“No tinc les cames grosses; el que tinc és una malaltia”
Anna Tobella ens explica la seva experiència amb la lipedema, una afecció que es caracteritza per l’acumulació atípica de greix adipós a cames i braços
Anna Tobella té 35 anys i en fa 20 que conviu amb un problema al qual va posar nom fa només dos anys: lipedema. Es tracta d’una malaltia crònica i degenerativa que es caracteritza per l’acumulació atípica de teixit adipós, sobretot a les cames i braços, i que causa molt de dolor, a banda del malestar estètic.
A més, en casos avançats fins i tot pot provocar problemes de mobilitat.
Tobella no té cap problema a reconèixer que li ha costat molt donar la cara i parlar de tot el que ha patit, però assegura que si la seva experiència serveix per ajudar una sola persona, ja haurà fet molt.
Tobella ha decidit fer un pas endavant i explicar la seva experiència precisament ara, perquè aquest juny s’ha declarat el mes del lipedema. A més, es calcula que pateixen la malaltia un 20% de les dones, i moltes no ho saben.
Aquesta jove vilafranquina mira enrere i recorda que tot va començar quan, amb l’arribada de la menstruació, es va adonar que tenia les cames molt grosses i desproporcionades amb la resta del cos.
Feia molt d’esport –de fet, fins i tot estava federada en un equip de voleibol–, però el dolor que tenia a les cames no li deixava fer una vida normal. El 2007 es va sotmetre a una liposucció i el dolor va desaparèixer, però fa sis anys, quan es va quedar embarassada per primer cop, li va tornar en un grau molt intens.
“Malgrat que havia provat totes les dietes i feia molt d’esport, semblava que portés garrafes de cinc litres d’aigua a cada cama, i també se m’acumulava molt greix als braços”, assegura. Igualment, explica que una setmana després de donar a llum ja havia perdut els deu quilos que havia guanyat durant l’embaràs, però el dolor de les cames continuava sent inaguantable: “Era com si em clavessin agulles”, diu.
Al següent embaràs li va passar exactament el mateix. A partir d’aleshores, cansada de fer dietes sense cap resultat, va començar a investigar sobre la qüestió, perquè estava convençuda que li passava alguna cosa, ja que va arribar un moment que no podia aplaudir ni assecar-se els cabells de tant dolor que tenia als braços.
Havia passat anys gastant-se diners en tractaments estètics que tampoc li solucionaven el problema. Però una tarda de l’estiu del 2018, desesperada, a internet va trobar la imatge d’una influencer que tenia un cos igual que el seu: era prima a la part superior del cos però tenia els braços i les cames molt grossos. El que explicava aquella noia era exactament el que li passava a Anna Tobella. Al llegir-ho es va sentir molt alleujada i, després d’unes quantes visites mèdiques, van poder-li diagnosticar la malaltia.
Cal destacar que està molt agraïda al seu metge de capçalera i també al metge de rehabilitació de l’hospital de Vilafranca, que van mostrar molt d’interès en el seu cas i li van fer totes les proves que calien molt aviat. També li van receptar mitges de compressió que, amb recepta, valen 30 euros i, sense, pràcticament 400 euros. I no les prescriuen a tothom.
“És només un exemple de com és d’important que la sanitat estigui informada i sàpiga que això és una malaltia, ja que l’OMS la va reconèixer com a tal el 2018”, diu Tobella, que també reconeix que amb la majoria de metges ha tingut sort, perquè a un 99% de les dones que tenen lipedema el metge no els fa cas encara que tinguin diagnòstic, la qual cosa provoca que hagin de recórrer des del principi fins al final a la sanitat privada.
Un cop va saber què li passava, Tobella es va sotmetre a dues operacions: una el desembre del 2018 de genoll i maluc i, l’altra, l’abril del 2019, de genoll, turmell, braços i part baixa de cames. En total, li van extreure nou quilos de greix.
Ara, amb energies renovades i sense el dolor que sentia fins fa poc temps, Tobella ha indagat i ha descobert que la seva àvia paterna també patia lipedema, tot i que en aquella època encara era més desconegut que ara i, per tant, mai va arribar a tractar-se.
Ara, tot i que necessita algun tractament antiinflamatori, controlar la dieta i visitar el digestòleg, Tobella pot fer una vida normal amb la seva parella i els seus dos fills: “M’ha canviat la vida al 100% i encara ara repeteixo mil i un cops que no em puc creure que no em faci mal. Ja veurem què passa quan vingui la menopausa, perquè sé que el problema s’agreujarà, però de moment, per fi, visc sense dolor”.
Una malaltia desconeguda que no té cura
El diagnòstic clínic del lipedema pot ser desordre del teixit adipós, desordre del metabolisme lipídic o lipodistròfia. No se soluciona fàcilment, ja que, tal com explica Anna Tobella, no respon a dietes o exercicis convencionals.
Existeixen tractaments per aturar el desenvolupament de la malaltia i fins i tot millorar la qualitat de vida, però no té cura. Provoca dolor i cada vegada va a més i, fins i tot, en certs casos les extremitats es deformen fins a tal punt que hom no pot caminar.
Segons Tobella, un dels principals problemes és que és una patologia mèdica real, però sovint infradiagnosticada, i que requereix la màxima atenció de la comunitat mèdica per poder fer un diagnòstic precoç que millori la qualitat de vida de les afectades (majoritàriament, qui pateix aquesta malaltia són les dones).
Anna Tobella apunta que la realitat és que els metges i metgesses de primera línia (de capçalera, rehabilitadors i vasculars en la gran majoria) desconeixen l’existència del lipedema, cosa que fa que moltes dones recorrin a ells durant molts anys i l’únic que trobin és “una porta tancada que sovint va acompanyada de la frase ‘Estàs grassa, fes dieta’, a la qual la jove vilafranquina respon que no té les cames grosses, sinó que està malalta.
Finalment, cal destacar que el lipedema sempre és bilateral: si bé existeix una desproporció entre la part superior i inferior del cos, és lateralment simètrica i afecta les dues cames i/o braços.
