El Casal de Vilafranca inicia dissabte la celebració del centenari del seu teatre

Avatar
23/07/2021 - 10:00h

Construït per Andreu Audet, l’arquitecte del Paral·lel, es conserva intacte i amb programació ininterrompuda

L’espectacle Un casal de fusta centenari, protagonitzat per l’actor, músic i clown vilafranquí Fulgenci Mestres, donarà el tret de sortida dissabte a les 19 hores a la celebració del centenari del Teatre del Casal de Vilafranca, una joia noucentista al cor del Penedès inaugurada el 1921, obra d’Andreu Audet, l’arquitecte del Paral·lel, i fruit de la iniciativa civil i l’impuls de la Societat La Principal. El programa de commemoració d’aquests primers cent anys d’història i activitat ininterrompuda inclou vint-i-dues accions més en els pròxims dotze mesos i s’estendrà fins a la Festa Major de Vilafranca de 2022.

La convocatòria aplegarà al teatre representants institucionals, personalitats culturals i de la societat civil vilafranquina, entre ells el Secretari de Comunicació del Govern i Mitjans de Comunicació, Oriol Duran; l’alcalde de Vilafranca, Pere Regull; el president del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, Xavier Lluch; la presidenta del CoNCA, Vinyet Panyella, o el president de la Federació d’Ateneus de Catalunya, Pep Morella.

Les parets del vestíbul exterior del Teatre del Casal acolliran des del 24 de juliol l’obra ‘100ENARI’, creada per l’artista Mireia Camacho específicament per celebrar aquesta efemèride amb la tècnica de l’anamorfosi.


Una joia del Paral·lel al cor del Penedès

Antoni Gaudí va dir “Audet canviarà el Paral·lel”, i així va ser. Andreu Audet hi va construir cinc teatres a la capital catalana, avui desapareguts o remodelats: l’Apolo (1901) el Saló Arnau (1903), l’Onofri-Condal (1903), antecedent del Condal, el Pavelló Soriano (1900), avui Teatre Victòria, i el Teatre Gayarre (1908). A l’estiu del 1921 construiria al cor del Penedès el Teatre del Casal, un teatre a la italiana, amb estructura de fusta vista i parets d’obra, de grans dimensions i per a 2.500 persones, en la qual aplicaria el mateix model que havia implantat al Parel·lel.

Va obrir les portes el 24 de juliol de 1921, amb la representació de l’òpera Aida, i cent anys després es conserva intacte, tant en l’esperit com en la forma, tal com el van desitjar els socis fundadors i com el va projectar l’arquitecte. És possible que sigui l’únic cas a Catalunya.

Un mosaic d’accions

El programa de commemoració del centenari del Teatre del Casal incorpora les arts visuals, amb dues accions a les parets del vestíbul exterior encarregades a Mireia Camacho i Toni Ortiz i basades en la tècnica de l’anamorfosi. L’audiovisual, amb una peça documental sobre la història del teatre, i la recerca i recuperació de la memòria, amb un llibre de Joan Solé Bordes sobre la generació que va aixecar el teatre i la Vilafranca del 1920 i amb una exposició a la Capella de Sant Joan de Toni Galitó, que recollirà testimonials amb records vinculats a espais del teatre. Un cicle de xerrades al voltant dels processos de creació, producció i exhibició, un seguit d’espectacles i un projecte amb nois i noies de primària de les escoles de Vilafranca, al voltant de la potència transformadora de la narrativa teatral, completen el mosaic d’accions dissenyat per a la commemoració d’aquest espai emblemàtic. Al llarg de 2022 també es presentarà l’avantprojecte de remodelació de l’equipament.

Un homenatge als pioners que el van fundar, l’estiu del 1921

Creat per Valeri Laguna i Manel Güell, Un casal de fusta centenari retrà homenatge als pioners que, amb tenacitat i coratge van fer realitat un somni el 24 de juliol de 1921. L’Humbert, el seu protagonista, interpretat per Fulgenci Mestres, ànima de l’espectacle, anirà desempolsant i compartint amb els espectadors el passat i el llegat d’aquest edifici únic, tot fent un viatge en el temps en el qual la música, el teatre, el cant, la dansa i la paraula s’alliberen de les parets d’aquest teatre de fusta, carregades de vivències durant cent anys d’història. L’espectacle també ha comptat amb la implicació d’una cinquantena d’artistes, entre ells el poeta Jordi Llavina.
Fulgenci Mestres, un mestre en l’art de portar poesia a la pista de circ, va formar part en els seus inicis de la companyia Dagoll Dagom i d’algunes de les seves obres més emblemàtiques, com El Mikado, Mar i Cel o Flor de Nit, del grup Comediants, de produccions del Teatre Nacional de Catalunya i de La Fura dels Baus. Com a clown, “Gensi” va fundar el trio Monti & Cia al costat de Joan Montanyès (Monti) i Oriol Boixader (Oriolo) i l’any 2005 es va integrar al circ Roncalli de Berlín, un dels més prestigiosos d’Europa on s’ha estat durant setze anys.

Laguna ha explicat al 3d8 que l’espectacle serà polièdric “on es toquen molts pals però mai amb afany historicista”. “El teatre és un temple que ha estat l’aixopluc de totes les arts escèniques que ha tingut l’entitat. D’aquí que les rememorem totes una mica i crec que no ens en deixem cap”. Laguna no s’atreveix a dir la durada de l’espectacle tot i que admet que de les dues hores no baixarà. L’aforament serà d’un màxim de 500 persones en un espectacle pensat per als socis i sòcies de l’entitat.

També et pot interessar

Comentaris