Santa Oliva recorda el bombardeig a l’aeròdrom del municipi per la Guerra Civil

Una imatge del lloc bombardejat. Foto: l’Arxiu Històric de l’Exèrcit de l’Aire (AHEA)
Avatar
03/11/2020 - 13:00h

Aquest dijous es compleixen els 82 anys de l’atac a la instal·lació en la fase final de la batalla de l’Ebre

El dia 5 de novembre de 1938, en la fase final de la batalla de l’Ebre, l’aeròdrom republicà de Santa Oliva fou un dels objectius d’un atac combinat de l’aviació franquista per destruir les bases aèries establertes al Penedès i Camp de Tarragona.

En el marc de la recerca històrica en marxa promoguda per l’Ajuntament de Santa Oliva, aquest s’ha revelat com un dels episodis més significatius viscuts en la curta història del camp d’aviació, l’efemèride del qual es commemora aquest dijous el seu 82è aniversari.

PUBLICITAT

En les entrevistes realitzades en els últims mesos a supervivents de la Guerra Civil al poble de Santa Oliva no reporten el record de l’atac aeri enemic, però la documentació i imatges deixen testimoni de la magnitud de l’agressió.

En un informe del 3 de novembre, dos dies abans de l’atac, de l’Estat Major de l’Aire franquista, es detalla l’operació “d’aniquilament” de l’aviació republicana, dita ‘la Gloriosa’, que combatia a la batalla de l’Ebre i tenia les seves bases al Penedès i el Camp de Tarragona.

Es pretenia bombardejar vuit aeròdroms, un d’ells el de Santa Oliva. L’estratègia era efectuar un gran bombardeig al front de l’Ebre per atraure la caça republicana, i un cop ‘la Gloriosa’ era retorn a les seves bases, atacar massivament els aeròdroms.

A la comarca del Baix Penedès la missió fou encomanada a la II Brigada Aèria Hispana, formada per pilots espanyols amb aparells italians. A més de Santa Oliva havien de bombardejar l’aeròdrom republicà de Santa Margarida i els Monjos.

PUBLICITAT

A les 13.07 hores del dia 5 de novembre del 1938, s’activà l’alarma al camp de Santa Oliva. Sis caces I-16 ‘Mosques’ de la 6a Esquadreta republicana comandada pel capità Francisco Meroño, que tenia la seva base al camp, es van enlairar per enfrontar-se als bombarders que s’apropaven des del mar.

Els avions franquistes van llençar mig centenar de bombes sobre l’aeròdrom, per les 150 llençades sobre el camp d’aviació de Valls i les 200 al de Reus, segons informes republicans. La xifra, però, probablement va ser major, perquè només en el cas de Santa Oliva i els Monjos, l’aviació franquista va admetre haver llençat 204 bombes de 50 i 100 quilos de pes.

L’atac aeri va danyar parcialment dues de les tres pistes però la gran majoria d’artefactes van caure entorn de l’aeròdrom i sense danyar el nucli urbà de Santa Oliva. A conseqüència de l’atac, un pilot republicà, Antonio García Cano, va resultar ferit en un accident quan s’enlairava del camp en el moment del bombardeig.

Després de l’atac aeri, l’aeròdrom va poder continuar actiu durant els últims dies de la batalla de l’Ebre i en la posterior ofensiva franquista de Catalunya, fins que el 20 de gener de 1939 van canviar de mans amb la conquesta franquista del Baix Penedès. D’aeròdrom republicà passaria a ser base aèria de l’aviació feixista italiana durant un curt període de temps.

Característiques

El camp d’aviació de Santa Oliva tenia tres pistes d’enlairament, la més llarga de 1.400 metres de longitud, més d’una desena de refugis, i altres equipaments com una caseta de guarda a l’entrada de la infraestructura.

El mes de febrer del mateix any 1938, l’espionatge enemic confirmava la seva construcció i dos mesos més tard ja rebia esquadretes d’avions republicans I-15 ‘Xatos’ en el marc dels combats de l’ofensiva d’Aragó.

La recerca forma part d’un projecte promogut per l’Ajuntament de Santa Oliva que contempla la recuperació a mitjà termini dels vestigis existents de la instal·lació per a usos culturals, turístics i educatius. En aquest sentit, aquesta setmana estava prevista una primera presentació de l’estudi, que la pandèmia ha obligat a ajornar. El treball ha estat encarregat a l’empresa especialitzada en serveis de memòria històrica, Terra Enllà, estudis i experiències, formada per l’historiador Andreu Caralt i l’antropòloga Maite Hernández.

També et pot interessar

Comentaris