London Calling
L’anglès membre dels Castellers de Vilafranca, Michael Entecott, explica en primera persona com viu la crisi sanitària a Londres
És anglès i viu a Londres. Però des de fa més de 12 anys que forma part dels Castellers de Vilafranca. És ja un més de la colla vilafranquina i no es perd els assaigs especials i les principals actuacions dels Verds, on ha fet grans amics. Com està vivint Michael Entecott la crisi sanitària al Regne Unit? Ell mateix ens ho explica en primera persona:
“Sóc un home molt afortunat: em trobo bé, estic treballant molt i no estic confinat. La meva família i els meus amics també es troben bé, de manera que tots tenim molta sort. Molta gent ho està passant malament perquè han perdut éssers estimats o perquè s’han quedat sense feina o sense diners, i em sap molt greu per ells.
Fins avui, el Regne Unit ha perdut 27.000 persones, i estic molt enfadat amb el govern perquè no tenia cap pla d’acció coordinat. Hi havia dues visions contràries sobre el tractament del virus: “estendre’l” entre la població per crear la immunitat col·lectiva o “contenir-lo” confinant a tothom i intentant aturar-ne la propagació.
Això ha provocat confusió i retard, i també moltes més morts. No hem fet testos ni hem controlat el virus. No tenim EPIs per als nostres herois del Sistema Nacional de Salut ni per als treballadors essencials. És un fracàs absolut. Parlant de coses més agradables, el 25 de febrer, tornant del Carnaval de Venècia (en un moment en què Itàlia estava confinada), vaig arribar a casa a les dues de la matinada i no em van deixar entrar: la meva dona em prohibia que hi accedís fins que no em tragués TOTA la roba al carrer. Després em va ruixar amb desinfectant i no vaig tornar a veure aquella roba. Ara s’han anunciat mesures de distanciament social, però afortunadament la meva dona ja les havia posat en pràctica en el nostre matrimoni des de feia 40 anys.
El capità Tom, de 100 anys, ha recorregut una distància equivalent a 100 jardins i ha recaptat 30 milions de lliures. El meu sogre té 96 anys, o sigui que vaig anar de seguida a veure’l i li vaig dir que comencés a caminar, perquè necessito diners.
El meu cor troba a faltar Vilafranca i els castells, però el meu vell cos, no tant.Ja he reservat els vols i m’he fet la maleta. Som-hi!”
