“El Penedès té un risc molt elevat de patir incendis grans”
Des de l’ADF Clot de Bou s’explica la importància dels estudis sobre el comportament dels incendis forestals per poder combatre’ls
Les agrupacions de defensa forestal (ADF) que treballen sobretot per a la prevenció i també l’extinció d’incendis al país són un fenomen “únic a Europa, perquè a la resta de l’Estat i al continent hi ha cossos d’emergència especialitzats en incendis, però els seus membres no són voluntaris i, a més, a Europa els cossos de bombers tenen una estructura militaritzada”.
Així ho destaquen Xavier Ortiz, del nucli de Masarbonès (Masllorenç), president de l’ADF Clot de Bou, i Jordi Garrido, voluntari d’aquesta mateixa ADF creada fa tres dècades i que dona servei a tres municipis: la Bisbal del Penedès, Albinyana i Masllorenç.
Els dos membres d’aquesta entitat amb qui ha parlat el 3d8 destaquen els estudis de comportament dels incendis forestals que faciliten molt la tasca de les ADF. En aquest sentit, citen tota una institució en la matèria, Marc Castellnou, president de la Fundació Pau Costa, nascuda arran de la tràgica mort de 5 bombers a l’incendi d’Horta de Sant Joan (Terra Alta).
“Els focs s’estableixen per generacions segons la seva evolució”, comenta Xavier Ortiz, que apunta que “els incendis de sisena generació, com molts dels que hi ha actualment, no es donaven fa 50 anys perquè al medi natural hi havia altres característiques, com molts camps llaurats i més tallafocs naturals”.
“El bosc ha anat guanyant espai i a Catalunya la massa forestal ja és d’un 64% del terreny, més que a Alemanya i Suïssa i bastant més que la mitjana europea”, afegeix Ortiz. “Ara un incendi forestal corre més perquè no hi ha tallafocs naturals i, a més, la massa forestal generalment no està ben cuidada ni adaptada al canvi climàtic”.
Entre els motius, segons explica el mateix president de l’ADF Clot de Bou, hi ha que “abans es feia molta llenya i carbó per a ús domèstic i ara el sotabosc està brut i, per tant, el foc té molt més recorregut”.
Incendis de més de 1.000 hectàrees
Xavier Ortiz també comenta que, malauradament, avui en dia es donen diversos incendis de cinquena generació, com l’últim de Santa Coloma de Queralt, en què les flames poden cremar fàcilment més d’un miler d’hectàrees de terreny. “Poden generar un núvol pirocúmul i provocar un foc a quilòmetres de distància del primer focus”, diu Ortiz, que afegeix que aquests tipus d’incendi “creen el seu propi clima i, fins i tot, poden generar pluges per la humitat”.
Estudis com els que dirigeix Marc Castellnou “permeten atacar un foc perquè sabem d’entrada quin pot ser el seu comportament i evolució”, diuen els dos membres de l’ADF Clot de Bou en conversa amb el 3d8. “Això pot evitar, per exemple, que equips d’extinció d’incendis quedin atrapats pel foc, com va passar a Horta de Sant Joan. El núvol pirocúmul pot col·lapsar i crear una tempesta de vent de més de 100 km/h, canviar de direcció per totes bandes i expandir el foc”, comenta Xavier Ortiz. “La possibilitat que això passi, tot i que no és segur que passi al 100%, la podem saber hores abans i podem evacuar els equips d’extinció a una zona segura”.
Risc elevat al Penedès
Les comarques del Penedès tenen un risc d’incendi “molt elevat”, apunta Jordi Garrido, perquè hi ha zones amb molta massa forestal, com el Montmell. “És un polvorí, amb zones boscoses de molt difícil accés i amb temperatures càlides”, diu Garrido, que afegeix que “malauradament, tenim un bosc poc cuidat i amb pocs pagesos que treballin la terra. Això provoca que el sotabosc estigui brut i no hi hagi separació entre arbres”.
“Per adaptar un bosc al canvi climàtic has de tallar arbres i deixar que en creixin de nous o cremar-los de manera controlada”, diu també Jordi Garrido, que lamenta que “això no s’està fent perquè no hi ha prou recursos públics de la Generalitat i als propietaris dels boscos tampoc no els interessa fer explotació forestal perquè no és rendible”.
“Amb més pagesos i més ramaders que rebessin diners per fer aquesta gestió forestal se solucionaria el problema”, conclou Garrido.
Un total de 27 ADF a les comarques del Penedès i el Garraf
A les comarques de l’Alt i el Baix Penedès i el Garraf hi ha un total de 27 agrupacions de defensa forestal (ADF) que vetllen per la prevenció i extinció dels incendis al territori. A la del Clot de Bou, que presideix Xavier Ortiz, hi ha una seixantena de membres registrats.
Tots són voluntaris, una característica de les ADF. Als incendis hi acudeixen els bombers professionals, d’altres que són voluntaris i que, per tant, només cobren per sortides a un servei, i les ADF, sense remuneració. “Estem a l’ADF perquè estimem el medi natural”, apunta Xavier Ortiz.
L’origen de les ADF va ser a partir de “persones que feien tractaments vegetals que feien falta i algú va decidir que fos la gent que és a prop d’una massa forestal la que fes front a l’inici del foc abans de l’arribada dels bombers”, explica el president de l’ADF Clot de Bou.
“Amb el temps, això ha canviat molt i es va regular el que ja passava en la realitat, sobretot en zones amb el pagès molt més en contacte amb el bosc. Les ADF estan pensades per ajudar el teu propi municipi, el del veí i el veí del veí, i al principi només es cobria la pròpia zona perquè no estava massa organitzat i hi havia menys formació, però ara ha evolucionat tot, també acudim a incendis de fora i, per exemple, es va crear la federació Penedès-Garraf per unir-nos més”, afegeix Ortiz.
L’ADF que dona servei a Albinyana, la Bisbal del Penedès i Masllorenç va començar fa tres dècades amb 3 cubes de 3.000 litres d’aigua i 3 tractors, mentre que ara disposa de 8 vehicles, entre una cuba i un tractor fixos a la base d’Aqualeon, 4 pick-ups de 700 litres cada una, dos camions de 2.000 litres d’aigua i un camió ‘egipci’ amb capacitat de 3.000 litres. “Estem ben equipats, donada la realitat”, clou Ortiz.
