‘Crims’ de TV3 va emetre aquest dilluns un episodi vinculat a Vilafranca

A l’esquerra, dues de les inscripcions amb sang localitzades a l’escenari de la mort de la víctima, a la dreta. (Foto: Crims)
23/03/2021 - 08:00h

L’assassí d’un home a Montgat el 2000 era vilafranquí i en la resolució del cas hi va tenir a veure un anunci publicat al 3d8

L’exitós programa de TV3 ‘Crims’ va estar dedicat aquest dilluns a un cas vinculat amb Vilafranca. Concretament, l’assassí era vilafranquí i en la resolució del cas, comès l’any 2000 al Maresme, hi va tenir a veure un anunci publicat al 3d8, entre d’altres mitjans de comunicació.

El cas del capítol titulat ‘L’assassí de la flor’ va ocórrer el 8 de març de l’any 2000, quan en Josep, un home de 80 anys, torna a casa seva a la població de Montgat després d’haver passat la jornada en un centre per a gent gran. Com cada dia, truca a la porta esperant que l’obri l’home que el cuida i que viu amb ell. Però ningú respon.

Finalment serà la policia local de Montgat l’encarregada d’obrir la porta i el que troben dins de casa és un escenari més propi d’un malson. En Viterbo, l’home que té cura de l’avi, està mort estès a terra, completament nu. Té el cos ple de ganivetades i a les parets de l’habitació hi ha unes pintades escrites amb sang de la víctima: “Hitler tenia razón” i “KKK”, fent referència al Ku Klux Klan. A més, l’assassí ha tingut la sang freda de col·locar una flor a la orella d’en Viterbo.

La Guàrdia Civil comença una investigació per aclarir qui s’amaga darrere aquest assassinat. Tot i que l’escena del crim ha estat netejada per part de l’assassí per tal d’esborrar proves, els agents aconsegueixen diversos objectes: una cigarreta a la galleda que es va fer servir per fregar el terra, un got amb una empremta aparent…

El que no troben enlloc, però, és l’arma del crim i el telèfon mòbil de la víctima. Parlant amb familiars i coneguts decobreixen que Viterbo era equatorià, un gran cuiner i no comptava amb un gran cercle de coneguts. Demanen a les companyies la tarificació del número mòbil de Viterbo i és a partir d’analitzar les trucades que es perfilen els dos primers sospitosos del cas: el Cristian i el Víctor Hugo.

El primer va rebre una trucada el mateix dia del crim a les 14.45h, poques hores abans de l’assassinat, mentre que Víctor Hugo sorprenentment va rebre una trucada provinent del telèfon d’en Viterbo hores després de l’assassinat: una trucada post-mortem.

Investigats tots dos, els agents conclouen que Víctor Hugo és l’amant esporàdic d’en Viterbo, un noi amb qui queden de tant en tant per dinar al pis de Montgat i tenir relacions sexuals, però té una coartada pel moment de l’assassinat que no el descarta del tot però sí el deixa en un segon pla de la investigació.

Per la seva banda, en Cristian és un colombià que treballa i viu a Vilafranca del Penedès i que no només va rebre una trucada el dia del crim des del mòbil del Viterbo, sinó que dies abans també va rebre una trucada des del telèfon fix de la casa on va morir la víctima.

Cristian, però, no coneix de res en Viterbo i justifica les trucades que va rebre perquè ell publica anuncis a revistes comarcals oferint-se per feines esporàdiques i pot ser que en Viterbo veiés el seu número i el guardés, tot i que no recorda res de la trucada del dia de l’assassinat ni els dies anteriors. Com en Víctor Hugo, també explica la seva coartada i la investigació troba dificultats per prosseguir.

Un parell d’anys més tard, però, el cas pren una dimensió totalment diferent quan, en primer lloc, la cosina de Viterbo troba inesperadament unes flors i una medalla d’una verge a la tomba del seu cosí que no se sap com han aparegut allà.

Aquesta mateixa cosina rebrà, mesos més tard, una trucada de matinada on li sembla sentir una gravació amb la veu d’en Viterbo demanant que no el matin i com rebobinen la cinta una vegada i una altra. La Guàrdia Civil reactiva les tasques d’investigació i esbrinen que el propietari del telèfon que ha efectuat la trucada de matinada és Francisco Marín, un camionar addicte a les drogues que afirma que ell no va trucar, sinó que la nit del 30 de gener de 2003 ell estava de festa a una discoteca i li va deixar el telèfon a una noia: el que ella fes amb l’aparell s’escapa del control del Paco.

El cas passa als Mossos

Tot i insistir en aquesta possible nova línia que ha aportat un tercer sospitós, la investigació torna a quedar estancada i no serà fins el maig de 2016, més de 10 anys després, quan es reprenguin les tasques policials a partir que una jutgessa d’instrucció de Badalona reobri el cas. Hi ha, però, dues grans diferències: la investigació passa a mans dels Mossos d’Esquadra i la prescripció del delicte, 20 anys des que es va cometre, és molt a prop. Han d’actuar ràpid. Ha passat molt temps, però la Divisió d’Investigació criminal dels Mossos que assumeix el cas està especialitzada en investigacions no resoltes, per la qual cosa redoblen esforços per aprofundir en els perfils dels diferents sospitosos.

Tots tres, en Víctor Hugo, el Cristian i el Paco, han acumulat alguns antecedents que els fan mereixedors d’una investigació detallada, però la clau de volta per desencallar el cas està a les trucades per les que va començar a treballar la Guàrdia Civil.

Anuncis al 3d8

Els Mossos d’Esquadra s’adonen que les dates de publicació dels anuncis de feina d’en Cristian als setmanari comarcals, entre els quals “El 3 de vuit”, no concorden amb les trucades de les que tenen constància.

El Cristian els va dir que les trucades que ell va rebre d’en Viterbo devien ser per motius laborals a partir dels anuncis, però sembla ser que les coses no encaixen. En Cristian publica dos anuncis el febrer de l’any 2000 al ” El 3 de vuit” on indica un número de telèfon fixe i un mòbil. Però el número de telèfon que el vincula amb la víctima no es pas el que es publica al setmanari penedesenc, sinó a un altre anunci, publicat després de la mort d’en Viterbo.

Era impossible que fossin per motius de feina, en Viterbo havia de tenir el telèfon per altres vies. A partir d’aquí, els Mossos comencen a analitzar amb molt detall tot l’entorn d’en Cristian i, començant per desmuntar la seva coartada, van acorralant les sospites al seu voltant fins que descobreixen que es tracta d’un home amb un llarg historial de violència, amenaces i agressions físiques, simpatitzant nazi i declarat homòfob.

Amb la prescripció del crim a tocar, descobreixen que el Cristian és a Colòmbia, i finalment aconsegueixen detenir-lo, extraditar-lo i jutjar-lo l’any 2020, sentenciant-lo a 15 anys de presó per l’assassinat d’en Viterbo amb l’agravant de crim d’odi degut a la dimensió homòfoba de l’agressió, però amb l’atenuant de dilació per tots els anys que la investigació es va prolongar indegudament.

També et pot interessar

Comentaris