“El 14-F també ens juguem quin model de Penedès volem”
Entrevistem Roger Torrent, president del Parlament de Catalunya, en una visita que va fer el republicà fa uns dies a Vilafranca
Roger Torrent va ser durant deu anys alcalde del que és, segons afirma somrient, el municipi “més bonic del món”: Sarrià de Ter. Tanmateix, el 2018 va passar a ser el president més jove del Parlament de Catalunya en la que segurament ha estat una de les legislatures més estranyes, amb la recuperació de la Generalitat de l’article 155, les crítiques entre les forces independentistes i la repressió i judicialització de bona part del que es discutia al Parlament. A més, ara fa un any, el panorama canviava a causa de la Covid-19. Politòleg amb arrels penedesenques –la seva àvia era de Gelida–, Torrent va ser dissabte a la seu dels Castellers de Vilafranca per donar suport a ERC, partit pel qual va de número tres.
Quina valoració fa del seu pas pel Parlament?
Ha estat una etapa complicada i dura en la qual la repressió ha afectat directament la vida parlamentària i on hi ha hagut una judicialització permanent del debat polític. De fet, la mesa del Parlament ha estat encausada, i tenim la presidenta Forcadell a presó per haver permès debats parlamentaris. Aquesta legislatura la judicialització ha continuat. Se m’han querellat i investigat per part de la Fiscalia per permetre els debats. La repressió ha impedit investidures i ha entrat en la composició del Parlament, retirant actes de diputats. Però la part positiva és que hem aconseguit recuperar la institució després de l’article 155 i l’hem posat al servei de Catalunya.
Creu que ha estat prou valent?
Crec que innegociablement sempre he defensat la llibertat d’expressió, i s’han fet tots els debats que calien. La funció del Parlament és que els nostres representants parlin del que interessa i això ens ha costat, repeteixo, querelles i investigacions, que no sabem com acabaran, però el nostre deure és permetre que al Parlament s’hi pugui parlar de tot.
ERC no renunciarà mai a la independència de Catalunya per millorar les condicions de vida de la ciutadania”
Roger Torrent
Entén que bona part de la societat civil independentista estigui decebuda amb els partits?
Crec que està farta de baralles, de polèmiques estèrils i de competicions entre socis independentistes. A mi també em passa. Ho entenc, i per això el que plantegem ERC és una via àmplia cap a la independència i no fer el que s’ha fet fins ara, que és pensar més a desgastar el soci independentista que en res més. Jo tinc clar qui és l’adversari: l’Estat i la repressió, no els companys de lluita.
Aleshores, per què no aposten per un partit únic independentista? El sobiranisme cada cop està més fragmentat…
Perquè això ens faria més febles. Des d’un punt de vista ideològic és bo que hi hagi independentisme de tot l’espectre ideològic, i la riquesa és que hi hagi propostes adaptades a tothom.
I no valdria la pena primer fer un partit únic i, després, un cop siguem un país, fragmentar el vot?
És que la homogeneïtzació el que fa és eliminar els matisos, que són molt importants. La societat catalana és plural, i cal aglutinar-la per generar majories suficients per desbordar democràticament l’Estat.
ERC sempre parla del PSC com el principal competidor. No li preocupen la resta de partits?
Totes les enquestes diuen que aquestes eleccions van de dos models: el de la república per a tothom posant els interessos de la ciutadania al centre o el model del PSC, del 155, que nega el dret a decidir el nostre futur i es nega a investigar la monarquia corrupta. No creiem que hi hagi cap altre model de reconstrucció del país.
No creu que és feble l’argument de: “Voteu ERC perquè no surti el PSC”? Em refereixo a justificar la demanda de vot només perquè no guanyin uns altres…
Repeteixo que totes les enquestes diuen que qui té oportunitats de guanyar, de formar govern i de cosir grans majories és ERC. Sí que hi ha altres partits independentistes, però nosaltres tenim la capacitat de sumar per teixir una societat millor. I, torno a dir, l’altre model és el del PSC.
La gestió de la pandèmia, que molta gent critica, pot perjudicar-los?
Ens és igual. Al final, del que es tracta és de salvar vides i de prendre les decisions més oportunes per protegir la ciutadania i la cohesió social. Si altres partits volen fer-ho servir per desgastar ERC, no ens importa. Tenim molt clara la nostra missió.
A tots els candidats els demano que defineixin amb quatre adjectius les seves llistes.
Independentista, d’esquerres, plural i diversa.
I els seus quatre eixos principals?
N’hi diré cinc: digitalització, societat del coneixement, economia per la vida, igualtat de gènere i capacitat de construir al voltant de la innovació i la investigació.
No m’ha anomenat la independència.
Ara ens juguem el futur dels nostres fills i filles i apostem per la reconstrucció del país. Però, òbviament, som una candidatura independentista i ho som per millorar les condicions de vida de la ciutadania, no per canviar una bandera per una altra ni per una qüestió simbòlica. Per això la independència ara és més necessària que mai, per poder tenir eines per tirar endavant els eixos que li he comentat.
Així doncs, ERC no ha apartat la lluita per la independència? Perquè deu estar d’acord amb mi que a vegades els seus discursos no la posen al centre de tot…
Ni hi hem renunciat ni ho farem mai, passi el que passi i suposi el que suposi. Nosaltres proposem una estratègia per culminar la independència d’aquest país, i pensi que som qui té més represaliats i perseguits. Per tant, apostem per la llibertat d’aquest país suposi el que suposi.
Sé que ho ha dit diversos cops, però… Un pacte entre ERC i PSC és impossible?
Absolutament impossible. El que plantegem és un govern d’ampli espectre per reconstruir el país des de l’esquerra.
Se’m fa difícil imaginar un nou Govern entre ERC, Junts i PDeCAT. Si no s’entenen ara, per què haurien de fer-ho en la propera legislatura?
És la nostra responsabilitat política i ha d’haver-hi una entesa entre formacions independentistes, sense competicions. Hem de reformular les nostres relacions i encetar una nova etapa política.
Hem de repensar els mercats i ser conscients, també com a consumidors, que darrere del preu del raïm hi ha el futur de moltes famílies”
Roger Torrent
Entrem ara en tres temes importants per al Penedès, dels quals també he volgut parlar amb cada candidat. Què pot fer el Govern en casos com el tancament d’empreses que ha patit el nostre territori?
Ja vam advertir que la reforma laboral generaria pitjors condicions per als treballadors. I així ha estat. Per això demanem la derogació d’aquesta llei. Però, des del Govern, el primer que hem de fer és posar-nos al costat dels treballadors i buscar la millor sortida. Però no només això, sinó ser proactius i redissenyar l’economia per transitar cap a un nou model econòmic que permeti fer sostenible projectes com el de la indústria auxiliar de l’automòbil, com és el cas de les empreses a les quals fa referència del Penedès. Hem de preparar la Catalunya post-Covid per a nous reptes.
Un altre problema que sembla etern: el baix preu del raïm que paguen algunes empreses. Quin és el model d’ERC per intentar solucionar aquesta situació?
El problema és viure en un mercat captiu on grans empreses condicionen el preu del raïm i decideixen el futur de moltes famílies. Això és un perill brutal per a un territori com el Penedès, que ha fet una aposta clara per l’enologia i és un referent turístic del país. Hem de ser conscients que el 14 de febrer també ens juguem el futur del Penedès. Hem de repensar els mercats, però també vull dir que des del punt de vista dels consumidors també tenim poder per decidir què consumim i què no.
I la joia de la corona: la vegueria Penedès. Molts anys, molts governs, però ningú compleix. Quin és el compromís d’ERC?
Pere Aragonès es va comprometre a desplegar els Serveis Territorials d’Educació i Agricultura durant aquest any. És fonamental tenir governs útils i governar a prop de la ciutadania, i això passa per desplegar la vegueria no només sobre el paper sinó que sigui una realitat. La vegueria Penedès és un compromís que farem possible en la mesura que liderem el Govern.
