“Està demostrat que el model d’horari europeu fa que rendeixis molt més”

08/03/2022 - 07:00h

La infermera i directora del Centre d’Atenció Primària Vilafranca Nord, Rosa Cañestro, explica com és la conciliació al món sanitari

Aquest dimarts és dia 8 arriba el 8 de Març, el Dia Internacional de les Dones, en un moment en què, com és –malauradament– habitual des de sempre, continua sent necessària aquest 2022 la lluita pels drets del coŀlectiu femení i la seva plena igualtat amb el gènere masculí. L’edició del 3d8 d’aquesta setmana inclou diverses pàgines informatives dedicades a la commemoració anual del 8-M. A més, ens hem centrat en el testimoni de diverses dones del Penedès que, independentment de la seva professió i responsabilitat laboral, han de fer mans i mànigues diàriament per poder tenir una mínima conciliació laboral i familiar.

Una d’elles és Rosa Cañestro. Infermera i directora del CAP Vilafranca Nord, combina les tasques de coordinació amb les assistencials. Ara la seva filla ja té 18 anys, però recorda que quan la nena era petita conciliar la vida familiar i laboral va ser “complicadíssim”.

Aleshores feia torns de 12 hores en un hospital i treballava els caps de setmana alterns. “Aquesta situació va afectar el meu matrimoni, perquè provoca un distanciament i que la parella hagi d’atendre els fills”, apunta. A més, en el seu cas la seva parella també treballava alguns caps de setmana i, per tant, l’espai de conciliació comú era gairebé inexistent. “La situació també feia que gaudíssim molt dels moments plegats, però van ser anys molt durs”, afirma Cañestro.

Després, un cop va començar a treballar a l’atenció primària, els horaris ja no eren tan durs. Cañestro recorda que al principi, el personal nou d’atenció primària “treballàvem tardes sí o sí, perquè la gent més veterana era qui estava als matins, i això era inamovible”, diu la infermera. Però al cap d’un temps els horaris van canviar i van passar a ser “lliscants”: “Això vol dir que podem combinar matins i tardes per afavorir la conciliació, i així no hi ha gairebé ningú que sempre li toquin matins o sempre tardes”.

Cañestro destaca l’empatia entre dones: “Moltes companyes que ja tenen els fills grans han cedit els seus horaris a les que tenen els fills petits per tal que puguin conciliar. En això hi ha molta solidaritat i els torns es canvien de mutu acord”. Ara ja no treballen els caps de setmana (o, com a mínim, si ho fan és només apuntant-se a les guàrdies de forma voluntària) i, per tant, tenen molt més temps per a la família. A més, destaca també com s’ha avançat en el tema de permisos i de reduccions de jornada “sempre que t’ho puguis permetre”. Ara, el repte a atenció primària és “fer consulta fins a les 17h i, partir d’aquí, que hi hagi només urgències”. Ara bé, per fer-ho, afirma Cañestro “s’ha de tenir una molt bona estructura de personal, perquè no podem deixar ningú sense atenció”.

Del que es tracta, diu Cañestro, és de “caminar cap a l’horari europeu, en el qual està demostrat que es rendeix molt més. Com més feliç siguis, i això vol dir més conciliació amb la teva vida personal, més treballaràs”.

També et pot interessar

Comentaris