“Vam descarregar el primer 3d8 del segle XX el primer dia que provàvem el castell”

Enric Giménez ‘Gimenall’ i Emiliano García ‘Garcelló’, a la redacció del 3d8 a Vilafranca.
15/10/2021 - 14:00h

Entrevistem Enric Giménez ‘Gimenall’ i Emiliano García ‘Garcelló’, aixecador i anxaneta del primer 3d8 del segle passat, completat pels Nens del Vendrell

Aquest divendres, 15 d’octubre, festivitat de Santa Teresa al Vendrell, fa exactament 70 anys del primer tres de vuit que la colla dels Nens del Vendrell va descarregar al segle XX. També era el primer ‘pare dels castells’ que completava cap colla en l’anterior centúria. De fet, tampoc se n’havia carregat cap des del s.XIX. Avui només queden vius 4 integrants d’aquella construcció i al 3d8 hem parlat precisament amb els dos vailets (ara ja jubilats) que van coronar la construcció. Són Enric Giménez Ojeda, nascut a Vilafranca del Penedès el 8 de febrer del 1942, i Emiliano García Rubio, també vilafranquí i que gairebé va néixer 2 anys exactes després de Giménez, el 9 de febrer del 1944. Tots dos són probablement més coneguts pels mots castellers que els va posar el cap de colla fundador dels Castellers de Vilafranca, Oriol Rossell (‘Gimenall’ i ‘Garcelló’, respectivament). Eren l’aixecador i l’enxaneta d’aquell primer 3d8 del segle XX. A més d’ells dos, al castell hi havia tres vilafranquins més en una època en què es viuria una ‘guerra d’enxanetes’ entre les colles del Vendrell i Vilafranca.

Com és que van començar a fer castells?
‘Garcelló’: A mi m’hi va començar a portar el meu germà Polo, entre els anys 1949 i 1950 quan ell tenia 14 ó 15 anys. Com que era molt sec i prim, anava bé per pujar. Assajavem a la plaça de la Verdura, en un passadís del ‘Coro’. El Jan Julivert i l’Oriol Rossell (caps de colla dels Nens i Castellers de Vilafranca) eren amics, però al cap de dos anys ens van segrestar un o dos dies a Sant Marçal perquè no pugéssim amb els del Vendrell.
‘Gimenall’: Jo vaig començar als 7 o 8 anys perquè els meus dos germans grans també hi anaven. Eren el Ramonet, casteller número u, i l’Antolín.

Aleshores cobraven per pujar, oi?
‘Garcelló’: Sí, tant al Vendrell com a Vilafranca. Un home americà a qui li dèiem el rico, ens donava 100 pessetes cada cop que ens veia a Vilafranca. Eren molts diners perquè un vermut valia 6 pessetes! Com que érem quatre germans, anava molt bé tenir unes 20 pessetes cadascun per pujar als castells. La mare es llevava cada dia a les 5 del matí per anar a fregar al Banc Central i al Vendrell. El senyor Gual, que tenia un bar i el cine del Centro, també ens donava calés.

No era estrany fer castells amb les dues colles?
‘Garcelló’: No, gens. Anàvem amb les dues colles i em posava una camisa o l’altra segons convingués. A més, no coincidien mai dues festes majors. A més del primer tres de vuit del segle XX, jo vaig fer a Igualada la primera torre de set, el 25 d’agost del 1969, al pis de terços.

Vostè és vilafranquí, però no vivia a Vilafranca.
‘Garcelló’: No, vivia i encara visc a Sant Boi de Llobregat. Em venia a buscar un taxi per anar a fer castells. De més gran, jugava a hoquei, que vaig començar a prioritzar. Amb el CP Vilafranca vam quedar campions d’Espanya de Segona Divisió a Mieres (Astúries) i vaig haver de córrer per ser al casament de la meva cunyada el dia de la final.

Hi havia hagut algun intent anterior a l’històric 3d8 d’ara fa 70 anys?
‘Garcelló’: No. Era el primer dia que el provàvem i l’any següent, per Sant Fèlix, els mateixos el vam només carregar a Vilafranca.

Recorden com van preparar aquell castell?
‘Gimenall’: Anàvem a assajar al Vendrell i, com que assajàvem a la nit i no hi havia trens per tornar a Vilafranca, anàvem a menjar a Cal Tof i ens quedàvem a dormir a cal Jan Julivert.

Què recorden ara d’aquella gesta castellera per l’època?
‘Gimenall’: Jo no el recordo massa.
‘Garcelló’: Recordo que a la plaça Vella no s’hi cabia i que al final ens volien enganyar pujant el pilar de sis, dient-nos que era de cinc. Jo tenia 7 anys i mig, era ràpid pujant i pesava poc. El pilar va caure.

Què creuen que va suposar aquell primer 3d8 del segle XX?
‘Garcelló’: Com que era el primer, tothom va estar molt content. Tots els membres del tronc ens vam fer una foto a la Rambla del Vendrell. A Vilafranca només podíem fer el 3d7, el 4d7 i la td6.

A més de vostès dos a dalt de tot, quants vilafranquins més hi havia en aquell castell de la colla vendrellenca?
‘Garcelló’: El Ramonet al pis de dosos, el seu germà Antolín a quints i el meu germà Polo, també a quints.

Hi havia bon ambient a la colla?
‘Gimenall’: Sí, molt bo!
‘Garcelló’: Anàvem, per exemple, a la festa major d’Igualada i ens hi estàvem tres dies dormint a l’escorxador [riu].
‘Gimenall’: I jo recordo que a Vilanova vaig fer el pilar de cinc pujat al balcó, es va trencar la faixa amb què m’hissaven i vaig acabar a l’Hospital dels Camils. Vaig caure moltes vegades fent castells i tinc el cap com un timbal [riu].
‘Garcelló’: Jo m’afanyava molt a pujar ràpid i no em vaig fer mai mal perquè queia sobre de tot.

Què en pensen dels castells que es fan ara, amb el permís del coronavirus?
‘Gimenall’: Mai m’hauria pensat que arribessin tant amunt. Avui dia encara vaig al Figarot i a la festa major a la plaça, però sense camisa.
‘Garcelló’: Jo encara hi vaig a la colla, ni que sigui per ajudar a la pinya. Visc a Sant Boi, però encara tinc la casa de la mare a Vilafranca i per la festa major vinc sempre.

Quin castell els agrada més?
‘Gimenall’: El 3d8ps, perquè és molt difícil pujar-lo a pes.
‘Garcelló’: El 4d10fm dels Castellers de Vilafranca al Concurs de Tarragona del 2016. Vam quedar campions!

I amb la colla dels Nens del Vendrell, hi mantenen alguna relació avui dia?
‘Garcelló’: Al Vendrell no em coneix ningú al cap de 65 anys…

Quants anys van fer castells?
‘Gimenall’: Més de 30, des de petitet. Vaig pujar amb les colles de Vilafranca i del Vendrell i, fins i tot, un cop que li faltava un casteller a la Vella de Valls em va venir a buscar el Pep de la Llet [l’històric cap de colla vallenc Josep Gasque Padró].
‘Garcelló’: Molts anys i, de fet i com et deia, encara vaig amb la colla… Vaig arribar a muntar una colla castellera a Sant Boi, on tenia quatre o cinc canalletes bones, li vaig dir al Melilla i els va fer pujar amb els verds. L’Ivet va ser aixecadora del 5d9f. Al primer 3d8 del segle XX tenia exactament 7 anys i 6 mesos i vaig fer el segon, carregat a Vilafranca, amb 8 anys i 7 mesos.

També et pot interessar

Comentaris