La Pelegrina, una zona de Vilafranca per desenvolupar des de l’any 2003
S’hi preveuen prop d’un miler d’habitatges, equipaments i un gran parc urbà i el pla parcial resoldrà problemes d’inundabilitat i de trànsit
La dana que va inundar diverses dependències de l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès, de Vilafranca, el 12 de juliol de l’any passat, va fer revifar el debat polític i ciutadà sobre la canalització del torrent de la Torreta i Adoberia, segons el nom que rep cada tram d’aquesta riera habitualment seca que passa per darrere de l’equipament, i la resolució de les zones inundables un cop s’urbanitzi l’anomenat Sector Sud-4 o de la Pelegrina.
Quin model d’urbanisme s’ha de seguir en el creixement de Vilafranca en aquell punt del nord-oest del municipi, en direcció a les Cabanyes, es va definir en la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) del 1981, duta a terme entre els anys 1991 i 2003. Per parlar de com es va definir aquell sector hem quedat amb qui va ser el regidor d’Urbanisme i Habitatge de l’època, Pep Soler, que apunta d’entrada que es va encarregar la revisió del POUM a un laboratori urbanístic de Barcelona amb Joan Busquet, Joan Font i Gómez Ordóñez.
La primera idea sobre la qual es va treballar la revisió del pla general vilafranquí va ser a partir de reconèixer la capital penedesenca com a vila amb una vialitat –camins i carreteres– històricament definida i que “davant dels reptes d’infraestructures i mobilitat d’aleshores, es va dir que s’havien de resoldre les comunicacions per integrar-les a la ciutat”, diu Pep Soler.
Un exemple va ser la variant de la carretera N-340, que es va fer passar pel sud de la vila “per no xafar el barri de les Clotes”, cridat a ser configurat i integrat en el futur des de la carretera de les Cabanyes i en direcció a la de Sant Martí Sarroca. “Quan les infraestructures estan desunides, es creen espais urbans degradats, i això és el que es va voler evitar”, apunta l’esmentat regidor d’Urbanisme i Habitatge de l’última dècada del s. XX i primer quinquenni del s. XXI.
“Cada sector que es crea aporta alguna cosa a l’estructura general de Vilafranca, com serà el cas de la Pelegrina i com en el seu dia va passar amb el Pla del Diable i la ciutat jardí de Sant Julià”, afegeix.
Zona inundable
Com s’ha apuntat, l’hospital comarcal a Vilafranca és en una zona a tocar d’un torrent i, per tant, hipotèticament inundable. De fet, si bé no va arribar ni de bon tros als efectes de fa poc més d’un any, a principis dels anys noranta ja s’havia inundat parcialment alguna àrea de l’hospital penedesenc, en servei des del 1992.
Com a torrent típicament mediterrani, pel de l’Adoberia no hi acostuma a baixar mai aigua, però quan hi ha una riuada pot ser especialment virulenta –com va ser el cas el 12 de juliol del 2025.
Un miler d’habitatges, un parc i nous vials
Entre l’hospital i la carretera de les Cabanyes és on s’estén l’anomenat Sector Sud-4, els terrenys dels quals serien de diversos promotors i en el seu moment també hi havia algunes entitats bancàries implicades. Pep Soler explica que hi ha una zona urbanitzable per a ús residencial per a aproximadament un miler d’habitatges –la meitat dels que es van construir en la primera fase del barri de la Girada, per exemple–, bona part dels quals, de preu protegit (un 30%) i bàsicament on ara aparquen diàriament desenes de vehicles al costat de l’avinguda de la Pelegrina, i també s’han programat àrees d’equipament comercial i àrees d’edificis públics.
Quan es va aprovar el POUM del 2003, aquesta zona de Vilafranca ja va preveure l’ampliació d’equipaments vinculats al barri de l’Espirall, però també “la creació d’un parc urbà important entre la carretera de les Cabanyes actual i el futur vial dibuixat, que ha de passar per sota del territori del darrere del cementiri i que ha d’enllaçar amb la carretera de les Cabanyes amb una rotonda, també prevista al pla parcial de la Pelegrina”, explica Soler.
Aquesta infraestructura connectarà en un futur amb la carretera d’Igualada, el sector de les Bassetes i, més enllà, l’autopista AP-7 i la carretera N-340. “Per tant, el sector de la Pelegrina és important des del punt de vista de resoldre connexions entre carreteres; o sigui, també per treure els camions que ara passen per les rotondes que hi ha a la zona del cementiri”, detalla l’exregidor d’Urbanisme vilafranquí.
Això farà que es pugui descongestionar el trànsit pel Vial de les Clotes, que passarà a ser més un carrer important que l’actual avinguda. “El mateix pla general ja preveu que hi hagi un eixamplament bàsicament per a vianants”, explica en aquest sentit Pep Soler sobre una artèria que un cop arribi a l’alçada del Tanatori es desviarà pel costat muntanya per desembocar a la nova rotonda de la carretera de les Cabanyes, amb la futura zona de la Pelegrina urbanitzada.
Canalitzar el torrent
Segons comenta també Pep Soler, la urbanització del sector de la Pelegrina està aprovada des de l’any 2009, tot i que –és evident– no s’ha executat encara.
Una de les qüestions que ja preveu és què passa i com s’ha de tractar el torrent de l’Adoberia, que prové de les Cabanyes. “Quan es van aplanar les vinyes pel cantó de la Pelegrina es va rebaixar el terreny més avall de la llera del torrent i això provoca, quan puja l’aigua, que per laminació es formi una bassa que va parar al mur de l’hospital”, diu gràficament Soler sobre un fenomen que no cal que es doni excepcionalment, com en la dana de fa poc més d’un any, sinó que de manera recurrent potser diverses vegades en una dècada. I potser amb el canvi climàtic encara es donarà més sovint.
El POUM revisat ja va estudiar la inundabilitat de la zona i, segons diu també Pep Soler, “el que fa és pujar el nivell de la vialitat i en els càlculs fets es preveu una zona verda seguint tot el torrent i per aconseguir que, estadísticament, tota vinguda d’aigua en períodes de deu anys quedaria canalitzada dins del mateix torrent; la riuada de cada 100 anys també i la de 500 desborda una mica, però ho fa a la zona verda”.
“L’hospital queda protegit de les inundacions per tota aquesta nova vialitat i amb els nivells d’inundabilitat modificats; en cas de pluja extrema la riera es desbordaria cap a l’altre cantó”, afegeix l’exregidor sobre aquest aspecte.
Un dels problemes que Soler troba que hi ha en general al país és “no preveure què passa amb les torrenteres on no hi passa mai aigua, però quan en passa és un tema molt seriós”. “Torrent més avall hi ha el sector de les Bassetes i caldrà estudiar-ho també; i l’única solució és que l’aigua ha de poder tirar avall. Li has de donar sortida i el que no pots és aturar-la”, reflexiona també Pep Soler.
Val a dir que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ja ha emès un informe favorable sobre el que preveu el POUM per resoldre les problemes d’inundabilitat al sector de la Pelegrina. “Si es desenvolupa el pla parcial, el problema està resolt”, rebla Soler.
Traves en el desenvolupament del pla parcial
Pel que fa al desenvolupament del pla parcial de la Pelegrina, en uns terrenys amb diversos propietaris i on fins i tot es van implicar entitats bancàries, per bé que ara ja serien titularitat d’un grup inversor, com apuntàvem, ja està aprovat des de l’any 2009.
Més endavant, el 2018, “es va intentar tirar endavant fent el projecte d’urbanització i el projecte de reparceŀlació, però es va aturar per una perversió dels tràmits urbanístics”, lamenta l’exregidor d’Urbanisme a Vilafranca. “És un problema que es dona aquí i a tot arreu”, continua Soler, per explicitar que “les companyies de serveis, especialment Endesa, i també l’ACA, carreguen sobre l’àmbit despeses desmesurades, que pel que fa a l’ACA es cobra una taxa per un servei que no es dona fins que no està tot construït.
Això fa inviable l’aprovació de molts projectes d’urbanització perquè implica unes despeses molt importants abans de poder beneficar-se de l’actuació urbanística i dificulten enormement el desenvolupament dels sectors”.
Tot plegat complica molt el desenvolupament urbanístic de la zona, entén l’exregidor de l’àrea amb qui ha parlat el 3d8. Tanmateix, Soler afegeix: “Que això passés el 2018 o 2019 encara ho entenc, però no ara, el 2026, quan hi ha una demanda claríssima d’habitatge. No hi ha cap explicació perquè la Pelegrina no tiri endavant”.
Com desencallar el pla
Sobre la possibilitat que es pugui desencallar el pla de la Pelegrina i iniciar-ne el desenvolupament, Pep Soler apunta que l’Ajuntament de Vilafranca “té la potestat de canviar el sistema d’actuació” i, per tant, pot dir als propietaris que si no presenten en tres mesos una documentació determinada canviarà aquest sistema per passar a dirigir l’execució del pla i que els propietaris vagin pagant les quotes d’urbanització.
“Des del 1991 fins al 2003, tots els sectors urbanístics van començar per iniciativa de l’Ajuntament i després, desencallats, canviava el sistema, com es va fer als barris de la Girada i del Pla del Diable”, raona l’exregidor. Ara, entre altres motius, per canvis en la llei d’hisendes locals, això ja no és així. Tanmateix, “si l’Ajuntament valora que aquesta urbanització és prioritària, té tots els instruments per tirar-la endavant”, afegeix Soler.
“Això solucionaria el tema de la inundabilitat i també de mobilitat a la zona”, conclou l’exresponsable d’Urbanisme a Vilafranca.
