“Des d’un despatx de Barcelona no es pot decidir el futur del Penedès”
Entrevistem la igualadina candidata a la presidència de la Generalitat per PDeCAT, Àngels Chacón, a poques hores de les eleccions del 14 de febrer
La igualadina Àngels Chacón és la candidata del PDeCAT a la presidència de la Generalitat. Procedent de la vegueria Penedès, Chacón va ser la primera consellera d’Empresa i Coneixement de la Generalitat, fins que el mes de setembre Quim Torra la va cessar i va posar Ramon Tremosa, de Junts per Catalunya. Chacón va decidir quedar-se al PDeCAT, un partit que ja ha avançat que no pensa pactar amb els socialistes, però tampoc amb un govern que necessiti la CUP. Tot i que les enquestes no li són favorables (algunes ni tan sols li donen representació), Chacón està convençuda que entraran al Parlament. L’entrevistem poques hores després del debat de TV3.
Com va viure el seu primer debat?
En un debat amb tants candidats és impossible presentar propostes de manera tranquil·la ni contrarestar programes, i menys quan un candidat com el de Vox només busca provocar.
Hi havia alguna mena de pacte implícit d’ignorar Vox? Només el PP li va respondre a afirmacions molt greus…
El PDeCAT no ajudarà Vox a fer-se gran, i creiem que la millor opció és ignorar-lo.
A continuació, li plantejaré dues preguntes que faig a tots els candidats. La primera és amb quins quatre adjectius definiria la seva llista.
Preparada, moderada, del territori i amb experiència.
I els quatre eixos clau del seu programa?
Cogovernança amb el territori per tenir més diversitat, reactivació de l’activitat econòmica, l’eix social i el sistema de salut al centre, i treballar per fer un país d’oportunitats.
Es presenten com un partit independentista, però què els diferencia de Junts per Catalunya, la seva escissió, a qui sembla que les enquestes donen molt bon resultat?
Ens diferencien moltes coses, però jo en destacaria dues. La primera és que Junts aplica l’estratègia de la confrontació estèril, que no va enlloc i, en canvi, nosaltres volem una estratègia comuna entre les forces independentistes per pactar un full de ruta realista. Però, a banda, també ens diferencia el model de país. Junts parteix d’una indefinició general, tot i que la seva candidata es defineix com a més d’esquerres que el PSC, però no sabem quin model de país tenen. Quan votes PDeCAT saps que votes reducció de la pressió fiscal, defensa de la coŀlaboració publicoprivada, reactivació econòmica i el fet de deixar l’estratègia de la confrontació. Però sense renunciar a res, perquè entre tot i res hi ha molt intermedi. O confrontes o gestiones, no pots fer les dues coses. A més, Junts és una combinació de persones de diferent ideologia, i per això els costarà molt d’arribar a consensos. Si s’hi fixa, han tardat molt a fer el programa…
No creu que el lema “Si t’ho penses, PDeCAT” és arriscat? Implica que accepten que poden ser alguna de les últimes opcions de la ciutadania?
No és pas així. El lema el que vol dir és que, després de tota la repressió, els votants independentistes poden estar pensant en un vot de càstig, que no condueix a res. El nostre lema vol dir que si t’ho penses bé, amb el cap, has de votar PDeCAT. Si et mous per la rauxa és diferent, però creiem que cal ser realista, ser clars i votar amb el cap. Cal una estratègia unitària i molta dosi de realitat.
Vostè, que va ser consellera d’empresa, sempre diu que no es pot escollir entre vida i economia. En plena pandèmia, com es fa?
Doncs dialogant molt amb els sectors afectats, amb mesures adaptades a cada territori i amb un pla de tests massius que no s’ha fet. Cal una interlocució directa amb els sectors afectats per trobar solucions conjuntes. Calen ajudes més directes i que continuï l’activitat als territoris de manera diferent segons evolucioni la pandèmia. No es pot fer un tancament per a tots perquè cada territori és diferent, i l’índex de contagi també. No volem haver d’escollir entre vida i economia, perquè les volem totes dues. En el sector de l’hostaleria i la restauració, per exemple, les coses no s’estan fent bé.
Parla d’ajudes directes, però hi ha recursos per a això? Argimon va dir un dia que Catalunya no era Alemanya.
El que no pot ser és estar un any ignorant els sectors afectats i, ara que venen eleccions, treure diners i ajudes directes. Es van aprovar uns pressupostos i no es van incrementar les partides per ajudar els sectors.
O sigui que si ara hi ha diners vol dir que abans també n’hi havia?
Evidentment. El que cal és una voluntat de servei públic i més empatia amb la gent que no pot tenir el seu negoci tancat. Calia negociar amb l’Estat i parlar de Fons Europeus? Sí, però és el que tocava. Nosaltres proposem que del primer paquet de fons europeus d’ajudes directes, es destinin 2.500 euros mensuals a cada establiment tancat. A partir d’aquí, cal fer acompanyament perquè altres sectors puguin ser competitius i transformar-se. Però calen ajudes directes.
El PDeCAT porta molts alcaldes del territori a la seva llista. Què aporten?
Per mi són un valor afegit perquè, a banda de conèixer el territori més que ningú, han passat el triatge més gran, que és ser escollits pel ciutadà i, a més, estan habituats a haver de gestionar el dia a dia del seu municipi.
Vostè que és d’Igualada i, per tant, forma part d’una vegueria Penedès de la qual gairebé tots els partits s’omplen la boca, però pocs hi destinen recursos. Quin és el compromís de PDeCAT?
Precisament el que cal és posar recursos per desplegar els serveis de la Generalitat a la vegueria. I per fer-ho és necessari creure’s la vegueria, perquè som una combinació de comarques de diferents sectors, i això ens dona una riquesa i un potencial increïble. Però cal creure-s’ho, perquè si no, no hi posaràs recursos. I nosaltres ens ho creiem.
El Penedès és una combinació de comarques de diferents sectors, i això li dona un potencial increïble”
Àngels Chacón
Què pot fer el Govern per evitar tancaments de grans empreses com els que està patint el Penedès?
Vam fer un pla de transició per al sector automòbil perquè cal que aquest es readapti, ja que està en transició cap al vehicle elèctric i, si no, es repetirà el tancament d’empreses. Vam elaborar aquest pla, amb ajuts i preparació d’una nova època per transformar el sector de l’automoció, però no va haver-hi dotació pressupostària perquè no es va creure en l’economia productiva. Ens hem d’anticipar als problemes de les empreses i, a més, cal una interacció regular amb elles. I un cop saps que una empresa passa per dificultats, cal contactar-hi per oferir proveïdors i clients alternatius, per exemple. El Departament d’Empresa té una sotsdirecció d’indústria que en els darrers 10 anys ha salvat més de 45.000 llocs de treball. Cal escoltar l’empresa i els treballadors i buscar solucions.
El baix preu que es paga pel raïm és un altre problema endèmic del Penedès sobre el qual també pregunto a tots els candidats. Quina és la proposta de PDeCAT per intentar incidir en el sector?
Cal escoltar el territori i tots els agents, perquè no es pot decidir el futur del Penedès des d’un despatx de Barcelona. És una qüestió sobre la qual podríem estar parlant hores. Vam donar ajuts als cellers, però la solució a un problema complex és també complexa. Ara bé, no podem permetre que s’empobreixi un territori d’aquesta manera.
No té cap proposta concreta? Molta gent del Penedès viu d’aquest sector…
El que no faré jo és caure en demagògies ni en populismes. El que cal és conèixer la realitat, preservar i donar suport al sector. No existeix una fórmula màgica.
