Caçadors de volcans en actiu

Ció Jover i Miquel del Cerro a tocar del volcà Cumbre Vieja de l’illa canària de la Palma.
Ricard Vinyals
07/11/2021 - 18:30h

La parella penedesenca formada per Miquel del Cerro i Ció Jover fa anys que viatgen per veure volcans en erupció

Als vilafranquins Miquel del Cerro i Ció Jover se’ls pot considerar uns autèntics caçadors de volcans en actiu, una afició que aquest matrimoni comparteix des de fa anys i que, ja sigui per iniciativa de l’un o de l’altra, els ha portat a viatjar per quatre dels cinc continents de la Terra per contemplar tan a prop com fos possible l’espectacularitat que la natura ofereix en l’erupció d’un volcà.

“No podíem deixar escapar aquesta nova oportunitat, pràcticament al costat de casa”, diu Miquel del Cerro, amb qui ha parlat el 3d8 arran del viatge que ha fet amb Jover aquest mes d’octubre a l’illa canària de La Palma. Allà han contemplat durant una setmana les evolucions del volcà Cumbre Vieja, que va començar a expulsar lava concretament a les 15.12 hores del 19 de setembre.


Aquest volcà ja ha devastat aproximadament un miler d’hectàrees de terrenys, sobretot de plataners, però també un mínim de 2.100 habitatges i infraestructures, com algunes carreteres, cosa que obliga els veïns a invertir dues hores en un trajecte com el de Puerto Naos a El Paso –on es troba el volcà– que dos mesos enrere només s’allargava deu minuts. El tipus d’erupció, que Miquel del Cerro ha estudiat –com tantes d’altres en el marc de la seva afició a la vulcanologia– és de l’anomenat strombolià.

Origen d’una afició intensa
Del Cerro comenta que l’afició per la vulcanologia li va néixer quan estudiava Magisteri –és professor de Ciències jubilat i va ser el primer director de l’Institut de Sant Martí Sarroca– i arran d’aprofundir en els estudis i aventures de Katia Krafft i el seu marit, Maurice Krafft, vulcanòlegs francesos que van morir a causa d’un flux piroclàstic violent i inesperat al volcà Unzen (Japó) el 3 de juny de 1991.

“En qüestió de segons, la lava va ocupar tota la vall on es trobaven i van morir a l’acte, al costat de 40 periodistes que també cobrien les erupcions”, recorda l’exprofessor penedesenc. Amb tot, Del Cerro entén que aquell matrimoni es trobés a tocar de l’esmentat volcà japonès perquè, de fet, ell mateix intenta acostar-se al màxim possible als volcans en actiu que contempla.

“El Maurice i la Katia van ser reconeguts com els pioners a fotografiar i filmar volcans en erupció, generalment a molt poca distància de la colada”, recorda Miquel del Cerro sobre una parella que es va conèixer a la Universitat d’Estrasburg i que va començar la seva carrera d’observadors de volcans poc després. “El treball dels Krafft va ser destacat en una gran quantitat de documentals i, molt especialment, en un recull de National Geographic que contenia una llarga quantitat de les seves filmacions i fotografies, a més d’entrevistes amb tots dos”, diu Del Cerro, que recorda unes paraules que Maurice Krafft va dir just el dia abans de morir: “Mai tinc por. A més, he vist tantes erupcions en 23 anys, que encara que demà morís, no em faria res”.

La primera erupció vista per Del Cerro
Miquel Del Cerro recorda que el primer volcà en actiu de la vintena llarga d’erupcions que ha vist fins ara –a més de gairebé una quarantena de volcans “no actius, però molt dignes de veure”, apunta– va ser el de l’Arenal, a Costa Rica, coincidint amb els Jocs Olímpics d’Atlanta (Estats Units) del 1996 que amb la seva parella veien per la televisió. “Va tremolar tot el terra per l’explosió mentre fèiem una cervesa”, diu.

També esmenta la sensació de dormir al cràter de l’Erta Ale (Etiòpia), a 50 metres d’un mar de lava: “Hi va molta gent, però et cal una vigilància militar per preveure accions terroristes contra els turistes”. “Davant d’un volcà en actiu, l’adrenalina se’t dispara i sents molta emoció. Aquesta manifestació de la natura en estat pur et commou i t’emociona”, continua Del Cerro.

Curiosament, el volcà que ha impactat més Miquel del Cerro és precisament el Cumbre Vieja, que es manifesta “en tota la seva dramàtica intensitat”. “L’erupció és molt intensa i té molta força, i se t’hi barregen moltes sensacions de llum, sorolls i olors”, diu Del Cerro, que afegeix: “A més, ofereix un espectacle que canvia en segons. Un dia vam veure tres cràters i, alhora, d’un en sortia fumerada blanca, que indica que possiblement era vapor d’aigua; el fum del segon era negre, l’inici d’una columna de cendra que ens queia a sobre; i el tercer era d’un marró intens”.

Pel que fa a la cendra volcànica, Miquel del Cerro explica que “sembla sèmola de blat o granets d’arròs molt negre; no és el concepte de la cendra que tots tenim present, sinó pedretes petites i que, per tant, pesen”. Això provoca que hi hagi la por real dels habitants on arriba la cendra a que la seva acumulació en refredar-se pugui ensorrar les teulades dels edificis. Del Cerro explica també en la conversa amb el 3d8 que “quan tota la lava se solidifiqui, en municipis com Todoque i La Laguna no es podrà recuperar res. Parlem de dos barris o pobles on hi viuen uns 2.500 habitants”.

Erupció que pot allargar-se “mesos o anys”
Pel que fa als pronòstics sobre la durada de l’erupció del Cumbre Vieja, l’exprofessor vilafranquí apunta que “hi ha molta gent que parla per no callar, però això és imprevisible. Com més saps sobre vulcanologia, més conscient ets del poc que saps i, per exemple, en aquest cas ningú no pot saber si a sota del volcà hi ha cabal magmàtic o una cambra de magma”.

“Si és una veta de magma, fins que no s’esgoti no pararà de sortir lava, i potser tota l’illa de La Palma es troba sobre d’una veta de magma. No ho sabem”, afegeix Del Cerro, que continua per dir que “el volcà Kilauea de Hawaii no ha parat des de fa 40 anys i, per exemple, l’Etna i l’Stromboli italians no estan ni molt menys apagats”.

La gent, agraïda
Miquel Del Cerro explica també que els habitants de La Palma es mostren agraïts per les visites dels turistes que, encara que són pocs, s’acosten expressament a l’illa, com és el cas de la parella vilafranquina. A l’església de Tajuya, el punt d’observació permès més proper –i indret on s’ubiquen els platós de televisions d’arreu del món–, “hi ha sempre una trentena de persones en dies laborables, i moltes més els caps de setmana”, diu Del Cerro, que vol remarcar que, malgrat el que ens pugui semblar des d’aquí, “la majoria de la gent de l’illa viu amb normalitat en zones on el volcà no l’afecta i, de fet, en mitja illa no es veu ni el fum”.

“Hi ha confinaments puntuals i centres d’atenció on donen ulleres i mascaretes a la gent”, explica també Miquel Del Cerro, que reconeix que la situació és, lògicament, més dramàtica a tocar del volcà. “El poble de Todoque ja no existeix, El Paraíso tampoc i La Laguna està desapareixent…”, conclou el mateix caçador de volcans en actiu.

També et pot interessar

Comentaris