“Farem un pregó poètic, festiu i amb sorpreses… Serà un retorn a la passió”
Òscar Navarro (Anskari), pregoner del 2019, entrevista Anna Gual i Jaume C. Pons Alorda, pregoners del 2021
Des de fa anys, al suplement que el 3d8 en paper dediquem a la festa major de Vilafranca publiquem una entrevista que el pregoner o pregonera sortint fa al pregoner o pregonera entrant. En aquesta ocasió, doncs, Òscar Navarro (conegut com el Pallasso Anskari) conversa amb Anna Gual i Jaume C. Pons Alorda, que donaran el tret de sortida a la festa major de Vilafranca amb el pregó d’aquest dissabte a la nit.
Típica i tòpica, ho sé, però aquesta primera pregunta és obligatòria. Què significa per a vosaltres fer el pregó de la festa major?
Anna Gual (A.G.): És un encàrrec molt especial. És veritat que en els darrers anys ens han demanat de participar en esdeveniments molt especials, però m’atreviria a dir que mai ens ha fet tanta il·lusió com aquesta vegada. Cap dels recitals que hem fet és comparable a una experiència com aquesta, pel que té de proximitat i de retorn al lloc on vius.
Jaume C. Pons Alorda (J.C.P.A): És un honor i una responsabilitat. Un dels missatges que volem transmetre amb el pregó és que, malgrat les adversitats, hem de tenir més iŀlusió i més esperança que mai per encarar-nos cap al futur. Per tant, acceptem fer el pregó de la festa major com un gran encàrrec en un moment important.
Com us ho van proposar?
A.G.: Ens van ben enredar! Un dels administradors ens va citar a la seu d’Òmnium Cultural de Vilafranca perquè ens volia proposar fer un recital. Nosaltres, inconscients, vam anar a la reunió, que havia de ser breu, amb la nostra filla, que era petita i aquelles hores del vespre ja no estava per a res. Ens va fer seure i ens va posar un vídeo a pantalla gran sobre el que havia de ser el recital: al final del vídeo s’hi indicava que havia de ser el 28 d’agost… Quan vam veure allò vam aŀlucinar. Jo ho vaig veure clar, però no m’ho creia! El vídeo acabava dient que ens proposaven fer un dels actes més especials de la nostra vida: ser els pregoners de la festa major. Ens vam girar i, de cop i volta, tots els administradors estaven asseguts a la nostra esquena. Quina sorpresa! No podíem dir que no… I ells ja tenien el cava preparat!
Per a la gent que no us coneix, com us presentaríeu? Com serà el vostre pregó?
J.C.P.A.: Som dues persones apassionades, i la nostra passió s’ha exaltat, sobretot, a partir de la literatura, i concretament de la poesia, que és una de les moltes formes que té la cultura d’existir. Hem escrit poesia, hem publicat poesia, hem defensat la poesia (nostra i d’altres persones) i vivim poèticament. També hem treballat en l’àmbit de la gestió cultural. El que ens defineix com a persones i com a parella és que som persones creatives que vehiculen la seva creació a partir de les paraules. Crec que ens combinem molt bé i que formem un bon duet, i això ho saben els administradors d’enguany, que tenien interès en un pregó literari que es fonamenti en els mots i en les passions.
A.G.: Farem un pregó poètic, apassionat i amb sorpreses, construït a partir de la paraula, fent una defensa de la cultura dels Països Catalans i una apologia de la festa major. Finalment, serà un pregó molt festiu i participatiu, com els nostres recitals. En un principi havíem pensat en un pregó més gran, més ambiciós, però malauradament les circumstàncies actuals no ens ho permeten. Un espectacle com el que va fer Jordina Biosca, per exemple, ara mateix seria molt complicat de fer. Per tant, hem anat al fonament, que és la paraula: l’eina que millor sabem utilitzar.
Un dels missatges que volem transmetre amb el pregó és que, malgrat les adversitats, hem de tenir més il·lusió i més esperança que mai per encarar-nos cap al futur”
Jaume C. Pons Alorda
Com es fa un pregó a quatre mans?
J.C.P.A.: Fer una escriptura a quatre mans es pot aconseguir de dues maneres: que cadascú escrigui la seva part o bé que les dues persones ho escriguin tot a la vegada. Nosaltres hem tirat cap a la segona opció, i hem volgut escriure-ho tot al mateix temps. Hem treballat a través d’un document en línia que anàvem treballant. I ha estat molt divertit fer-ho. Una gran experiència.
A.G.: Ha estat més fàcil del que ens pensàvem. L’hem estructurat com una conversa, gairebé com un diàleg teatral en què hi ha molta fluïdesa i humor. Una de les coses importants és la recitació en veu alta: hem recitat moltes vegades el pregó perquè flueixi bé i perquè soni bé, corregint i matisant i donant-li bon ritme.
J.C.P.A.: I ha estat un repte, també, tenint una criatura, com és el nostre cas, perquè trobar estones per escriure és complicat. I tanmateix ho hem aconseguit, i això ens alegra moltíssim.
Us ho van proposar el 2020, any en què la festa major es va suspendre pel Covid. Tenir un any i mig per escriure’l us ha donat més tranquil·litat? O més inquietud?
J.C.P.A.: Les circumstàncies contextuals han estat canviant constantment, i això ens ha dificultat molt la tasca. Hem escrit i reescrit les pàgines del pregó constantment. La situació l’any passat era molt més dramàtica que ara, i això dificultava fer un pregó de celebració perquè ningú no estava per pregons ni per festes majors. L’any passat teníem aquest problema. El primer pregó que vam començar a escriure apeŀlava a coses massa negatives, i justament el que fem nosaltres quan escrivim i quan recitem és apeŀlar a la vida a través de l’exaltació de les nostres passions. Però aquest llarg temps de confinaments, de preocupacions i de dolors ha fet que la gent ara tingui ganes de celebrar, de deixar enrere el pitjor. L’any passat no podíem convidar a la festa. Enguany no només ho podem fer, sinó que és necessari que es faci.
A.G.: També és veritat que tenim ganes de treure’ns aquest encàrrec de sobre, perquè portem any i mig donant-hi voltes i ha arribat el moment. Tot el 2020 i el 2021 el pregó ha estat la nostra màxima preocupació, i això també ha dificultat que escrivíssim altres coses nostres. Teníem una responsabilitat més alta i era difícil dedicar-nos a altres escriptures. El mateix es pot dir de les administradores i dels administradors: han arribat a una fase d’esgotament molt bèstia després d’haver fet moltíssima feina durant aquests dos anys, amb canvis constants de normatives. Han treballat el que no és dit, i mai no els ho podrem agrair prou.
Un dels missatges que volem transmetre amb el pregó és que, malgrat les adversitats, hem de tenir més il·lusió i més esperança que mai per encarar-nos cap al futur”
Anna Gual
Com es fa, des d’on es fa i per a qui es fa el vostre pregó?
A.G.: És un pregó de dues persones iŀlusionades fet a quatre mans amb amor, entusiasme i passió per a tota la gent de Vilafranca i del Penedès; sabent que la festa major és un dels fonaments del territori i dels Països Catalans, un element aglutinador, cohesionador i creador de riquesa social i espiritual, així com una de les representacions culturals més importants i típiques del continent europeu i una oportunitat anual i cíclica de celebració de la vida.
Què és el que no us he preguntat però us agradaria explicar?
A.G.: Ens agradaria que la gent veiés aquest pregó. És un text que apeŀla a tornar a viure i a enganxar-se a les coses essencials de la vida, i per això pot emocionar a molta gent. Per tant, com que serà difícil reunir a la plaça tanta gent que miri el pregó en directe per culpa de la Covid i de les mesures de seguretat, ens agradaria que la gent segueixi el pregó virtualment.
J.C.P.A.: També volem esmentar que hi ha moltes persones implicades en el pregó d’enguany, un dels més complicats d’organitzar per culpa de la Covid. Hi ha hagut una generositat màxima a l’hora de muntar-ho tot, i volem donar les gràcies a tots els implicats. Serà un pregó molt especial.
Per acabar, una pregunta que també em va fer a mi l’any passat la Jordina Biosca. Quin títol posaríeu al pregó?
A.G. i J.C.P.A.: Mmm… Retorn a la passió.
Que vagi molt bé i que la gent s’hi engresqui. Molt bona festa major!
