Mor als 95 anys el ‘padre’ Pérez del Col·legi Sant Ramon de Vilafranca

Sebastià Pérez amb el trofeu de l’Anxaneta d’hoquei base del CP Sant Ramon que va dissenyar.
14/02/2022 - 09:32h

Sebastià Pérez Bueno havia nascut al barri de Sant Andreu de Barcelona i va arribar a l’escola vilafranquina l’any 1951

La matinada d’aquest dilluns ha mort als 95 anys Sebastià Pérez Bueno, conegut per diverses generacions de vilafranquins i penedesencs com el ‘padre’ Pérez del col·legi Sant Ramon de Vilafranca.

Pérez havia patit fa temps un ictus i, amb diverses recaigudes i revifalles, ha acabat morint al centre Ricard Fortuny de la mateixa vila.

El pare Sebastià Pérez va néixer el dia 30 d’agost, Sant Fèlix, de l’any 1926 al barri barceloní de Sant Andreu i va arribar a l’escola vilafranquina del carrer Ferran l’any 1951, després d’una estada de cinc anys als Estats Units. De fet, a banda de ser molt conegut per centenars d’alumnes pel seu mestratge en el dibuix tècnic -dotant els escolars de l’aleshores EGB d’un nivell acadèmic que, probablement, altres escolars no arribarien a assolir fins a l’institut de secundària o potser el primer curs universitari, donat el cas- va donar classes d’anglès durant molts anys.

Autor del trofeu del Torneig l’Enxaneta
Del ‘padre’ Pérez se li coneixien també molt les seves dots d’escultor autodidacta, per exemple, a l’hora de crear maquetes de vaixells amb fusta i escultures. Això de banda, Sebastià Pérez va ser l’autor del trofeu del Torneig l’Hoquei Base l’Enxaneta que el CP Sant Ramon va crear l’any 1982.

A partir de l’onzena edició es va canviar aquest primer trofeu perquè, essent una autèntica obra d’art molt preuat per l’organització i els clubs que el guanyaven, la seva construcció esdevenia un cost econòmic considerable d’assumir cada any.

“Vaig voler ser original i causar més impacte que amb una copa o trofeu normal”, explicava Sebastià Pérez sobre la seva obra, amb motiu del llibre dels 25 anys del torneig, el 2006.

Tanmateix, el trofeu que va substituir el primer disseny també el va fer el religiós ara traspassat.
Sebastià Pérez era molt meticulós i perfeccionista amb les seves obres, la qual cosa, a vegades, suposava una dificultat afegida a l’hora de portar-les a la pràctica pel seu elevat cost -com s’ha apuntat en el cas del primer trofeu per l’Enxaneta-.

Dissenyador de la Medalla de la Vila
Val a dir, a més, que el ‘padre’ Pérez del col·legi Sant Ramon va ser el dissenyador de la Medalla de la Vila que des de l’any 1998 ha atorgat l’Ajuntament de Vilafranca a les autoritats que aquesta institució decideix.

Aquesta medalla inclou la imatge d’edificis del patrimoni arquitectònic vilafranquí, així com d’altres elements de la cultura local. Així, per exemple, a la cara principal s’hi veuen la basílica de Santa Maria, la capella de Sant Joan, la Biblioteca Torres i Bages, el Palau Baltà i el Museu del Vi.

I a l’altra cara de la medalla s’hi reprodueix l’escut de la vila, la imatge de Sant Fèlix i, pel que fa al folklore local, els castells, el drac, l’àliga i els diables. Aquesta cara, finalment, també incorpora elements de la cultura del vi, com una premsa, bótes i aviram, i la silueta de Vilafranca al fons.

Autor de l’Humbert i d’un monument no reeixit
Anys abans, l’any 1968, Pérez va ser el dissenyador i constructor, juntament amb Manuel Baró, dels populars Capgrossos encarregats per l’Acadèmia de Tastavins de Sant Humbert. Eren la Roseta i l’Oriol, per bé que aquest es va passar a dir Humbert, com ara el coneix la immensa majoria de població vilafranquina de diverses generacions.

Finalment, val a dir que dos anys abans, el 1966, els Cors de Clavé havien encarregat al ‘padre’ Pérez pel centenari de l’entitat que fes una escultura en memòria de Josep Anselm Clavé, però va acabar sent desestimada per massa moderna i avançada a l’època.

Armand Beneyto explica al llibre ‘130 anys d’història de la Societat Coral El Penedès (1862-1992)’ que la mostra pública de la maqueta en guix va generar força controvèrsia, per exemple, perquè s’hi veien dos nus femenins. De fet, aquesta circumstància va ser definitiva perquè el monument que s’havia d’esculpir en pedra no es dugués a la pràctica, atès que el mateix autor i la Societat Coral El Penedès -el ‘Coro’-, entitat que l’impulsava, es van negar a eliminar les figures del conjunt original, com volia una de les persones importants que el finançava.

Les exèquies per acomiadar el ‘padre’ Pérez es faran aquest dimarts a la tarda, a les 17h, a la basílica de Santa Maria.

També et pot interessar

Comentaris