Nou model territorial pel Penedès
L’Associació Pro Vegueria Penedès tanca al Vendrell els debats sobre el nou pla que ha de dissenyar el territori pels propers 20 anys
L’Associació Pro Vegueria Penedès (PVP) va celebrar aquest dimecres a l’Auditori del Tívoli del Vendrell el quart i últim debat sobre el Pla Territorial del Penedès, amb el lema ‘Sí a l’aprovació, no als projectes especulatius’.
Amb l’assistència de més d’un centenar de persones entre el públic, l’acte moderat pel president de PVP, Jordi Cuyàs, va comptar amb la participació del director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat, Agustí Serra; el sotsdirector general, Josep Armengol; l’enòleg i empresari de vins i caves Gerard Jané i l’arquitecte urbanista Pau Batlle. La cloenda d’aquests debats temàtics sobre el futur del Penedès amb un horitzó de dues dècades va anar a càrrec del delegat del Govern a la mateixa vegueria Penedès, David Alquézar.
El primer dels debats parcials va girar al voltant de les delegacions territorials que la Generalitat ha de desplegar al Penedès; posteriorment es va tractar el model de la mobilitat, sobretot amb una necessitat d’apostar per un eix transversal ferroviari com a element dinamitzador de la Vegueria del Penedès; i també es va parlar dels serveis d’Educació.
Cap a un nou model urbanístic
En aquest quart i últim debat es va abordar la necessitat de garantir una preservació del paisatge singular penedesenc i, per exemple, repensar el model urbanístic habitual fins el moment per anar cap a un planejament “reduccionista” del sòl urbanitzable. Agustí Serra va reconèixer que la societat “vivim canvis globals que cada vegada van més ràpids i la crisi econòmica de fa uns anys ha fet trontollar molts aspectes d’aquesta societat”.
Així, per exemple, el mateix director general va apuntar que cal millorar la xifra d’habitatge públic al país, actualment format només per uns 130.000 immobles d’un parc global de 4 milions d’habitatges. “És una autèntica misèria”, va dir Serra, que també va mostrar-se a favor de repensar els plans territorials per introduir un cert ‘decreixement’ del sòl urbanitzable. En aquest sentit, creu que la Vegueria Penedès compta amb l’avantatge de poder repensar un pla territorial que va molt més enllà de l’horitzó del 2026 amb què van ser dissenyats els planejaments vigents al país.
Agustí Serra també va parlar de la necessitat d’apostar per un model d’energies renovables, tal com exigeix la Unió Europea, un tema no exempt de “tensions terribles, sobretot en petits municipis de l’interior de Catalunya”. “El canvi de model productiu també genera tensions, perquè abans es parlava de polígons industrials i ara la demanda s’està dirigint cap a grans empreses o parcel·les de gran tamany”, va afegir el director general de Territori i Urbanisme.
“Només el 30% del sòl industrial està edificat i la resta potser no es desenvoluparà mai perquè és sol gens competitiu”, va continuar Serra. No cal promoure nou sòl urbà, sinó anar cap a “un reciclatge dels sòls residencials que ja tenim; i això comporta una millora de les comunicacions”, va tancar Agustí Serra.
Representants territorials
Gerard Jané i Pau Batlle van coincidir en la defensa del paisatge i que el futur del Penedès es dissenyi al territori, que és on es coneix més i, per tant, també s’estima més l’indret. El polígon industrial de ‘Can Vies’, per exemple, “no es pot aprovar abans de tenir el Pla Territorial del Penedès, em va dir Neus Lloveras, dels empresaris del Penedès i el Garraf”, va apuntar Jané.
De la seva banda, Pau Batlle va congratular-se que el debat territorial actual ja no sigui el del model del segle passat, que el director general vegi amb bons ulls un replantejament urbanístic dels plans en vigor i que “hem d’equiparar paisatge i territori”. Finalment, va criticar que en 8 anys no hi hagi hagut temps de fer l’estudi econòmic i l’ambiental que ha d’acompanyar el Pla Territorial del Penedès.
Quant a la intervenció de Josep Armengol, va remarcar que, tot i la voluntat de definir un nou model territorial, “hi ha normes d’altres administracions, com la llei de Carreteres, que ens limiten i condicionen sobre el que podem fer”.
