Retorn al passat a Cal Figueres del Vendrell
La botiga centenària, tancada aquest juny fa 9 anys, mostra envasos i eines històriques
Cal Figueres, la popular botiga de queviures centenària que va funcionar fins al 2012 al carrer de Santa Anna, 31, del Vendrell (dimecres 2 de juny s’escauran els 9 anys exactes del tancament) és un indret on sembla que el temps s’hagi aturat.
Des de fa unes setmanes i d’acord amb el Museu Deu, el seu propietari, Jaume Pau Cañas, mostra a qui li pugui interessar la botiga, plena d’autèntiques joies del coŀleccionisme pel que fa, per exemple, a ampolles de marques històriques, balances, mesuradors d’oli a doll i tota mena de capses de cartró i de fusta de cava, sifó i altres productes potser actualment inexistents.
Jaume Pau Cañas parla amb orgull i entusiasme d’aquests records d’un establiment que va ser emblemàtic i de referència pel que fa a la venda de llegum, sobretot uns cigrons que molta gent recorda amb un gust irrepetible. “Qui vol menjar llegum cuit i bon bacallà, a Cal Figueres ha d’anar”, deia el pare de Cañas, que va fer-se càrrec del negoci l’any 1977 i que el va gestionar amb la seva dona, Montserrat Canela.
Des del 1886
Jaume Pau Cañas explica sobre Cal Figueres que ja hi ha documentació a l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès de l’existència d’una taverna al mateix emplaçament l’any 1886.
“Vam anar a l’Arxiu i vam veure que es tractava d’una tienda de habaceria y legumbres”, diu Cañas, que va anar museïtzant l’espai a partir d’una proposta de la seva esposa. “Quan vam tancar, els prestatges i el mostrador van quedar buits, però de mica en mica vaig anar-hi coŀlocant mesuradors d’oli, balances, capses de fusta de cava, llet, tonyina, xocolata i, per exemple, una de les primeres marques estrangeres de cervesa que van arribar aquí”, explica Jaume Pau Cañas enmig de tots aquests records de la cultura alimentària i higiene (hi ha pots de Dixan i altres detergents) de fa dècades. També s’hi poden veure capses de plàstic d’establiments de distribució vendrellencs, com Cal Chaparro i Cal Cañellas.
Curiosament, Jaume Pau Cañas també explica que no és ordenat: “Malgrat tot, últimament m’hi vaig tornant, i sí que soc de guardar-ho tot”. Aquesta circumstància podria explicar per què a Cal Figueres s’hi poden veure tetra brics de 40 anys enrere.
A l’inrevés, Joan Cañas, l’avi de l’últim propietari de Cal Figueres, “no guardava res que no servís”, recorda el seu net. I sobre Cal Figueres, Jaume Pau Cañas també té un record per a la seva àvia Cisqueta (Francesca Jané), la qual “sempre deia que no es farien rics amb la botiga, però que anirien menjant”.
Temple del llegum
Com apuntàvem, Cal Figueres va ser un autèntic temple del llegum, i en aquest sentit Jaume Pau Cañas recorda que, a banda dels cigrons i fesols que se servien diàriament i que la família coïa a la cuina de casa, els dimecres d’hivern venien sobretot guixes, “un llegum de segona divisió que va proliferar sobretot en el temps de la Guerra Civil”, i els dimarts i dijous hi havia llenties.
“Aquí hem cuinat tones de llegum”, diu Jaume Pau Cañas, que conclou la conversa amb el 3d8 destacant una tasca social que es feia a Cal Figueres: “No només érem darrere el taulell per vendre, sinó per fer servei al barri. ‘La gent va al psicòleg i jo vinc aquí’, em deia més d’una clienta”.
