D’Eslovènia al Penedès via París

27/03/2020 - 17:00h

La crisi del coronavirus ha agafat molts penedesencs de viatge, alguns dels quals ens han explicat tot el que han hagut de fer per poder tornar a casa

Viatges truncats pel Covid-19. Amb l’estat d’alarma decretat pel Govern de l’Estat, la gran majoria de penedesencs que eren fora de viatge han volgut tornar a casa abans del que tenien previst i han hagut de fer front a canceŀlacions de vols, canvis d’itinerari d’última hora, trucades a les ambaixades i consolats i els nervis de veure el tancament de l’espai aeri d’alguns països, cosa que els deixava sense gaires opcions per tornar a Espanya. Molts d’ells, doncs, han viscut autèntiques peripècies que poc s’haurien imaginat fa uns mesos. Alguns d’ells ens ho han volgut explicar en primera persona, com és el cas de la Júlia Urpí de Sant Sadurní.

“Jo era a Eslovènia visitant un amic –com feia temps que tenia planejat– quan Eslovàquia –el país on faig l’Erasmus aquest curs– va declarar l’estat d’emergència i va tancar les fronteres i els negocis de cara al públic, com bars i restaurants. L’ambaixada espanyola em va facilitar informació (ja que a Eslovàquia pot costar molt de trobar en anglès, i on fins i tot des de la universitat els costava ajudar-me) i vaig entendre que en principi, al viure allà, podria tornar.

Tot i així, parlant amb els meus pares vam decidir que el millor seria agafar un vol cap a Catalunya al més aviat possible, abans que tanquessin els aeroports aquí, ja que era on coneixia bé el sistema de salut públic, el qual tenia molt millor reputació que l’eslovac (aquest segon l’havia pogut conèixer prou bé els últims mesos, estudiant medicina a Bratislava). Així que després de les peripècies per trobar un vol, que de sobte costaven entre 200 i 600€, me’n vaig anar cap a casa.

Vaig fer escala a París i el trajecte va patir unes hores de retard per complicacions amb l’aeroport de Barcelona que Air France va gestionar amb prou agilitat. Arribava a casa a les tres de la matinada preparada per al confinament.

Ara resto a l’espera que hi hagi vols cap a Viena per poder tornar quan sigui possible i fer els exàmens (que de moment no sé si es faran) o, almenys, fer maletes, ja que totes les meves pertinences segueixen allà.”

També et pot interessar

Comentaris