“Si ets dels que, com els salmons, viatgen contra corrent, aleshores emprèn”

Èric Enguita va apostar per l’emprenedoria als 19 anys i des d’alehores ha seguit aquest camí
17/05/2020 - 19:00h

El Penedès ha estat tradicionalment terra d’emprenedors. I Èric Enguita n’és un. Amb només 19 es va posar al capdavant d’Artcava, un dels pocs cellers que hi ha al Penedès que viu, fonamentalment, de l’enoturisme.

La seva experiència l’ha portat fins a l’Escola d’Enoturisme de Catalunya, on ensenya a vendre aquest tipus de turisme. Amb ell hem parlat sobre l’emprenedoria en temps de crisi.

Temps de crisi com l’actual són una bona època per emprendre?
Són èpoques d’oportunitats. Potser no tant per emprendre, però sí que va relacionat en el fons. Si hi ha una oportunitat, hi ha negoci. S’ha de ser astut i murri. Ser emprenedor no és ser empresari. Si ets dels que, com els salmons, viatgen contra corrent, llavors emprèn!

Emprèn més la gent que es queda a l’atur o la que treballa?
Els que es fan emprenedors quan estan a l’atur tenen més perill de fracàs, ja que sorgeix d’una necessitat, i no d’una oportunitat. Mai podré assessorar una persona que estigui a l’atur i necessiti capitalitzar la seva prestació per obrir un negoci. Massa risc. Mai un negoci pot sorgir d’una necessitat.

Espanya aposta prou pels emprenedors?
A molts nivells sí, per zones. El @22 de BCN és un exemple d’èxit, i tot el que envolta el MWC (Mobile World Congress), Madrid té també punts de concentració d’emprenedors. Ara bé, fiscalment no! La quota d’autònoms és un disbarat que no s’agafa per enlloc. Jo pago el mateix que Amancio Ortega, entens? Les barreres d’accés per emprendre també són molt elevades. Res és fàcil: ni constituir una empresa, ni els tràmits, ni permisos, ni llicències. Jo ho faria a l’americana. Allà tu comences, factures i després t’adeqües a la normativa, però comença, primer. Aquí hi ha moltes pors. És molt difícil, tot plegat, i això et tira enrere. La gent també té por del fracàs.

Els negocis virtuals seran clau després de la pandèmia?
Ja ho eren abans! La pandèmia ho ha accelerat tot, però qui no tenia presència digital estava destinat a desaparèixer. Em fan molta gràcia la gent que critica o es queixa d’Amazon, Uber… No pots lluitar contra ells! Però sí que t’hi pots ajuntar! No entenc el tema dels taxis… I els plors del petit comerç. Volen viure en la seva bombolla i no sortir-ne per avançar. Si vols comoditat, no et queixis després.

S’ha de ser d’una pasta diferent per ser emprenedor?
S’han de tenir algunes coses clares. Viure amb risc, viure amb incertesa, sempre al límit de la bombolla de seguretat personal. Et sents molts cops incomprès, quan emprens, ja siguis jove perquè et diran inconscient, o ja siguis gran, perquè et diran que ja no tens edat. S’hi viu molt bé, en aquesta incertesa. Hi ha risc, però no em demanis tenir una feina fixa amb un horari de 8 a 17h. Ser emprenedor és una aventura, fins que et tornes empresari. Jo, personalment, no seré mai empresari, però sempre emprenedor.

Al Penedès, per exemple, quins negocis poden funcionar en la casuística actual?
Aquí al Penedès ho tenim molt bé. Venim d’una cultura de la terra. El turisme en sortirà molt reforçat, segur, però cal apostar-hi ara. Ara és el moment, en plena crisi.

Els emprenedors, molts dels quals autònoms, són els que més desemparats estan en crisis com la que vivim?
En aquest cas, no. Hi ha hagut ajudes, i reals. Jo no m’hi sento com m’hi vaig sentir el 2008, però no hem de pensar que el papà-estat sempre ens salvarà, ho hem de fer nosaltres. Mai havia dedicat tantes hores a l’estratègia de les meves empreses. Si la vida et dona llimones, fes suc de llimona! Al celler, Artcava, hem tret en 2 setmanes 40 noves propostes, agrupades en 6 nous projectes. És en moments de crisi quan s’ha de pencar de debò. Hi ha qui plora, i hi ha qui fa mocadors, i nosaltres hem de repensar-nos. Hem de reinventar-nos i de mirar el que hem tingut sempre, al qual moltes vegades no hem prestat atenció.

Vull engegar un negoci. Per on començo?
La fórmula és molt fàcil: idea + recursos = oportunitat de negoci. Per tant, tenir una idea i tenir els recursos. Segon pas, el pla d’empresa, una foto de si ens permet tirar endavant, si és viable i quant de risc hi ha, perquè sempre hi haurà risc, però que sigui assumible. Si algú no vol risc, que busqui feina per compte d’altri. Aquest pla d’empresa ha d’estar validat per un expert que sigui “cabró”, que et digui “quina merda d’idea” si ho és o no és viable.

Ser resilient és una característica indispensable per als emprenedors?
Malauradament sí, quan hauria de ser una característica de tothom. En el meu cas, sempre he estat més productiu en els moments difícils que en els fàcils. He tancat empreses de forma orgullosa, i estic esperant el proper fracàs. Tot i que emprenent amb 19 anys, el marge d’error cada vegada és més petit.

Què li falta al Penedès pel que fa a negocis? Potser ens dona una pista per saber a què dedicar-nos.
No sé si al Penedès li falta res, possiblement sobren coses. Ens omplim la boca sobre protegir el paisatge, però no s’aposta de debò per la pagesia ni el turisme del vi. No ens ho creiem. Com pot ser que el Consorci de Turisme del Penedès tingui el pressupost que té? Hauria de ser com el d’altres zones turístiques, deu vegades superior, per començar fer alguna cosa, i amb aportacions públiques i també privades…

També et pot interessar

Comentaris