“Als joves no se’ns ha tingut gaire en compte durant aquest any”
Víctor Lecegui, estudiant de Biologia, parla de la saturació mental de la joventut durant la pandèmia
Un dels sectors més afectats per la pandèmia ha estat la població jove, que ha quedat molt desgastada. Al mes de març del 2020, de cop i volta, les aules es van buidar, i el seguiment d’una assignatura passava a fer-se a través de la pantalla dels ordinadors de casa.
Les trobades espontànies a les places dels pobles es canviaven per videotrucades i jocs multijugador pel mòbil. Les interaccions socials es reduïen als membres de casa, els veïns de balcons pròxims i a la puntual amistat que sortia a passejar el gos o a llençar la brossa.
Tot i ser una part de la societat molt activa i amb una forta presència als carrers, la sensació de deixadesa del jovent ha estat molt present. Víctor Lecegui, estudiant de Biologia , remarcava que aquestes sensacions són dures: “És difícil, perquè no et trobes partícip d’una societat on intentes aportar alguna cosa de part teva”.
Lecegui tenia planejat cursar un màster a l’estranger que s’ha vist obligat a realitzar a l’habitació de casa seva.
Una de les frustracions ha estat en el fet de voler quedar amb les amistats més pròximes i no poder fer-ho. Lecegui comenta que el fet de sortir de nit i gaudir de moments especials amb amistats “era una part bastant important per estar bé i passar bones estones”.
“He après a valorar més la vida social i el fet de sortir de festa, així com passar bones estones sense planicar-les”.
La pandèmia ha provocat que haguem adaptat les nostres vides, i els projectes que volíem emprendre s’han hagut d’ajornar. Segons Lecegui, la situació els ha permès aprendre a prioritzar les coses que cadascú vol fer per un mateix tu abans de priotitzar les dels altres, però que per altra banda ha desgastat aquelles amistats que eren més puntuals.
Es parla molt de com ha afectat psicològicament aquest any de pandèmia als joves. Han trobat a faltar les trobades socials com les coneixien, el fet de descobir gent nova i d’interactuar-hi creant nous grups d’amistats-
Comparant una situació més adulta amb una de juvenil, Lecegui comentava que “és molt diferent la sensació d’estar aïllat sent jove i veient que no tens opcions de sortir de casa”. “De fet, entendria que molta gent hagi passat per moments de depressió”, diu.
Són edats de sortir a la nit, de conèixer persones i de créixer de mica en mica. Així, la percepció d’haver perdut un any de les seves vides és força estesa pels joves.
Tot i això, aprendre a valorar les petites coses que els envolten, com ara la família i les amistats, ha fet recuperar uns valors més familiars cap als cercles propers, i que siguin més selectius amb qui s’interactua. Queden molts anys per endavant.
Cansats i esgotats mentalment, s’han hagut d’adaptar a una situació sense un dels seus més preciats al·licients, l’oci nocturn.
