“Em va dir que truqués una ambulància però jo estava marejat”

23/05/2022 - 14:57h

Jutgen un home per homicidi imprudent i omissió del deure de socors per haver atropellat mortalment un motorista al Pantà de Foix

L’home jutjat per homicidi imprudent i omissió del deure de socors per haver atropellat mortalment un motorista el 2017 a la carretera del pantà de Foix i fugir del lloc ha declarat aquest dilluns al judici que va baixar a veure com estava el conductor i que aquest, que no es podia moure, li va demanar que truqués una ambulància. Segons ha dit, no ho va poder fer perquè estava marejat i perquè la por no el deixava pensar.

Ha afegit que en marxar no va pensar que el deixés desemparat perquè havien arribat altres persones i va pensar que elles demanarien ajuda. Ha negat que practiqués conducció esportiva i que passés habitualment per allà, tot i que la fiscalia no s’ho creu i argumenta que se li havien posat multes en aquella mateixa via.

Segons el relat dels fets que apareix a la qualificació de la fiscalia, la nit del 21 d’agost de 2017, quatre dies després dels atemptats gihadistes a les rambles de Barcelona, l’acusat, un noi jove que vivia a Cubelles va agafar el cotxe i conduïa per la carretera BV-2115(que va de Vilanova i la Geltrú a Castellet i la Gornal superant el límit de velocitat de 40 quilòmetres per hora i “amb omissió de la més elemental diligència en la conducció de vehicles a motor”.

A les 21:10 hores va arribar a un revolt pronunciat i, segons la fiscalia, va decidir accelerar “pel seu propi divertiment” i va voler prendre el revolt per l’interior, envaint el carril contrari. En aquell moment va perdre el control del vehicle i va envestir un motorista que venia precisament en sentit contrari.

“Immediatament després, amb nul·la consciència del deure de solidaritat entre éssers humans, l’acusat va marxar del lloc, abandonant la víctima a la seva sort”, conclou el relat. La víctima, que va ser hospitalitzada més tard, va acabar morint gairebé un mes més tard, el 15 de setembre, a l’hospital, a causa del politraumatisme que va patir a l’accident.

Per això, el ministeri públic demana 4 anys de presó per un delicte d’homicidi imprudent i 4 més per un d’omissió del deure de socors.

Víctima de la por

La versió que l’acusat ha donat aquest dilluns al tribunal popular que haurà de decidir sobre la seva culpabilitat ha estat diferent. Segons ell, l’accident va ser a causa d’una llum que es dirigia cap ell i que el va forçar a fer una maniobra evasiva. Ha afegit que aquesta llum va arribar a creuar la línia que separava els dos carrils. I fent aquesta maniobra va perdre el control del vehicle, va impactar contra la tanca metàl·lica del costat de la carretera i va envestir el motorista. “Vaig anar tota l’estona a menys de 40 quilòmetres per hora i en cap cas vaig fer cap acceleració abans d’entrar al revolt”, ha detallat.

L’acusat ha explicat que anava a buscar a la seva xicota i que hi anava sense pressa. Pel que fa als moments posteriors a l’accident, ha explicat que va baixar del cotxe i es va acostar al motorista, que segons ell estava de genolls a terra, cridant de dolor. “Em va dir que no l’aixequés, que li feia molt mal i que avisés una ambulància. Però pels nervis i per la por que sentia no sabia el que feia i no vaig ser capaç de fer-ho. Estic molt penedit de la meva actitud”, ha senyalat.

Pel que ha dit, la seqüència d’aturar el cotxe, baixar i interessar-se per l’home va durar uns cinc minuts. Just en aquell moment va arribar un grup de joves que havia sentit el cop i ell va tornar a pujar al cotxe, un Mercedes esportiu model IS-UM, i va marxar per on havia tornat. “No vaig pensar que l’abandonava perquè vaig pensar que els nois que havien arribat demanarien ajuda”, ha puntualitzat.

“Estava massa nerviós per trucar a una ambulància però no per agafar el cotxe i marxar?”, li ha qüestionat la fiscal.

L’acusat no va anar a la policia a explicar el que havia passat però el cap d’uns dies el van anar a buscar a casa seva i li van prendre declaració. El que afirma que sí que va fer va ser preguntar per l’estat de salut de la víctima. “Poden preguntar-ho a la seva família, si volen”, ha dit.

Els primers que van arribar

Amb la declaració de l’acusat feta, la sessió ha continuat amb l’interrogatori dels testimonis. Bàsicament, un grup de nois que estava passant la tarda a cent metres i els primers mossos d’esquadra que van arribar a l’accident. Els tres nois han resultat ser coneguts de l’acusat. “No és un amic però és un conegut de tota la vida del poble del costat”, ho ha definit un d’ells.

Tots ells han explicat que van sentir un cop fort, que van córrer cap allà, que van veure el motorista a terra, que hi havia un cotxe aturat i al seu costat un home que semblava no trobar-se bé, que van preguntar al motorista si necessitava ajuda i que els hi va dir que no volia que el moguessin pel dolor que sentia. Un d’ells va ser el que va trucar al 112 per demanar una ambulància.

La sospita de la conducció esportiva

“És cert que vostè és aficionat a la conducció esportiva?”, li ha preguntat la fiscal a l’acusat en un moment de l’interrogatori. La sospita que l’acusat anava a més velocitat de la permesa i de que estava utilitzant la carretera per divertir-se ha planat a la sala al llarg de tot el matí a través de les preguntes del ministeri públic.

Ell, però, ho ha negat. Com també ha negat que aquella fos una carretera a la que hi anava sovint i que la conegués. “No és cert que en aquella carretera a vostè li havien posat diverses multes?”, li ha preguntat la fiscal. “No ho recordo, pot ser que alguna sí”, ha contestat.

Després ha preguntat tants als joves que hi van arribar de seguida com als mossos d’esquadra que es van desplaçar a l’accident si aquella carretera és coneguda. Tots han afirmat que sí: “Jo aquella carretera, els caps de setmana me la tinc prohibida perquè sé que hi va molta gent a fer aquesta mena de conducció”, ha resposta un dels agents de Mossos d’Esquadra.

A més, els policies que han comparegut al judici han explicat que al lloc de l’accident hi havia unes marques al terra compatibles amb un derrapatge.

La víctima patia esquizofrènia però mai va tenir un accident

L’últim testimoni de la sessió d’avui ha estat la germana de la víctima, que ha hagut de respondre a un seguit de preguntes sobre si el seu germà patia un trastorn esquizofrènic.

Ha contestat que sí, que li van diagnosticar als 24 anys, però ha afegit que sempre va viure la malaltia amb molta responsabilitat, visitant a un psiquiatra amb certa regularitat i prenent la medicació que se li havia prescrit. Segons ha explicat, la malaltia tampoc li era un inconvenient per conduir. De fet, ja amb la malaltia diagnosticada es va treure el carnet de tràiler. “I en 17 anys de conductor mai va tenir un accident”, ha matisat.

També et pot interessar

Comentaris