Les fites de terme de Vilafranca del Penedès
El govern espanyol les va instaurar l’any 1870 i n’hi havia hagut fins a 121
Després de passar confinats a casa per culpa del Còvit 19, se’ns ha permès sortir a caminar, a passejar, fer esport, dins dels límits del municipi on vivim.
I ens preguntem: On estan situats els límits del nostre terme municipal? Fins a on puc arribar? Si no tenim uns mínims coneixements de topografia, i no estem avesats en l’ús dels mapes disponibles, ens serà difícil saber fins on podem arribar sense infringir la normativa.
És per això, que junt amb uns companys avesats en l’ús dels mapes, brúixola i el GPS, hem decidit descobrir, on tenim les fites o termes com també s’anomenen, que ens marquen físicament, la divisòria del terme municipal de Vilafranca. En els mapes que tenim a l’abast de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, i de l’editorial Piolet, ja ens en indiquen la línia divisòria, però cal saber-ho interpretar sobre el terreny.
Fent el seguiment sobre el terreny, la nostre sorpresa és que les fites situades vora les noves infraestructures que s’han dut a terme: autopistes, variants, AVE, polígons etc. ja no hi son, han desaparegut i ningú s’ha preocupat per recol-locar-les, moltes degut als treballs agrícoles estan trencades o tombades al terra, però físicament les tenim, marcant el límit. Cal dir, que també n’hi ha que estan situades al seu lloc i s’aguanten dretes i fermes indicant la divisòria, com si no els hi hagués passat el temps.
La majoria d’aquestes fites estan construïdes amb pedra calcària treballada, de les pedreres properes; d’una alçada aproximada 1,20 m., comptant la part enterrada i una amplada de 20×30 cm. Per una cara duen gravada la inicial V de Vilafranca, i a les altres cares les inicials del municipi amb qui limita per exemple: M de els Monjos o la P de Pacs. També n’hem trobades de més modernes, fetes amb dues biguetes de ferro clavades al terra, d’una alçada aproximada d’un metre. També hi ha alguna senyal geodèsique al terra dels ponts i altres infraestructures fetes en els últims anys.
Sabem que actualment amb l’ús de les noves tecnologies, de geodèsia, GPS, ortofotomapes, les fites han perdut bona part de l’ús a que anaven destinades. Però compleixen una funció molt important, per la gran majoria de ciutadans no avesats en tècniques de topografia, cartografia, que és la de indicar-nos sobre el terreny, i de manera ben visible on estan situats el límits del nostre municipi.
Aquestes termes , formen part de la nostre història i un element més del paisatge agrícola, que ens envolta i que és majoritari en el municipi de Vilafranca. Fites descol·locades o trencades, donen una imatge de deixadesa del municipi que no cuida ni valora el seu entorn, ni el seu passat.
Fent uns apunts històrics, cal saber que per decret del 23 de desembre de 1870, es va aprovar pel Gobierno Español, l’obligació per part dels municipis de senyalitzar mitjançant fites o termes els seus límits municipals, i que s’aixequessin per l’administració Local, actes de l’atermenament i de totes les operacions fetes. Calien quatre còpies: l’original era per l’arxiu pel Gobierno Provincial, les altres pels Ajuntaments limítrofes. Actualment aquestes actes estan dipositades en l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès. La destrucció o desplaçament de la fita és penalitzada amb penes de presó.
Aquest decret ordena que la distància entre les fites o termes, sigui tal que des d’una es pugui veure la següent, i si és convenient, pintar-la de color blanc per que es vegi millor.
El reglament de l’Instituto Geografico i Estadistico de 22 de juny de 1.873, exigeix la conservació de les actes de mesurament i així continua des de llavors.
Vilafranca limita amb els municipis d’Olèrdola, Santa Margarita i els Monjos ( Santa Maria del Penedès com consta en les actes), Pacs, les Cabanyes, la Granada i Sant Cugat Sesgarrigues.
Els treballs varen començar el dia 21 de novembre de 1.889 amb la col·locació de 14 fites a la divisòria amb Santa Margarita. El dia 2 de desembre de 1.898 es fa la col·locació amb el terme de Pacs, amb 9 fites. El mateix dia es col·loquen les fites de la Granada, que son 11 fites. El dia 14 de desembre de 1889 es a Sant Cugat de Sesgarrigues, amb 3 fites. El 16 de desembre de 1.898 és el torn d’Olèrdola, el més extens amb 82 fites. les fites que limiten amb el municipi de les Cabanyes són dues i són coincidents amb Pacs i amb la Granada. La longitud de tot el perímetre és d’uns 28 km.
De les 116 fites col·locades l’any 1889, ara fa 130 anys , actualment en queden en el seu lloc 70, incloent les que estant tombades, al terra. La gran majoria estan situades en terreny agrícola, i les que manquen com ja hem esmentat, són les dels polígons o bé en les noves infraestructures viaries, autopistes, variants, AVE.
Algunes de les fites estan situades en parcel·les de vinya i per accedir-hi cal passar per camins agrícoles d’us privat. Pel que cal que siguem respectuosos, i si podem, demanar permís per passar-hi.
La cartografia que hem fet servir per seguir tot el terme són els mapes de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, i el mapa de l’editorial Piolet “Camins de L’Alt Penedès.” Hem elaborat un trak per Wikiloc amb ID: 50379142 que inclou 45 punts d’interès que són 45 de les 70 fites existents, fent un seguiment de tot el perímetre del terme, a partir d’aquest trak cadascú es pot confeccionar el seu recorregut, en funció de les seves capacitats o preferències.
Caldria doncs, conservar aquestes fites que hem vist, ja que n’hi ha moltes que estan col·locades en el seu lloc, formen part de la història del país i del paisatge, i ens ajuden a conèixer millor els límits i l’entorn en que vivim.
Volem agrair, la feina i el respecte que han tingut al llarg dels anys els pagesos en la preservació de les fites que es conserven encara en el seu lloc, cosa que com hem pogut constatar, no ho han fet, ni s’ha vetllat perquè ho facin, les constructores de les noves infraestructures.
Aquest és un article elaborat per Fèlix Masachs i Joan Marco .
