“De cop, calia omplir un munt d’hores que vam aprofitar en família per fer una llista inacabable de tot allò que tenim pendent”

Avatar
01/04/2020 - 18:35h

Estar confinat és una experiència nova per la majoria de ciutadans. En aquesta secció hem volgut saber com la viuen alguns penedesencs

Estar tancat a casa uns dies és prou suportable, però si parlem d’un mes, això ja són figues d’un altre paner. A Diari de Confinament hem demanat a un grup de penedesencs com viuen el confinamenr i com canvia el seu sentiment amb el pas de les setmanesAquesta és l’experiència de la Lluïsa Llop, alcaldessa de Gelida.

Avui fa 12 dies que va començar un món diferent i confinat on només hem de sortir per treballar – en els casos que és necessari – i comprar l’imprescindible, alimentació i medicaments.

PUBLICITAT

El primer cap de setmana atípic, sense actes ni reunions, semblava el preludi de quinze dies – o a saber quants – tancats a casa. De cop, calia omplir un munt d’hores que vam aprofitar en família per fer una llista inacabable de tot allò que tenim pendent: endreçar els llibres i els papers del petit estudi, netejar aquells armaris que no es fan sovint a fons, pintar, i un llarg etcètera.

Entre fer la llista, començar a llegir els llibres pendents i recuperar alguna pel·lícula vam passar el primer cap de setmana. I amb el pensament en el canvi que estàvem vivint sobtadament en el nostre món, i sense poder treure’m del cap com els avantpassats, sense tota la informació que tenim ara i sense internet, havien passat anteriors pandèmies com les pestes medievals o la grip espanyola de principis del segle XX.

PUBLICITAT

Arribats a dilluns, la promesa de temps va quedar en res: malgrat no tenir l’habitual bogeria de reunions, la feina d’adaptar els serveis de l’ajuntament, on vaig cada matí, per seguir donant resposta als gelidencs i gelidenques i, especialment, als més vulnerables i el teletreball d’Ajuntament i Parlament des de casa a la tarda, deixa poc temps per res més.

També et pot interessar

Comentaris