“El format acústic adaptat a la pandèmia ens va salvar el 2020”
El cantautor Cesk Freixas explica com va poder mantenir més de la meitat dels concerts que el confinament havia ajornat
Com a tantes persones que formen part del sector cultural, al cantautor penedesenc Cesk Freixas la pandèmia li ha fet canviar si més no la manera de funcionar, i s’ha intentat adaptar a la situació tot i que ha estat complicat, segons explica. I és que d’una banda la situació de pandèmia ha obligat a cancel·lar moltes actuacions i, pel que fa a l’àmbit institucional, Freixas es mostra crític: “Tampoc hi ha hagut l’acompanyament que s’espera que hi hagi en situacions de crisi, i això crea una situació de desemparament que crec que, com en tots els sectors econòmics, en la cultura i en la música també ho hem notat”.
La clau de tot plegat ha estat reinventar-se i adaptar-se a la nova situació, i en això explica que potser no han notat tant la crisi com grups que tenen molts components, ja que ara per ara és molt complicat moure tanta gent per les restriccions i la normativa vigent. “Per a nosaltres, al ser un format acústic que formem amb el Víctor Nin i tres tècnics, tot és molt més versàtil i polivalent a l’hora d’adaptar-nos als espais o a la situació de cada concert”. Ara mateix, els espectacles culturals demanen més facilitat de muntatge, i que no hi hagi grans estructures i, per tant, tot sigui més fàcil. “Al final, com més gent necessites més exigent és la normativa”.
Cauen els concerts
Abans del confinament Cesk Freixas tenia contractats per al 2020 una setantena de concerts, que es van cancel·lar. “Era tota la previsió econòmica d’un projecte musical que fas quan comença la primavera”, diu Freixas. Per sort, quan va acabar el confinament van poder reestructurar l’agenda i al final va acabar-ne fent una cinquantena fins a l’hivern. “Ho vam poder salvar”. “La nostra sort és que el format acústic s’ha adaptat a les restriccions de la pandèmia”, afirma.
D’aquesta manera va poder seguir presentant el seu penúltim treball, Festa Major, i cloure la gira, de al qual no van variar gairebé res, però ho van adaptar tot a un format més petit.
Cesk Freixas ho té clar quan explica que “fins que la vacunació no sigui generalitzada i no s’hagi arribat a la immunitat de grup els espectacles culturals hauran de seguir uns protocols semblants als de l’any passat”. I en això, tot el que es faci a l’aire lliure té moltes més garanties que surti bé, malgrat que cal mantenir el control d’accés, les distàncies, la higiene i la presa de temperatura.
Reflexió final
“És veritat que si generalment vivim en una precarietat i una incertesa de la cultura, on depenem molt del temps o de moltes coses que no podem controlar nosaltres, ara mateix aquesta incertesa és encara més gran perquè tot canvia setmana a setmana”.
Freixas, que des de fa quatre anys viu a Sant Carles de la Ràpita amb la seva parella i les seves dues criatures, aquest passat cap de setmana portava el seu darrer treball, Memòria, al Festival Barnasants, al Teatre del Casinet d’Hostafrancs de Barcelona.
