“Per passar l’estona ens hem d’inventar coses i així entretenir-nos”
Estar confinat és una experiència nova per la majoria de ciutadans. En aquesta secció hem volgut saber com se senten diversos ciutadans davant la situació, i com canvia la forma de viure-ho al llarg de les setmanes.
El confinament és una experiència nova per a la majoria de ciutadans. Estar tancat a casa uns dies és prou suportable, però si parlem d’un mes, això ja són figues d’un altre paner. A Diari de Confinament hem demanat a un grup de penedesencs com viuen la situació i com canvia el seu sentiment amb el pas de les setmanes. Aquesta és la història del Pol.
Em dic Pol Caballero, soc un nen de 10 anys que estudia a l’IE Jacint Verdaguer de Sant Sadurní d’Anoia. Dijous passat, dia 12 de març, a l’escola ens van dir que les classes s’havien d’aturar i l’escola tancaria durant 15 dies. Ens va semblar una bona notícia: ens donaven vacances! Però vaig veure que no era ben bé així.
La causa era la pandèmia de la Covid-19. Un virus que es contagia molt fàcilment i que per evitar més malalts, ens hauríem de quedar a casa amb la família. És per això que no puc veure els meus amics, avis, tiets… ja que ens han demanat que no sortim al carrer.
Per passar l’estona ens hem d’inventar coses i així entretenir-nos. El que fem són videotrucades amb els companys i companyes de classe, sortim al balcó per parlar amb els veïns i també per les xarxes socials i els jocs online (Tik Tok, Brawl Stars i Hangouts). Com que trucàvem a totes hores, els nostres pares ens han fet uns horaris per trucar sense molestar-los, perquè treballen des de casa.
Per no perdre la rutina anem a dormir a les 22 h i ens llevem a les 9 h. Al matí fem escola a casa, i no em desagrada, perquè m’ho passo bé amb el meu germà Aniol. Cap a les 13 h parem a dinar. Intentem ajudar els pares amb les coses de casa, però si puc em faig el despistat. A la tarda molts dies fem cuina amb el meu pare. També pintem, fem manualitats…
Tinc sort i puc sortir a la terrassa a jugar a pilota. A més, tenim una hamaca i ens passem molta estona gronxant-nos amb l’Aniol. El que més m’agrada es que ara puc estar més estona jugant amb el mòbil, amb la tablet, mirant la tele… Però trobo a faltar els meus amics i les extraescolars esportives.
