“Tant és si soc Covid-19 o no. No és una taxa, sinó un peatge que s’ha de pagar per estar en contacte amb gent”
Fa tres setmanes, l’estat havia decretat l’estat d’alarma fins l’11 d’abril. Al 3d8 vam demanar a diversos penedesencs que ens expliquessin com vivien el confinament. Aquest el final de l’experiència
L’Ana Morillo, infermera, relata el seu confinament.
Que ens depararà la crisi social i econòmica causada per la més gran de les pandèmies viscudes fins al moment? A mi, de moment, aquesta setmana, m’ha aportat frenar de cop i fer aïllament per sospita de coronavirus –quan escric aquestes línies ja m’han desaparegut alguns dels símptomes, com la febreta i el mal de cap– i puc dir que és un trasbals fer aïllament en el confinament, tancada en una habitació d’on només puc sortir quan no hi ha ningú a prop.
Però no em puc queixar, perquè almenys em trobo bé com per estar a casa, no com altra gent que es troba hospitalitzada allunyada de la família. I com deia la setmana passada, em sento una privilegiada.
No obstant això, intento pensar com seran els dies que vindran un cop es comenci a controlar la famosa corba epidemiològica i es parli d’activar la normalitat. Com ens haurà afectat emocionalment a tots i totes? No és per entristir-me, sinó ben al contrari, i prendre consciència per estar més empàtica que mai i propera a la gent, a les seves necessitats.
Tothom en parla. Periodistes, polítics, empresaris i sanitaris diuen que aquesta crisi ens marcarà un abans i un després en les nostres vides. Així em trobo aquests dies, pensant en el que vindrà. És el que té passar-te hores a casa quan ja has fet totes les teves altres activitats de distracció. Et dona per PENSAR, I MOLT.
No sabré si soc positiva fins la quarta setmana de confinament. Per tant, no us podré desvelar què ha passat. Aquí, doncs, acaba el tercer dels relats i experiència del meu confinament.
Tant és si soc Covid-19 o no. No és una taxa, sinó un peatge que s’ha de pagar per estar en contacte amb gent, possiblement per no tenir material adient o per no haver fet bé les mesures de protecció, o simplement perquè et tocava… Però a diferència de les setmanes anteriors ara em passo tot el dia dormint. Salut i força!
