“Som una setmana més a prop de superar aquesta pandèmia”
Fa tres setmanes, l’estat havia decretat l’estat d’alarma fins l’11 d’abril. Al 3d8 vam demanar a diversos penedesencs que ens expliquessin com vivien el confinament. Aquest el final de l’experiència.
Aquesta és la vivència de la Lluïsa Llop de Gelida.
Quarta setmana de l’estat d’alarma i el maleït virus segueix actiu a casa nostra. Més de 3.000 morts i més de 30.000 infectats a Catalunya, amb una llum a l’esperança en les més de 12.000 altes d’afectats. Sembla que la tendència a l’alça dels malalts s’estabilitza o, fins i tot, descendeix.
Els experts diuen que no ens podem relaxar fins que faci 14 dies que els contagis vagin a la baixa i, per tant, que no hi ha d’haver desconfinament. Això comporta l’allargament de l’estat d’alarma fins al 26 d’abril, malgrat que es fa alleugerint el confinament i reactivant la tornada a la feina dimarts vinent.
Aquesta setmana, en aquella adaptació a la nova situació que hem fet tots plegats i que explicava la setmana passada, a Gelida hem seguit avançant. Per primer cop, tots els regidores i regidors hem fet una reunió per videoconferència –que seguirem fent un cop a la setmana– per compartir les actuacions de l’Ajuntament per fer front al Covid-19 i recollir les idees i iniciatives de tots plegats i també hem posat en marxa un programa al YouTube, que es va publicar dilluns, amb el Diari de confinament, que vol fer arribar la informació del que fa l’Ajuntament, així com també la de les altres administracions públiques i, sobretot, explicar allò que fan els gelidencs i les gelidenques per passar el confinament a casa i les iniciatives participatives que sorgeixen al poble, convençuda que el fet que haguem de restar a casa no comporta que no passem aquesta situació plegats.
Aquests dies hauríem d’estar gaudint d’unes esperades minivacances de Setmana Santa que, enguany, seran a porta tancada; cadascú a casa seva. Se’m farà estranyíssima una Setmana Santa sense les Caramelles de l’Agrupació Coral Intimitat i l’esbart Rocasagna cantant i ballant, respectivament, pels carrers de Gelida tot el matí del diumenge de Pasqua. Sense la tradicional sortida amb amics a veure una processó de les moltes que es fan al país.
Estranyíssima sense la tradicional Festa d’homenatge a la vellesa de què gaudim els dilluns i d’on sortim apressats al migdia per arribar als dinars familiars amb fillols i filloles. Una mona diferent, en el meu cas, sense la meva fillola.
Som una setmana més a prop de superar aquesta pandèmia. Segura que en sortirem abans i millor si ens quedem tots a casa. Cuideu-vos molt!
