L’odissea de tornar a casa

Avatar
27/03/2020 - 21:00h

La crisi del coronavirus ha agafat molts penedesencs de viatge, alguns dels quals ens han explicat tot el que han hagut de fer per poder tornar a casa

Viatges truncats pel Covid-19. Amb l’estat d’alarma decretat pel Govern de l’Estat, la gran majoria de penedesencs que eren fora de viatge han volgut tornar a casa abans del que tenien previst i han hagut de fer front a canceŀlacions de vols, canvis d’itinerari d’última hora, trucades a les ambaixades i consolats i els nervis de veure el tancament de l’espai aeri d’alguns països, cosa que els deixava sense gaires opcions per tornar a Espanya. Molts d’ells, doncs, han viscut autèntiques peripècies que poc s’haurien imaginat fa uns mesos. Alguns d’ells ens ho han volgut explicar en primera persona, com és el cas del Roger Rius i l’Ester Badell.

El 27 de gener vam començar un viatge de dos mesos per Colòmbia i Brasil. A principis de març, a Colòmbia, vam començar a rebre notícies sobre l’evolució del coronavirus a Catalunya. Fins que vam arribar al Brasil. Ja feia dies que intentàvem canviar els vols, però no hi havia manera de contactar amb TAP Portugal. Allà cada cop es parlava més del tema. Era impossible desconnectar. El 15 de març vam decidir aturar el viatge i emprendre la tornada deu dies abans. Ens vam moure de Pipa a João Pessoa. Vam veure que no hi havia gaires vols directes a Salvador de Bahia i vam fer escala a Recife.

Després de diversos problemes amb internet vam aconseguir comprar un vol cap a Barcelona que sortia a les 12 de la nit. Un cop a l’aeroport, ens diuen que el nostre vol arriba només fins a Lisboa. A la cua per demanar informació a l’oficina de TAP Portugal, un noi català ens assegura que per carretera, des de Lisboa, es pot tornar a Barcelona. Tenim moments de dubte, però ja que hem decidit tornar, no volem aturar-nos. Un cop a Lisboa ens diuen que no podem volar a Espanya.

PUBLICITAT

Així que decidim, juntament amb dues persones més, llogar un cotxe i tornar per carretera. Pel camí pràcticament anàvem sols, només hi havia algun cotxe i camions. Arribant a casa, són les 12 de la nit i l’Ester fa 33 anys! Ens aturem en una benzinera, bufada de flama d’encenedor i seguim. A la 1.30 de la matinada, després de tres dies corrent per arribar a Vilafranca, obrim la porta de casa. Nosaltres, la família i els amics respirem alleugerits! L’endemà veiem que ja ha començat el confinament al Brasil. La pandèmia ha arribat al paradís.

També et pot interessar

Comentaris