“Només un 7,7% dels infants positius han contagiat la Covid-19 a un adult de casa”
Entrevistem Anna Gatell, vocal de la Societat Catalana de Pediatria i pediatra a l’Alt Penedès-Garraf, que ens explica com afecta la pandèmia als més petits
Com afecta la Covid-19 als infants? Són, com es pensava al principi, els principals transmissors de la malaltia? Com es pot diferenciar la grip del coronavirus? Com hem de fer l’aïllament amb un infant? Aquestes preguntes (i moltes altres) se les fan dia rere dia, des de fa gairebé un any, moltes famílies que, preocupades, intenten gestionar tan bé com poden la pandèmia amb els més petits de la casa. Per parlar de tot plegat hem entrevistat Anna Gatell, pediatra d’atenció primària de l’Equip Territorial Alt Penedès-Garraf i vocal de la Societat Catalana de Pediatria.
Als inicis de la pandèmia, es va dir que els infants eren els principals transmissors de la Covid-19, tot i que ara sembla que ja no és així.
Al principi es va agafar el model de la grip perquè està molt ben estudiat, i la comunitat científica pensava que el coronavirus es comportaria igual. Els pediatres sabem que hi haurà grip en els adults perquè tres setmanes abans la veiem en els petits. Es va pensar que era el mateix escenari, però ara s’ha vist que no. A més, ara tenim testos ràpids de grip i, per tant, podem ajustar el diagnòstic, cosa que ha estat un gran avenç per a la pediatria.
Com estan vivint la situació els professionals?
Al principi amb més angoixa perquè no coneixíem tant la malaltia, però els professionals d’arreu del món han compartit experiències molt ràpidament, i això ha fet que ara coneguem el virus molt millor. És normal que la gent ho visqui amb por, però li he de dir, sense que se m’entengui malament, que per a nosaltres és tot un repte i una oportunitat per aprendre a temps real.
Segons un estudi, un 46,8% dels infants positius de Covid-19 no tenen símptomes i, de l’altra meitat, el 70% té febre, però no és alta”
Anna Gatell
Ara hi ha dades que demostren que els infants no contagien tant com es deia, oi?
Sí. Un bon grup de pediatres ( >150) formem part del projecte COPEDI-CAT (Coronavirus Pediatria Catalunya). Entre la primera i la segona onada hem estudiat un total de 1.040 nens positius de Covid i hem extret conclusions molt importants, com ara que el 88% s’havien contagiat dins del domicili, i que només un 7,7% dels infants havien contagiat un adult de casa seva, que és on, per raons òbvies, hi ha menys mesures de seguretat. Aquest estudi comprèn des de l’estiu fins a 12 setmanes després d’haver tornat a l’escola, de manera que contempla els dos escenaris. Ara l’estudi continua per veure quins símptomes són els més clars per pensar que aquell infant o jove (perquè arribem fins als 15 anys) té Covid-19.
Com poden diferenciar les famílies la Covid-19 d’un refredat o una grip (o un altre virus similar), força probables en els més petits?
En aquest sentit, l’estudi també ens dona dades interessants. Primer, pel que fa a sexe, tenim meitat i meitat i, per tant, es contagien per igual nens i nenes. Per edat també és força igual, tot i que potser hi ha una mica més d’incidència dels 6 als 12 anys. Pel que fa als símptomes, un 46,8% no en tenen i, de l’altra meitat, dels que sí que tenen símptomes, un 70% té febre. Per tant, la febre és un bon indicador, però ara veiem que, tot i que l’estudi no és concloent, les febres no són altres, així que pensarem que un nen té Covid-19 més amb una febre de 38 que no pas amb una de 40. A partir d’aquí, una tercera part té tos, i una quarta part té mal de cap i cansament, però no hi ha símptomes gaire definits. Ara, en la segona part del treball, veurem el patró clínic per tenir més pistes.
Què recomanen a les famílies? No portar els nens a l’escola de seguida que notin algun símptoma?
Davant qualsevol dubte, han de trucar a l’equip de pediatria, i aquest serà qui els orientarà. El que és clar és que, si té febre, no ha d’anar a l’escola. Amb la resta de símptomes cal aplicar el sentit comú, és a dir, esperar una mica i posar-se en contacte amb el metge o infermera.
Com podem aïllar els infants?
L’infant ha de complir la quarantena igualment, tot i ser negatiu. Si és positiu, s’ha d’aïllar al màxim possible, però evidentment depèn de l’edat. El protocol diu que si és menor de sis anys i, per tant, és difícil posar-li mascareta, el que cal és sentit comú i, sobretot, que no estigui amb persones vulnerables. També cal mantenir, fins on es pugui, les mesures de seguretat. Si és més gran de 6 anys, s’ha de ser més curós, i ja es pot deixar més estones a l’habitació, ventilar cada deu minuts, netejar bé tot el que toca… A banda, no pot sortir de casa, esclar, ni tampoc estar amb persones vulnerables. Les persones que conviuen amb ell o ella han de portar mascareta i mantenir tanta distància social com puguin.
Els infants tenen por de la Covid-19?
Jo no tinc la sensació que tinguin por, però també depèn com ho viuen els pares o de si han perdut un familiar. Potser en la franja de l’adolescència ho somatitzen més i ho viuen amb més ansietat, però sobretot el canvi depèn de si han perdut algun ésser estimat o no. Si s’ha produït alguna mort propera, els pares estan més angoixats, i ho transmeten als fills. També vull comentar-li que els mitjans de comunicació parlen tot el dia de xifres de morts, i això no hi ajuda.
Al principi pensàvem que no passava res si els nens no anaven a l’escola un temps, però ara veiem que hi haurà un problema amb els que tenen dèficit d’aprenentatge”
Anna Gatell
És cert que pel que fa a les noves variants del virus, els infants són més contagiosos?
El que sembla ser és que les noves variants són més contagioses en general i, per tant, si hi ha més transmissió comunitària, a les escoles també hi ha més casos. Però no perquè els infants contagiïn més.
Com ha canviat la manera de treballar a pediatria?
Ha canviat força, i jo crec que hi ha coses bones que haurien de quedar-se, com ara que moltes famílies que abans hiperfreqüentaven la consulta, ara han après que hi ha situacions que han de saber resoldre i gestionar per ells mateixos. També li he de dir que s’han posat tots els recursos possibles per tal que les famílies puguin tenir un accés gairebé immediat amb pediatria i, a banda que poden parlar amb nosaltres per internet, tenim dos telèfons de contacte directe. No hi ha ningú que truqui i que no se li retorni la trucada el mateix dia.
Els visiten presencialment?
Sí, i tant. El que fem és un cribratge per telèfon, perquè a vegades són coses que, amb un bon judici clínic, poden ser solucionades amb una trucada, i això és més còmode per a tothom. Malgrat tot, nosaltres programem visites presencials sempre segons el motiu de la demanda i, evidentment, prioritzem. Si són possibles casos de Covid-19 derivats per diferents professionals, els veiem en una zona habilitada especial.
La pandèmia comportarà conseqüències en els infants i els joves?
Al principi, cap al juny o el juliol, ens pensàvem que no passava res perquè els infants i els joves no anessin a l’escola, però la veritat és que ara, un cop reculls la motxilla emocional que tenen, que cada cop s’omple més, les coses es veuen diferent. Malgrat tot, un cop més, depèn de com ho visqui la família. N’hi ha, per exemple, que no surten de casa, i d’altres que van a caminar per la muntanya perquè els toqui l’aire… En els adolescents sí que hem notat un increment de trastorns de conducta alimentària. Una altra cosa que sí que hem notat és que hi haurà un problema amb els nens i nenes que tenen dèficit d’aprenentatge.
Vol dir que se’ls ha deixat enrere?
No han rebut el suport que havien de rebre perquè l’educació virtual no és el mateix que rebre atenció presencial d’una psicòloga i d’una logopeda. Veiem nens de tercer o quart, per exemple, que ja haurien d’haver llegit bé a segon i encara no ho fan… Serà un problema important, difícil de resoldre. Per sota dels dos o tres anys s’hi adapten ràpidament, i fins i tot agraeixen estar més temps amb els pares. Però a partir d’aquesta edat, com que no entenen la situació, poden començar a tenir alguna situació d’ansietat. Als adolescents, per exemple, cal explicar-los molt bé que tenen una responsabilitat social, perquè és una malaltia que els limita l’evolució natural d’expansió personal i si, a més, a casa no ha tocat a ningú, no ho entenen. Cal explicar-los molt bé la necessitat de contribuir que tenen perquè els seus avis, i en general la seva família, no es posin malalts.
