“Pensava que no veuria més la família i que no me’n podria acomiadar”

Jaime Barrancua, primer pacient que supera la Covid-19 després d’estar ingressat deu dies a l’Hospital del Vendrell.
Ricard Vinyals
27/03/2020 - 06:00h

Jaime Barrancua és el primer pacient de Covid-19 donat d’alta a l’Hospital del Vendrell després d’un ingrés de 10 dies

Jaime Barrancua, de 46 anys i resident a la capital del Baix Penedès, va convertir-se dimecres a mitja tarda en el primer pacient per Covid-19 donat d’alta a l’Hospital del Vendrell.

El seu comiat va ser molt emotiu, amb el personal mèdic i ell mateix plorant, segons destacava el director del centre, Josep Mercadé.

PUBLICITAT

Hi va ingressar diumenge 15 de març, de manera que va estar 10 dies lluitant contra el coronavirus. Aquest dijous ha explicat la seva experiència al 3d8 via telefònica i confinat en una habitació del seu domicili a l’espera de rebre la bona notícia que l’anàlisi per la Covid-19 ha donat negatiu als dos dies de rebre l’alta.

“Has d’estar fort psicològicament”
Barrancua explica que pateix bronquitis asmàtica des de petit i que estava acostumat a la sensació de no tenir prou aire: “Sent fumador, a les nits feia servir inhaladors per dormir millor. Però el dia que vaig anar a l’hospital estava molt tapat i tenia molta febre”.

Hi va arribar a mitja tarda amb la seva dona, a qui ja no va tornar a veure més fins aquest dimecres. Li van fer la prova de la Covid-19 i, al cap de més de vint hores a Urgències esperant el resultat, el van ingressar en una habitació en solitari durant tres dies.

Després tenia un altre pacient al costat, però només podia parlar amb la família per telèfon, i tot plegat se li va fer molt dur. “Has d’estar fort psicològicament, perquè amb tot el que està passant, quan et trobes molt malament i et diuen que has donat positiu pel coronavirus, t’ensorres anímicament”, diu Barrancua, que assegura que va passar els dos primers dies molt malament: “Tenia la febre molt alta, sensació d’ofeg i sempre em notava molt dèbil i cansat”.

“Pensava que ja no veuria més la dona i els fills –una noia de 18 anys i un nen de 8– i que no me’n podria acomiadar. Una de les primeres coses que vaig pensar quan vaig estar una mica millor va ser escapar-me, perquè si m’havia de morir igualment, volia acomiadar-me de la família; però lògicament no podia fer-ho”, continua el primer pacient de Covid-19 donat d’alta al Baix Penedès.

Jaime Barrancua repeteix sovint paraules d’admiració, elogi i gratitud per a tot el personal mèdic que el va atendre a l’Hospital del Vendrell. “Veus que són uns valents i que tenen molta vocació. Et quedes al·lucinat quan els veus entrar a l’habitació en una situació com que s’està vivint; tots, doctors, infermeres i nenes, perquè són noies molt joves les que et posen el termòmetre, són uns herois i heroïnes”, diu Barrancua, que considera que li ha canviat per sempre la visió que tenia dels professionals de la sanitat i, esclar, també dels temes més quotidians.

“Un sempre pensa que viurà sempre i que ja farà aquell viatge o el que sigui més endavant. Ara penso que ja ho faré quan passi del tot l’experiència i em replantejaré la vida de manera diferent a la de treballar i treballar, deixant de banda les coses importants com la família”.

Jaime Barrancua és manyà autònom i treballa fent manteniment i altres feines similars en una empresa del sector de les assegurances.

Acomiadament emotiu
L’acomiadament del primer pacient de Covid-19 que abandonava l’Hospital del Vendrell, com no podia ser d’una altra manera, va ser molt emotiu. A les 10 del matí de dimecres, una doctora va informar Barrancua que havia passat el vuitè dia del procés en el qual el virus pot o no tenir un rebot perillós per la salut del malalt -“no saben ni serà així ni perquè”, matisa l’home-; i que se’n podria anar cap a casa el mateix dimecres.

“A les 3 de la tarda se sentien crits d’algú que estava molt malament”, recorda amb tristor Barrancua, que finalment va deixar l’hospital a quarts de cinc. “Quan em van dir de marxar, vaig tenir un subidón immens, vaig baixar sense agafar l’ascensor i em van aplaudir molt al passadís; i jo a ells. Tothom ploràvem”.

PUBLICITAT

“Vaig tornar a casa amb el meu cotxe i no m’ho acabava de creure”, conclou Jaime Barrancua, el qual no ara només pensa a poder abraçar ben aviat la seva família per primer cop en gairebé dues setmanes. La reclusió en una habitació de la llar li sembla un luxe comparat amb el que ha hagut de viure durant 10 dies a l’hospital.

També et pot interessar

Comentaris