Banyeres amaga la ‘Pompeia del Penedès’

07/09/2021 - 18:37h

La primera excavació en profunditat a les Masies de Sant Miquel deixa al descobert una casa amb parets de 3 metres i molt de material ibèric

A tocar del nucli de les Masies de Sant Miquel del terme municipal de Banyeres del Penedès s’hi amaga la ‘Pompeia del Penedès’, segons la va definir fa unes setmanes en una entrevista al 3d8 l’arqueòleg vilafranquí Xavi Esteve i aquest dimarts han corroborat un altre arqueòleg i responsable de les excavacions, Jordi Morer, i l’alcalde banyerenc, Amadeu Benach.

En una visita organitzada per als mitjans de comunicació, Morer ha mostrat el tresor arqueològic de l’època dels ibers que amaga l’indret i del qual, en una primera temporada d’excavacions amb una vintena de persones voluntàries, s’hi han descobert ja moltes més restes arqueològiques de les que podia fer pensar l’estudi amb georadar que s’hi va fer fa més d’un any. Aleshores la tecnologia va ‘dibuixar’ tot un pla de carrers, places, muralles i cases que hi hauria sota d’un metre de terreny ple d’olivereres i poca cosa més.

L’estat de conservació dels murs de carrers i cases és molt bo.

Precisament el fet que l’assentament no hagi estat objecte d’importants ocupacions i agressions com poden ser el cas de l’edificació de Valls o la mateixa Tarragona ha fet, creuen els arqueòlegs, que al subsòl s’amagui una ciutat íbera en molt bon estat de conservació.

Així, per exemple, Jordi Morer apunta que tot just en la casa més petita de la ciutat de les Masies de Sant Miquel, que es podria tractar de la capital del que és avui el Penedès i on probablement hi hauria fins a 300 cases, s’hi han trobat monedes, una trentena d’àmfores fàcilment reconstruïbles i diversos penjolls. Jordi Morer no amaga el seu entusiasme i il·lusió per un jaciment arqueològic de primer nivell i que ha aixecat expectació en el món universitari, entre d’altres.

Jordi Morer també comenta que a la primera casa excavada i la qual és la més petita de les que s’han pogut registrar a l’indret hi ha conservades parets de més de 3 metres d’alçada i “això vol dir que es conserven uns nivells d’estrats que ens aporten molta informació, tant a nivell ceràmic –per exemple, al voltant de 30 àmfores ibèriques gairebé reconstruïbles-, informació a nivell de fauna, sobre el què caçaven i menjaven; quin tipus d’agricultura tenien i a nivell numismàtic, propi d’una ciutat”.

“Ens ha sortit un tresoret d’onze imitacions de dragman purità i que sembla que puguin estar encunyats en aquesta ciutat, dos fragments de bronze o ploms escrits amb inscripcions ibèriques, que normalment es diu que són cartes comercials, perquè la llengua ibèrica no la sabem traduir; però ja fèiem una comparativa amb la Ciutadella de Calafell, on no ens ha sortit cap inscripció i només tres monedes”, afegeix l’arqueòleg de la Universitat de Barcelona.

Característiques

El jaciment de Les Masies de Sant Miquel ocupa unes 4,5 hectàrees de terrenys, dels quals 2,5 ha són propietat de l’Ajuntament de Banyeres del Penedès i l’alcalde del qual no es cansa de reclamar ajut exterior i fins i tot ha anunciat l’encàrrec d’una empresa especialitzada per aconseguir tota mena de subvencions per a les excavacions.

“Tenim la voluntat de poder excavar i poder obrir ja el jaciment a les visites d’escoles, amb totes les garanties, en un parell d’anys”, ha explicat Amadeu Benach, que creu que el complex podrà ser visitable quan ja s’hagin excavat diversos carrers i algunes cases en una zona d’una hectàrea.

L’arqueòleg Jordi Morer i l’alcalde de Banyeres, Amadeu Benach, al jaciment de les Masies de Sant Miquel

Les 4,5 ha del jaciment banyerenc el situen al nivell de les restes gregues d’Empúries, amb una extensió de 5 ha, però que podrà mostrar molt més detalls del que era la vida de l’assentament, en aquest cas dels ibers, entre els segles V i III aC. La Ciutadella Ibèrica de Calafell, per exemple, ocupa una superfície d’una quarta part d’hectàrea: 18 vegades inferior al jaciment de Banyeres del Penedès.

D’altra banda, a l’indret ja s’hi ha descobert un gran fossar amb muralles defensives, la qual cosa denota que era un indret important políticament i econòmica i que, a més, s’hi oberva la reconstrucció puntual de la muralla després del que hauria estat un assalt amb catapultes. “Això vol dir que després de la batalla hi van continuar vivint”, aventura Jordi Morer.

Pel que fa a les subvencions per avançar en les excavacions, Amadeu Benach apunta que el Consell Comarcal del Baix Penedès (CCBP) haurà de liderar, amb tots els ajuntaments de la comarca penedesenca, la recerca d’ajuts econòmics que amb els anys podrien arribar als 2 milions d’euros. “No ho podem assumir l’Ajuntament de Banyeres, que ja hem posat diners, i necessitem recursos de la Diputació de Tarragona, que ha aportat 40.000 euros per al tancament del recinte que ara ja costa 60.000 euros; la Generalitat, l’1% cultural de l’Estat i els fons Next Generation d’Europa”.

En aquest mateix sentit, l’alcalde banyerenc remarca que si bé la partida a càrrec de l’1% cultural obliga les administracions a cofinançar els projectes, en el cas dels fons de la Unió Europea per a la reactivació post Covid-19 “rebríem el 100%”.

De moment, la primera campanya d’excavacions ha comportat una inversió d’aproximadament 35.000 euros.

Restes excavades al jaciment ibèric banyerenc

Pol d’atracció turística

Amadeu Benach considera que el jaciment de les Masies de Sant Miquel esdevindrà un pol d’atracció turística “impressionant, però hem de saber vendre’l i convèncer per rebre ajuts”.

Com apuntàvem, la intenció amb la què treballa l’Ajuntament de Banyeres del Penedès és que una primera part excavada sigui visitable en un parell d’anys.

També et pot interessar

Comentaris