ajudem a incorporar-les, i també a la resta de jovent.
El relleu generacional és un problema que el sector ha de resoldre unit. Vostès van fer costat a la candidatura de Viticultors del Cava a les eleccions de Consell Regulador.
Des de la FCAC el que volem és que tot el sector productor vagi unit, per això vam oferir el nostre suport a Viticultors del Cava, tot i que nosaltres no ens presentàvem als comicis. Però si el que volem és potenciar la marca cava i convertir-la en una icona de prestigi hem d’anar plegats.
A partir d’ara, hauran d’anar de bracet d’un vocal de fora de Catalunya.
No ens hem d’enganyar, el nostre interès principal era que els nostres vocals de Catalunya poguessin continuar exercint aquesta representativitat. Però no hi ha hagut prou suport i ho hem d’assumir. Som demòcrates. A parer meu, així i tot, el que hem de fer ara és saber explicar al nou vocal quin és el nostre projecte, i fer-li entendre que si el que volen és viure del cava ens han de donar suport i han de compartir el full de ruta.
I a Javier Pagès, li donaran suport per repetir al capdavant de la DO Cava?
Ens hem reunit amb el Xavier Pagès, també amb les cooperatives i aquest dijous (ahir per al lector) tenim previst trobar-nos amb l’AECAVA per valorar la nostra postura. Com que no l’hem fet pública encara, no la puc avançar. Però el que sí que puc dir és que valorem molt positivament el Pla estratègic del cava i si Pagès postula per la continuïtat del projecte, no hi haurà problema. El que sí que tenim clar és que demanarem la vicepresidència del Consell Regulador.
