Presentat a Cunit un projecte turístic inèdit al país vinculat al surf
L’empresa promotora invertirà 40 milions d’euros a la zona de la Masia de Cal Pla, que restaurarà i hi vincularà una llacuna i un càmping
L’equip de govern de l’Ajuntament de Cunit i l’empresa Wafe Garden Barcelona han presentat aquest dimarts al migdia un projecte turístic al municipi per a la construcció d’una llacuna artificial per a la pràctica del surf tot l’any, una zona d’acampada de 440 unitats i la restauració de l’emblemàtica Masia de Cal Pla -d’estil modernista- i els jardins del voltant, tot plegat amb una inversió d’uns 40 milions d’euros i que els promotors esperen que sigui una realitat en un termini d’uns dos anys.
El projecte donarà feina a 152 persones de manera directa i a 397 indirectament i es tracta d’una iniciativa pionera a Catalunya, la resta de l’Estat i amb tot just mitja dotzena de casos similars arreu del món.
Ara comença un compte enrere per a la redacció d’un avantprojecte, el procés de consulta pública i participació ciutadana per dir-hi la seva i, donat el cas, millorar-lo; i tots els tràmits legals que poden allargar-se aproximadament un any. Posteriorment s’iniciarien les obres i, com apuntàvem, el projecte seria una realitat en un termini aproximat d’uns dos anys.
L’equipament modernista de la Masia de Cal Pla serà rehabilitat i convertit en un espai central amb diferents espais de formació, coworking i activitats de restauració. A més, segons s’ha apuntat en la presentació del projecte, l’indret podria acollir convencions i, per exemple, ser un espai d’us veïnal per al municipi de Cunit.
Llacuna d’onades
La característica central del projecte, a més d’una zona de càmping “respectuós amb la natura” -diuen els promotors- i que no només no implicarà la destrucció d’arbrat, sinó la plantació de més arbres per guanyar ombra, serà una llacuna de 160×160 metres on s’hi podrà practicar el surt tot l’any. En aquesta llacuna s’hi podran generar fins a quatre tipus d’onada alhora de manera mecànica, la qual cosa, segons els responsables del projecte, permetrà la pràctica del surf a l’indret tant a esportistes experts com a principiants. De fet, la tecnologia que s’aplicarà a la zona, a partir d’una empresa amb seu al País Basc, podrà generar fins a 27 tipus d’onades de diversa dificultat.
Més concretament, val a dir que la llacuna disposarà de quatre zones amb onades diferents: dues zones per a experts del surf, amb onades de 2 metres d’alçada i 15 segons de recorregut; i dues zones de debutants en les quals les onades trencaran com a escumes de 60 centímetres i tindran 10 segons de recorregut. El fet de generar-les de manera mecànica permetrà, per exemple, que les persones no habituades al surf puguin familiaritzar-se amb aquest esport olímpic des dels últims Jocs de Tòquio 2020/2021 i sense haver d’estar pendents, per exemple, de l’existència de roques o meduses en un entorn marítim.
La distribució espacial d’aquesta llacuna artificial d’aigua dolça i el càmping-resort vinculat necessita un espai central que en aquest cas és l’esmentada llacuna d’aigua dolça a l’aire lliure, tot complementat de dos edificis amb instal·lacions de suport (recepció, vestuaris, botiga, bar/cafeteria restaurant, sala de màquines, lloguer de material, oficines, etc.).
Des de l’equip de govern municipal de Cunit -segons han coincidit l’alcalde, Jaume Casañas, i la tinent d’alcalde Dolors Carreras- es veu amb bons ulls l’arribada d’aquesta gran inversió a Cunit considerant que “es tracta d’una oportunitat única en molts sentits. El foment de llocs de treball pels cunitencs i cunitenques n’és un dels motius, però també el fet que suposi a Cunit en el mapa amb una oferta única ara per ara a Catalunya. Prioritzem també el seu caràcter sostenible i el respecte a tot l’entorn”.
Actualment, arreu del món hi ha tot just 7 instal·lacions de les anomenades Wavegarden com la presentada aquest dimarts a Cunit i que estan operant amb èxit en 4 continents. Mitja dotzena estan obertes al públic (al Brasil, Corea del Sud, Suïssa, Austràlia i el Regne Unit). En aquest moment hi ha 5 projectes en construcció i 55 més en diferents fases de desenvolupament.
Aquest parcs de surf creen un entorn segur i inclusiu, i ofereixen onades perfectes a persones de totes les edats i nivell d’habilitat, segons s’ha destacat des dels promotors del projecte, encapçalats pel soci fundador de Wave Garden Barcelona, Pau Serracanta. La gestió del complex un cop construït anirà a càrrec del Grup Cierco.
La Masia de Cal Pla
Un altre punt que ha donat força al projecte, segons el govern de Cunit, ha estat l’existència de la Masia de Cal Pla. El seu interès patrimonial històric i arquitectònic, amb els seus jardins, dona un valor addicional a la implantació del projecte a Cunit, que amb la rehabilitació de la masia es podria convertir en el centre de formació dels enginyers que han de mantenir les instal·lacions de Wavegarden a tot el món.
La Masia de Cal Pla es planteja com a element central que presideix l’accés al conjunt i que un cop rehabilitat li atorgaria identitat al conjunt i es vol que estigui destinat a la restauració i acolliment d’events diversos, un nou espai de coworking que permetrà, per exemple, teletreballar i disposar d’unes estones diàries per a la pràctica del surf.
Finalment, val a dir que els interessats en el desenvolupament del projecte han posat de manifest que el municipi de Cunit és la millor ubicació entre les analitzades, per la seva climatologia -que permet la pràctica del surf tot l’any (de fet, només es preveu tancar la instal·lació un parell de setmanes per a les tasques de manteniment del complex), la bona comunicació i serveis del municipi i el fet que el planejament municipal ja preveia la possibilitat d’implantació d’un càmping en aquest àmbit. En aquest sentit, des del govern de Cunit s’apunta que el sòl afectat, amb un total de 15 hectàrees previstes (10 ha pel càmping i 5 ha per a la llacuna, la zona de restauració i una escola de surf, etcètera), és no urbanitzable i no s’hi farà cap construcció.
Al contrari, des del govern de Cunit es remarca que a l’indret hi haurà més arbrat de l’actual i s’hi podran recuperar antics conreus per potenciar la filosofia del km 0.
