“Els discos són fotos emocionals. Representen un fragment de la teva vida”

Èric Vinaixa actuarà dissabte a Cellers Carol Vallès dins el Festival Instants. FOTO: PEP DAUDÉ
Eva López
10/07/2020 - 20:05h

Fa anys que passeja la seva veu pels escenaris. Primer amb Rodamons, i ara en solitari, Èric Vinaixa ha sabut fer del rock en català la seva bandera

La seva cançó ‘Dies de llum’, inclosa en el seu darrer treball, ‘Caos a mig camí’, es va convertir en un símbol per a l’independentisme, que es va veure reflectit en la força que desprèn el tema. Aquest dissabte, el de Miravet serà a Cellers Carol Vallès (Subirats) per participar al festival Instants, on repassarà els temes que l’han acompanyat des de la infància, i també alguns dels que ha creat durant la seva llarga i prolífica trajectòria.

L’espectacle que proposaràs a Carol Vallès inclou versions dels clàssics del rock i cançons pròpies. Quins són els clàssics que t’han protegit des de petit?
Hi ha una dècada meravellosa, per mi, pel que fa al pop, rock, soul… Que és des de finals dels 60 fins a finals dels 70. Aquí hi ha les meves tres bandes favorites: The Beatles, The Rolling Stones i Queen. Però també molta altra música preciosa, com la de la Motown, amb Janis Joplin o Ottis Redding. Pink Floyd, The Police, Springsteen o Bowie, entre d’altres, estarien també entre els meus preferits.

Creus que el rock’n’roll, aquell que se’t posa a les entranyes, té encara camí per recórrer?
Hi ha una frase que m’agrada: “El rock’n’roll nunca muere, solo se arruga el cuero”. Així que com a bon creient, no crec que s’extingeixi mai. Perquè entre altres coses, el rock’n’roll és una manera d’entendre la vida molt lliure, molt anàrquica. Mentre hi hagi gent que el senti a les venes, el rock’n’roll no pot morir, perquè hi haurà gent que el sabrà reproduir.

PUBLICITAT

Vas ser líder durant quatre anys del grup Rodamons, fins que va decidir anar en solitari… Et sents més lliure treballant sol?
La banda va durar vuit anys, vam fer dos discos preciosos. El problema de les bandes de rock és sempre el mateix: diferents tendències, gent que tira del carro, canvis de formacions… En el meu cas, a més que era qui escrivia les cançons, necessitava una mica d’oxigen per expressar-me a la meva manera. Ara, l’empresa és meva. Pel que és bo, i també pel dolent.

Toques diversos instruments, fas ràdio, compons bandes sonores per a pel·lícules i espots publicitaris… I fins i tot marques gols jugant partits benèfics. Què et ve de gust fer que encara no hagi tastat?
Realment, el que em ve de gust és seguir fent música, seguir escrivint, seguir gravant, seguir creant. Fer concerts cada vegada més potents on pugui reproduir els discos meticulosos que intento fer. De fet, la part de creació és la que més gaudeixo. Ser a l’estudi, produir, arranjar. Ara, si hagués de triar alguna cosa que em fes iŀlusió, o per a la qual tingui curiositat, potser et diria actuar. En alguna sèrie o pel·lícula. Amb temps, també escriure. Però això requereix molt de temps. Així que de moment, faré discos i discos, i gires i gires.

Quan veus que ataquen el que és teu, has de sortir a defensar-ho. No soc gaire amant de les equidistàncies. Quan et maltracten sistemàticament, has de reaccionar”

Èric Vinaixa, músic

No t’ha fet por posicionar-te al costat del nacionalisme. La teva cançó ‘Dies de llum’ va ser una de les més escoltades de la Diada del 2017 i de l’1-O…
No, no m’ha fet por posicionar-me políticament, i em refereixo al moviment d’un país, no a partits polítics. Jo visc, m’expresso i sento en català, i els meus avantpassats també. Hi ha un punt que ha de ser coherent. Quan veus que ataquen el que és teu, has de sortir a defensar-ho. No soc gaire amant de les equidistàncies. Quan et maltracten sistemàticament, has de reaccionar. Jo ja fa molts anys que vaig dir prou. I penso que fins que no siguem un país lliure i sobirà, no avançarem com a societat. No posicionar-te davant d’una situació així és ser molt covard, o que ja et va bé que t’envaeixin.

Música i política poden anar de bracet?
Sí que hi poden anar. La música pot lligar amb qualsevol cosa que tu vulguis expressar. Jo no soc un músic polític. No faig cançó protesta, ni faig política als escenaris, però òbviament si vaig escriure ‘Dies de llum’ i la toco, sé la repercussió que té i no me n’amago, al contrari.

PUBLICITAT

La pandèmia ha estroncat projectes que tenies al cap?
El que ha fet la pandèmia és paralitzar-ho tot. El que jo preveia era gravar nou disc i acabar la gira de ‘Caos a mig camí’. Els concerts han caigut, i la gravació es va endarrerir un parell de mesos. Ara mateix estem a l’estudi. Anem molt endarrerits, però m’agradaria presentar el nou treball a la tardor. No et nego, però, que estem amb la por que si ens hem de tornar a confinar, no sé si el sector cultural ho podrà aguantar. Tot és molt incert, per a mi i per a tothom.

I com és el disc que prepares?
No te’n puc donar gaires detalls. No vull fer espòilers, perquè tot just estem tancant la gravació. Començarem la mescla aquest juliol, i la previsió és treure un disc molt xulo, que em ve molt de gust compartir amb la gent, perquè hi he dedicat els darrers tres anys de la meva vida. I els discos són això: fotos emocionals que representen un moment de la teva vida. Així que espero que a la tardor ho tinguem tot llest.

També et pot interessar

Comentaris