“Crear l’estampa de sant Fèlix per segona vegada m’ha permès obrir una nova tècnica”

Foto: La Fatxenda
Xavi Gonzàlez
28/08/2021 - 12:00h

Entrevistem Joan Hurtado “Canano” estamper de la festa major de Vilafranca 2021

Joan Hurtado ‘Canano’ passarà a la història com a l’artista que ha hagut de fer dues estampes de sant Fèlix. Els anys 2020 i 2021 estaran marcats per la pandèmia que ha generat la Covid-19. En una entrevista després d’haver presentat la segona estampa se sent satisfet i molt complagut d’haver tingut aquesta doble oportunitat.

Ha estat molt complicat el repte de fer l’Estampa per segona vegada?
Gens. Tot al contrari. Per mi ha estat molt divertit. Era tot un repte perquè ja havia fet tot un treball previ al voltant de la figura de sant Fèlix, de fet és una tasca que em defineix a mi perquè sempre procuro documentar-me abans de començar una obra, i per la segona Estampa em preguntava moltes vegades què faria. Ara bé, un cop engegues el fil, i com que ja tenia en ment fer un estudi sobre fusta directa, el fet d’haver de fer l’Estampa em va venir rodat. Li he volgut donar tot el simbolisme que es mereix la talla de fusta de Sant Fèlix i reconec que m’ho he passat molt bé i que gràcies a això he obert una nova tècnica.

Amb tant de temps com ha tingut, feia moltes setmanes que ja havia mostrat l’Estampa als administradors?
No, no. Vaig esperar fins a última hora. La qüestió és que vaig pensar en què tenia tot un any i m’ho vaig prendre molt tranquil·lament. Van anar passant els dies i amb el ja farem, ja farem, no els hi vaig mostrar l’Estampa fins la setmana abans de presentar-la públicament. I aquell matí, encara li estava fent retocs. Quan els cinc administradors van venir a casa va ser molt curiós perquè tenia el paisatge que simbolitzava el Penedès i havia dibuixat quatre personatges. Ells mateixos em van dir que faltava el cinquè administrador. El cert és que jo fins aquell moment no havia pensat en col·locar la figura seva a l’Estampa però la idea em va semblar molt interessant i els he volgut immortalitzar.

El fet de centrar-se en un primer pla de la cara de Sant Fèlix ja ho tenia pensat des d’un bon principi?
Sí. Era potser el que tenia més clar. El dubte més gran que tenia era si el faria sobre fusta directa o si faria textura i el color que volia utilitzar per al fons. En un principi volia fer una cosa més dramàtica amb un color negre accentuant molt les llums i les brillantors però pel camí ho vaig descartar totalment. Vaig pensar que només faltava, amb la pandèmia que estem passant, que jo hi posés més cullerada al dramatisme. Estem parlant d’una festa i vaig decantar-me per la fusta que ja de per si té un color càlid i d’aquí els colors finals que m’han sortit com els marronosos, ocres, vaja colors de tardor.

Vostè mateix explicava en aquest mateix setmanari que de tant d’estar al davant de la figura plasmant sant Fèlix li ha agafat molta estimació.
Doncs, la veritat és que sí. Han estat dos anys estudiant-lo, tenint-lo al costat a través dels esbossos… Hi havia molts moments que em sentia col·lapsat i de manera molt íntima li demanava que m’ajudés i així era. Certament li he agafat una estimació molt especial.


Sempre ha mantingut que la relació amb els administradors ha estat molt intensa. Li van fer algun suggeriment per aquesta segona estampa?
La relació ha estat genial i mai m’han fet un suggeriment. Han confiat en mi des del primer moment. En canvi, sí que li puc dir que molts amics i coneguts que m’anava trobant em feien els seus suggeriments. Allò de “i per què no fas” m’ha arribat tantes vegades. Soc molt rebel i tot el que m’anaven suggerint la meva resposta era que allò precisament no ho faria.

Pel que em diu vostè podria fer una tercera, una quarta o fins i tot una cinquena estampa?
Oi tant! Ara li podria fer les versions que volgués. A l’haver-lo estudiat tant tindria un ventall de possibilitats molt extens. Al no ser aquest el cas jo he escollit la perspectiva que més em va agradar perquè la talla de Sant Fèlix té la seva curiositat. Depenent del perfil per on ens el mirem és una altra figura. No m’hauria imaginat mai la infinitat de possibilitats que té. També li haig de dir que hi ha algunes coses que m’he permès la llicència de canviar-li. Per exemple, el coll del sant. L’he fet més humà. Si jo l’hagués pintat tal com és hauria estat poc creïble.

Des del primer dia, i vostè mai se n’ha amagat, ha volgut ser respectuós.
És un fet que no el canviaré mai. Puc criticar moltes coses però els temes que toquen la fe sóc i seré molt respectuós. Entre d’altres coses jo soc creient però no soc practicant i no me n’amago.

La cara de sant Fèlix indica que l’ha dibuixat més alegre que l’original.
Un puntet més alegre.

Perdoni, però jo encara el segueixo veient trist.
Té tota la raó. Sant Fèlix és un màrtir i canviar-li la cara de patiment, de tristor és un risc i pots entrar en un camí perillós. Hi havia algunes coses que volia incorporar a l’Estampa però al final vaig decidir que no, que no volia canviar el personatge perquè les interpretacions llavors poden ser molt diverses.

Va insistir en el simbolisme.
A l’hora de buscar algun element que simbolitzés el Penedès vaig temptejar la possibilitat d’incloure una copa de vi però vaig desistir i vaig tirar per les vinyes i les muntanyes que simbolitzen el Penedès. Per mi era la segona oportunitat i volia representar la nostra vida, la nostra terra. Molta bona part del Penedès viu de la vinya.

L’exercici de mirar les estampes que l’han precedit també el va fer?
L’any passat ho vaig evitar totalment, però aquest any li diria una mentida si digués que no n’he vist algunes, sobretot perquè em van regalar alguns dels goigs que cada any reprodueixen els Gogistes penedesencs. Me les vaig mirar totes i la veritat és que hi havia de tot. Encara que no ho comparteixi, respecto la feina dels altres i sempre procuro mantenir-me al marge. Ara, per mi la meva és la millor.

Quina, però, la de l’any passat o la d’aquest?
Les dues igual. M’agraden totes dues tot i que aquesta última m’atrau més per la manera com l’he concebut. Han estat moltes estones davant de sant Fèlix i vaig tenir molts moments de magnetisme. Deixem-ho en un 45-55.

Quines impressions ha recollit fins ara?
De moment molt bones. Però com tot, segur que hi haurà algú a qui no li hagi agradat, però en general les impressions són bones fins i tot a les xarxes els comentaris eren positius i alguns de joves.

Vaja que de nervis pels versos dels diables, cap ni un?
No. Els Versos dels Diables tots sabem com són i quin rerefons tenen. Jo no he estat diable però aquí a Sant Martí vaig fer el Drac gran i el drac petit del poble. Entenc perfectament que els Diables han de fer el seu paper i més si l’any passat no van poder. Estic preparat.

Per on passa el treball de Canano en un futur més immediat?
Tinc ja una exposició tancada per la festa major del 2022 al Fòrum Berger Balaguer de la Fundació Pinnae. La temàtica no la puc dir tot i que tinc diverses idees al cap. En aquest sentit deixo la porta oberta a exposar alguns esbossos de sant Fèlix.

També et pot interessar

Comentaris