Més de mitja vida preservant l’ermita de Sant Pau
Joan Anton Sadurní deixa el càrrec d’administrador de l’ermita de Sant Pau després de 50 anys
Diumenge torna l’Aplec a l’ermita de Sant Pau després que l’any passat la pandèmia obligués a suspendre-la. En els actes que es faran (i que es poden consultar al peu d’aquesta pàgina) n’hi haurà un de rellevant. I és que després de 50 anys com a administrador de l’ermita, Joan Anton Sadurní deixa el càrrec i el traspassa als Amics de l’ermita, una nova comissió creada sota el paraigua de la parròquia de Vilafranca per continuar la tasca de Sadurní: preservar l’ermita i tot l’entorn de la muntanya de Sant Pau. Per aquest motiu rebrà un reconeixement.
“Marxo satisfet per la feina feta durant tots aquests anys i vull agrair a totes les persones que de bona voluntat hi han coŀlaborat d’alguna o altra manera”, diu Sadurní, que els últims anys ha tingut la coŀlaboració de Rosa M. Martorell en les tasques de tresoreria. Pel que fa a la resta d’administradors, tots havien mort.
Trajectòria
De tot aquest temps, Joan Anton Sadurní es queda amb dos records destacats. D’una banda, la commemoració dels 600 anys d’història de l’ermita, l’any 1992, quan es va fer una Missa del Gall que va ser molt concorreguda i un pessebre vivent amb figures gegants en una cova de la muntanya que es va il·luminar. L’altra, el centenari de la cova-ermita, fa uns deu anys, quan l’Ajuntament va donar suport a la reconstrucció de l’ermita antiga i es va restaurar tot el soterrani que antigament havia estat una quadra.
Només té bones paraules cap a l’Ajuntament de Vilafranca, del qual en diu ha estat preservant l’espai de la muntanya com una plaça pública. “Sempre n’hem tingut ajut. L’entorn és molt agradable, tant la part de Vilafranca com la de Pacs”, assegura.
Recorda que, anys enrere, quan ell era petit, hi havia molts més aplecs a la zona: a Llinda, a Sant Sebastià dels Gorgs, el de la font de Baldús, al Pla, el del Pont de Ferro, a l’Arboç o el de Penyafel, que encara resisteix. “Els aplecs, que tenien una continuïtat a l’hivern, eren trobades de joves i grans molt celebrades”, reflexiona.
Dues bretolades
Sadurní ha viscut els últims 25 anys en una masia a tocar de la muntanya, i això li ha facilitat poder preservar i vigilar l’ermita i la muntanya de Sant Pau. En tot aquest temps que porta d’administrador recorda dues bretolades que van ser portada dels diaris. D’una banda, quan es va fer caure la creu monumental que hi havia a la muntanya, es van tallar les reixes de l’ermita i es va tirar el sant daltabaix del mirador. Es va perdre el cap del sant, que no es va trobar, i es va haver de refer. La segona és l’incendi que el 1990 va cremar l’ermita. Però malgrat això, explica que ara, en els darrers quinze anys, no ha hagut de fer cap denúncia. “S’ha d’agrair als molts esportistes que passen per la muntanya, ja que, com que és un lloc molt freqüentat, el brètol passa de llarg”.
Aquest any es recupera l’Aplec de l’ermita de Sant Pau, però Sadurní explica que a la muntanya la gent de Pacs hi instaŀla un pessebre pels volts de Sant Llúcia. “El GEP no ha deixat mai de venir-hi i darrerament la Flama del Canigó arriba a Sant Pau per després repartir-la als diferents pobles de la comarca”, diu. I conclou dient: “Em trobo a l’últim replà d’una escala de molts esglaons, i cal donar relleu a altres persones que segur que faran una gran tasca de conservació de l’ermita”.
