“Si un nen aprèn a saber què sent i per què ho sent, tindrà una vareta màgica per a tota la vida”
Entrevistem Albert Lacruz, pedagog especialitzat en família i coordinador d’ÚTIL (www.utilpad.com)
Les últimes setmanes ha impartit a Sant Sadurní el taller ‘Influir per a l’èxit educatiu’, amb l’objectiu de donar eines als pares i mares per participar activament en l’educació escolar dels fills. Amb ell hem volgut parlar de quines són aquestes eienes i com aplicar-les.
Vostè diu que les famílies són essencials per millorar el rendiment acadèmic dels fills.
Poden jugar un paper molt positiu motivant els fills i filles vers l’estudi i l’esforç en general, per exemple. Però també ajudant-los a fer un estudi eficaç, garantint el seu benestar emocional (que és imprescindible perquè puguin esforçar-se en els seus estudis) o fomentant hàbits importants per al bon aprenentatge (el descans, l’activitat física…).
Se’ls ha d’acompanyar.
Com en tots els aprenentatges, els infants i joves necessiten, sovint, l’acompanyament de pares i mares per, progressivament, anar fent les coses de manera autònoma. En aquest tema, sovint també.
Això no vol dir fer les coses en lloc d’ells, m’imagino.
Jugar un paper positiu no vol dir en cap cas substituir l’esforç dels fills. Vol dir acompanyar-los, ajudar-los a adquirir competències importants, animar-los quan tenen dificultats, projectar-los confiança.
Els pares ja no tenen temps per dedicar-se als estudis dels seus fills?
Alguns en tenen molt poc, efectivament. Sobretot, per motius laborals. Quan aquest és el cas, evidentment tot és una mica més complex. El més important, tinguem poc o molt temps, és crear un clima familiar que transmeti als infants que l’esforç i l’escola són importants a casa. Això no està renyit amb les estones d’oci, naturalment! Però els fills han de captar el missatge familiar: una certa dedicació als estudis és del tot necessària.
Fer que s’esforcin no sempre és fàcil…
La idea que l’esforç és necessari ha d’anar complementat amb una segona idea: l’esforç és una cosa positiva. Val la pena esforçar-se per les coses, perquè així s’aconsegueixen els objectius i millora la seguretat en si mateix. Pares i mares hem d’entendre que una part del nostre temps, que habitualment ja és escàs, ha d’anar destinat a acompanyar els fills en les seves responsabilitats escolars. Cal superar la nostra mandra per ensenyar-los a superar la seva.
Hem donat massa pes a les escoles perquè s’ocupin de l’educació?
Podria ser. És cert que tendim a dir “d’això se n’hauria d’ocupar l’escola”. I si això porta implícita la idea que les famílies ens n’hem de desentendre, és un error. Les famílies tenim el principal paper en l’educació dels fills. Ara bé: l’escola també educa, naturalment. Hi ha milions de situacions diàries, a l’escola, que es poden fer servir per educar. Totes, de fet. Les estrictament acadèmiques, també, perquè no es tracta només d’ensenyar matemàtiques, sinó de transmetre interès per les matemàtiques i empenta per superar dificultats amb les matemàtiques, per exemple. Qualsevol situació escolar, dins i fora de l’aula, és educativa.
Què podem fer per motivar els nostres fills que estudiïn?
Un munt de coses. Algunes de bàsiques poden ser les següents: presentar l’estudi com quelcom positiu –mai com una cosa pesada–; provar, fins on puguem, de relacionar allò que fan a l’escola amb la vida quotidiana; reconèixer i felicitar l’esforç i, sobretot, no criticar l’error, que forma part de l’aprenentatge. També s’han de crear climes el més positius possible per a l’estudi, evitant lligar-lo a moments de tensió i mal humor; subratllar els avenços i els bons resultats -perquè fan augmentar l’interès-; conèixer i interessar-nos, amb sinceritat, pel que fan a classe; ensenyar-los eines d’estudi eficaç(la planificació, el repàs de la eina feta, la importància de parlar en veu alta…); o garantir que el fill/a té un espai agradable per fer la feina.
Hi ha una edat en què s’ha d’estar especialment atent amb els estudis dels nens?
Com en qualsevol hàbit que vulguem crear, és molt millor començar aviat. Des de l’inici de l’educació primària (tercer i quart curs), les famílies podem, a poc a poc, començar a generar petits hàbits relacionats amb la feina escolar. L’organització familiar ha de tenir en compte que els infants necessitaran temps per a l’estudi.
El benestar emocional dels infants és absolutament important per a l’èxit educatiu… i per a qualsevol altra cosa”
Albert Lacruz, pedagog i assessor educatiu i empresarial
Com més grans es fan, més temps necessiten.
Quan comencem ESO, habitualment la tasca escolar es torna força més rigorosa. Més professors, tasques més abstractes i més exigents, menys acompanyament per part del centre… En aquest moment haurem d’estar atents a les seves necessitats per garantir que adquireixen eines de treball útils per als cursos següents.
Una de les polèmiques que hi ha hagut els últims anys en matèria educativa és la necessitat o no que els alumnes facin deures a casa. Què n’opina?
Sempre fujo d’afirmacions gaire categòriques. Depèn de com es plantegin aquests deures, quina quantitat n’hi hagi, quant de temps es doni per fer-los… L’argument que infants i joves necessiten espais de descans, atès que estan moltes hores al centre educatiu i sovint fan activitats extraescolars, és correcta. També és correcte dir, però, que els deures poden ajudar a treballar algunes competències importants, com la planificació, la constància o la responsabilitat.
Una bona autoestima és clau per a l’èxit educatiu dels infants?
El benestar emocional dels infants és absolutament important per a l’èxit educatiu… i per a qualsevol altra cosa. Si no el garantim, no podem esperar que l’infant tingui interès per la tasca escolar. Escoltem els infants, observem-los, preguntem-los com estan… eduquem la seva intel·ligència emocional. Projectem-los afecte, perquè això els ajudarà a reforçar l’autoestima i, en general, els ajudarà a equilibrar-se. Aleshores serà molt més possible que estudiïn llengua o ciències socials. Les necessitats emocionals són sempre les primeres.
Quines eines ens poden ser útils per millorar el benestar emocional dels nens i nenes?
Diverses. Totes aquelles que els facin percebre que són profundament estimats i del tot acceptats tal com són. Mostrem-los afecte, en totes les seves dimensions. Abracem-los. Les abraçades tenen un extraordinari impacte sobre el seu benestar emocional i físic. Escoltem-los activament, amb ganes. Mostrem interès per allò que fan i diuen, malgrat que no ho compartim. Parlem amb ells. Respectem allò que senten. Corregim les seves conductes, però fem-ho respectant les seves emocions. Juguem, cantem i ballem amb ells. Compartim moments. Els ajudarem a segregar hormones del benestar i estrenyerem els vincles.
I què me’n diu, de posar-los límits?
Posar-los límits va unit a mostrar afecte. Ells els necessiten i, malgrat que de vegades s’enfaden, els agraeixen. Posar límits, amb fermesa però amb calma és una mostra d’afecte extraordinària. Ensenyem-los a saber què senten i per què ho senten. Si aprenen a fer-ho, podran gestionar les seves emocions. Serà una vareta màgica per a la seva vida.
I quines eines els podem donar per facilitar-los l’estudi?
Bàsicament, eines d’estudi eficaç. Els hem d’ensenyar a planificar-se la feina a mitjà termini, amb l’agenda. Els serà de gran utilitat. També han de saber planificar la feina a curt termini, llistant, ordenant i assignant temps a les tasques. Han de poder treure idees importants i a fer un esquema gràfic d’un text, saber repassar les tasques fetes. Han de saber explicar amb les seves paraules allò que estudien. Relacionar les idees les unes amb les altres.
I si cauen…
Se’ls ha d’ajudar a superar petits entrebancs. Sovint, els infants necessiten només una empenta inicial. I s’han de celebrar els seus èxits, com per exemple haver entès una cosa que inicialment no entenien. Ajudem-los a millorar la concentració. Mantenir l’esforç un temps sostingut, adaptat a l’edat, és molt plaent. La concentració és molt satisfactòria, però infants i joves necessiten ajut per aconseguir-la. Hem de crear ambients positius per fer-ho i mirar que l’estudi no estigui associat a moments desagradables.
