“Els pactes sociovergents són acords del passat que estan absolutament esgotats”
Entrevistem el president d’ERC, Oriol Junqueras, en la visita que ha fet aquesta setmana a Vilafranca
Oriol Junqueras és el president d’ERC des del 2011. Sota aquestes sigles ha estat eurodiputat, alcalde de Sant Vicenç dels Horts, vicepresident de la Generalitat i diputat al Congrés. Junqueras porta set mesos en llibertat després de passar tres anys i vuit mesos a presó pel referèndum de l’1 d’Octubre. Aquesta setmana ha estat a Vilafranca presentant el seu llibre ‘Contra l’adversitat’. Pocs minuts abans d’una trobada amb empresaris li hem fet aquesta breu entrevista.
Com recorda l’època en què va sortir de la presó?
El que més recordo és que tenia moltes ganes d’ajudar el país des de fora de la presó. I això és el que vaig començar a fer tot just sortir i el que estic fent: anar arreu per parlar amb tothom, escoltar a tothom, aprendre de tothom i construir, així, un projecte engrescador que ens porti a la República Catalana.
Sembla que la independència no és a prop… Quin sentiment li genera veure la situació després d’haver passat tres anys i vuit mesos empresonat?
Surto de la presó i em trobo un país que està en plena pandèmia, amb una situació econòmica i social difícil, però amb un projecte polític molt ambiciós i, per tant, hem de resoldre tots els temes: hem de ser capaços de tirar endavant , construir un projecte econòmic i social de prosperitat pel país, que doni oportunitats a tothom, i hem de construir una República. I l’única manera de fer-ho és ser cada cop més i més forts, des d’una perspectiva democràtica, i teixir complicitats a tot arreu per superar les traves de l’Estat.
Què vol dir ser prou forts?
Vol dir ser més per fer inevitable el referèndum que estem convençuts que ens ha de portar a la independència de Catalunya. Aquest és l’únic camí cap a la independència.
Abans de l’entrada a presó molts polítics parlaven de xifres i d’aquell 52% independentista, però ara no ens atrevim a donar -les. A quin percentatge hauríem d’arribar? Repeteixo: què vol dir ser prou forts?
Prou forts per superar la repressió que ha exercit i continua exercint i continuarà exercint l’Estat. Prou forts perquè en termes internacionals aquest referèndum sigui inevitable i indiscutible… prou forts perquè en termes socials a Catalunya hi hagi prou complicitats d’aquells amb qui no en vam tenir prou en aquell moment que vol dir part del món sindical, del món empresarial, part de les ciutats i alcaldes més grans, entre altres.
Entén que hi hagi gent enfadada (o, com a mínim, decebuda) perquè després de manifestar-se infinitat de vegades, d’anar a votar l’1-O tot i la violència policial ara veu que la independència és lluny?
El que trobo és que hi ha molta gent que té ganes de seguir implicada amb el país. A tot arreu trobo bona rebuda, respecte, admiració, gent amb ganes de treballar… Deu ser que tinc més sort que la que tens tu.
“La independència de Catalunya només és possible si té el reconeixement internacional i, per tenir-lo, cal diàleg”
Oriol Junqueras
Potser sí, però vaja… no ha percebut cap mena de decepció en la societat?
Jo, repeteixo, el que veig és moltes ganes de continuar treballant pel país com molta gent ha fet en molts moments de la història. Hem superat circumstàncies molt més difícils de les que vivim actualment, i si hem estat capaços de superar fets més difícils serem capaços de superar aquesta, evidentment.
Superar-ho i, a més, fer-ho amb diàleg, no? Res de declaracions unilaterals d’independència, doncs…
El diàleg hi acabarà sent segur perquè ens el demana bona part de la societat catalana i tota la comunitat internacional i la independència de Catalunya només és possible si té el reconeixement internacional i, per tenir-lo, repeteixo, cal diàleg. I, per tant, seria un error no dur-lo a terme, i a banda el diàleg és una eina de construcció de consensos extraordinària i no el podem abandonar mai.
Tot i que l’Estat, tal com sembla, no tingui cap mena de voluntat de fer cas a cap de les demandes independentistes?
En tot cas, si el Govern espanyol continua demostrant que no vol fer res, això també juga a favor de la causa republicana a Catalunya perquè el que demostra a la societat catalana i a la comunitat internacional és que nosaltres estem actuant amb sinceritat i que són ells qui no ho fan. Però el suport internacional arribarà només si poden constatar que els que no participen en el diàleg és el Govern espanyol, però això forma part del camí, igual que el nostre pas per la presó.
La taula de diàleg pot durar fins l’infinit? No s’han marcat cap calendari per aixecar-se si no hi ha resultats?
Quin sentit tindria aixecar-se d’una taula que qui et demana que t’hi asseguis és la comunitat internacional el reconeixement de la qual és imprescindible per ser independents? En tot cas, que sigui el Govern espanyol qui s’aixequi. Nosaltres hem de demostrar que actuem amb responsabilitat. Si algú creu que això no és adequat, que ens expliqui com obtindrà el reconeixement internacional.
Deixem a un costat, doncs, la unilateralitat?
És evident que les decisions que només depenguin de nosaltres, seran unilaterals, però no hi ha cap projecte polític complex que sigui només unilateral sinó que és un procés multilateral perquè acaba implicant, no només institucions catalanes, sinó institucions internacionals i europees.
A Vilafranca ERC ha anat creixent però el govern és des de fa anys sociovergent. Com veu aquests pactes?
Aquests pactes, com al Consell Comarcal, o la Diputació de Barcelona, no ajuden a la construcció de les majories ni dels consensos independentistes. Els pactes sociovergents són acords del passat, esgotats i que no aporten res de nou sinó que només mantenen els interessos del passat i el que convé a Vilafranca, com també al Consell Comarcal de l’Alt Penedès, i en altres institucions, és una renovació, aire fresc i un nou projecte i això només ho representa ERC.
Però és habitual pactar entre forces; ERC també ho ha fet en altres llocs…
És evident que hi ha pactes a molts llocs del món, però els pactes que es fan sistemàticament per mantenir els interessos i privilegis dels de tota la vida en contra de les necessitats i dels drets de la ciutadania són pactes que no ajuden a tirar endavant. Els pactes sociovergents són intents desesperats costi el que costi d’evitar el que ERC representa. I aquest país té dret a viure una nova etapa que superi l’època en el que han manat sempre els mateixos.
Quina fórmula té ERC per arribar a alcaldies com Vilafranca o el Vendrell?
El que ha de fer ERC és assemblar-se a la societat a la qual vol representar, i per això les candidatures d’ERC són molt obertes, transversals, que incorporen molta gent nova, molts independents… perquè creiem que si volem servir a la societat de forma adequada el que hem de fer és assemblar-nos-hi. La societat canvia i hi ha noves generacions, i per això ERC representa el nou país, la nova etapa, a diferència d’aquells que només volen fer prevaldre els interessos dels de sempre.
Al Vendrell l’estratègia seria una mica diferent, tenint en compte que hi viu molta gent vinguda de l’àrea metropolitana de Barcelona?
Al Vendrell ERC va fer un resultat extraordinari, però, un cop més, els de sempre van aliar-se tots per intentar impedir que la renovació es concretés, com ho van fer a Vilafranca. Han fet el mateix: els de sempre pacten entre ells per evitar el canvi i la transformació i la millora i un projecte de futur. I la nostra estratègia i missatge és el mateix. No tindria sentit fer coses diferents. Nosaltres ens estimem el conjunt del país i, per tant, el que fem és igual: assemblar-nos a la societat que volem representar.
