“Vaig nedar en diagonal pel carrer Doctor Robert fins a la carretera de Valls”

Jaume Solé en una imatge actual.
10/06/2020 - 10:00h

Testimoni de l’arbocenc Jaume Solé, que va estar a punt de morir ofegat el 10-J, en la inundació del Vendrell d’ara fa 20 anys

Jaume Solé, un arbocenc de 40 anys, casat i pare de dos fills de 18 i 16 anys, va patir un fort ensurt i va estar a punt de morir ofegat durant l’històric aiguat de la matinada del 10 de juny del 2000 al centre del Vendrell.

Sortosament, no hi va haver víctimes mortals, però ben bé podria haver estat el cas de Solé, que aleshores era un jove de 20 anys que aquella matinada sortia de prendre una cervesa d’un bar musical de l’avinguda Jaume Carner amb dos germans de Vilafranca, una mica més grans i de noms Eduard i Claudio.

Aquests, companys d’equip d’handbol al Vendrell i als quals Jaume Solé va perdre la pista poc temps després, encara van patir més angoixa per la riuada perquè l’aigua se’ls va endur cap a la riera de la Bisbal.

El seu cotxe va aparèixer a la zona de la desembocadura a Sant Salvador totalment destrossat i amb les claus al contacte, la qual cosa va fer témer durant unes hores que haguessin mort.

Un pam d’aigua a la sortida del local
Vint anys més tard, Jaume Solé explica al 3d8 que quan va sortir del bar musical a quarts de quatre de la matinada d’aquell fatídic 10-J al Vendrell “hi havia un pam d’aigua al carrer i començaven a moure’s contenidors”.

Aleshores va acompanyar una amiga a casa, al centre del Vendrell, i Solé es va disposar a tornar a l’Arboç amb cotxe. Darrera seu hi anaven en un altre vehicle els dos germans de Vilafranca, amb els quals jugava a handbol al Vendrell.

“A l’arribar a l’accés al pas inferior del pont de la via ja vaig veure que estava tot ple d’aigua i aleshores vaig notar com si s’hagués destaponat l’aigua de cop i em va enganxar el cap de la riuada, em va passar per sobre i em va encastar amb el cotxe, totalment dret, a la paret de les finques”, recorda Jaume Solé, que va veure com l’aigua s’enduia riuada avall el cotxe amb els seus amics de Vilafranca.

Segons es va poder saber hores més tard, els dos germans van poder sortir del vehicle ja més enllà del barri del Puig, després de nedar una estona lluitant contra branques i tota mena d’objectes fins poder sortir de la llera i salvar-se. Probablement els va ajudar la seva forta constitució física i que, a més de la força de braços pel fet de ser escaladors, sabessin nedar força bé.

El meu cotxe va ser localitzat, sinistre total, a un descampat a centenars de metres i amb desenes de cotxes apilats per l’aigua.”

Jaume Solé

El cotxe, doncs, va aparèixer totalment destrossat a gairebé tres quilòmetres del centre urbà del Vendrell. I pel que fa al vehicle del qual va poder sortir Jaume Solé, també va ser localitzat “sinistre total, a un descampat a centenars de metres i amb desenes de cotxes apilats per l’aigua”, segons recorda per al 3d8.

Jaume Solé continua explicant-ho: “Vaig poder sortir del cotxe i començar a nedar en diagonal pel carrer Doctor Robert fins a la carretera de Valls. Vaig tornar a casa de la meva amiga, totalment xop, al cap d’unes dues hores de deixar-la i m’hi vaig quedar a passar la nit. L’endemà al matí vaig veure el meu cotxe, amb un pam de fang, tot ple de canyes. Havia anat a parar als afores del Vendrell”.

El Consorci d’Assegurances li va pagar uns diners pel vehicle: “Era un Renault 19 Xamade, el primer cotxe que tenia, de segona mà. Vaig portar la documentació a l’Ajuntament del Vendrell i recordo que es van portar bé i que no vaig haver d’insistir per cobrar”.

Vint anys després d’aquell episodi, Jaume Solé reconeix que “no hi va haver morts perquè la riuada, que no era gens normal, va passar de matinada”. També recorda “tres o quatre persones, com a mínim, nedant pel carrer Doctor Robert”. “Però, sortosament”, afegeix, “no em van quedar seqüeles d’aquella vivència”.

De fet, avui dia Jaume Solé es dedica a una activitat esportiva que no feia aleshores: competició en aigües obertes

També et pot interessar

Comentaris