Els ajuntaments celebren la futura derogació de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat Local

A Santa Margarida i els Monjos encara no poden obrir el Centre de Dia per culpa de la LRSAL
Judit Benages
08/02/2020 - 22:00h

El nou govern de l’Estat s’ha compromès a retirar la denominada ‘llei Montoro’, una normativa que critiquen la major part dels consistoris

Un dels punts que consta en l’acord per un govern nou a l’Estat, format per PSOE i Unides Podem, és la derogació de la llei Montoro o, el que és el mateix, la Llei de Racionalització i Sostenibilitat Local (LRSAL) aprovada pel govern de Mariano Rajoy el 2014.

Moltes institucions van ser les que des de bon començament van oposar-se a aquesta normativa i, de fet, el 2016, la llei va rebre el primer revés judicial arran d’un recurs de l’Assemblea d’Extremadura. Aleshores el Tribunal Constitucional va anuŀlar diversos articles de la llei. Des de Catalunya també es va presentar un recurs en contra bona part dels punts, ja que es considerava que el que volia la LRSAL era limitar l’autonomia dels ajuntaments.

Un dels aspectes més destacats de la llei és que, entre altres, impedeix que un consistori que acabi l’any amb superàvit pugui, l’any següent, destinar l’excedent a ampliar els serveis que dona a la ciutadania, tot i que el 2018 el Consell de Ministres va aprovar un decret llei que donava una més llibertat financera als ajuntaments amb superàvit per gastar els excedents del 2017, tot i que des de la majoria de consistoris es lamentava que continuava limitant l’autonomia.

PUBLICITAT

Ara, amb l’acord de derogar aquesta llei, molts ajuntaments respiren més tranquils. Des de l’Ajuntament de Vilafranca, per exemple, el regidor d’Hisenda, Aureli Ruiz, explica que els municipis més afectats per aquesta llei han estat els més petits, ja que la llei d’estabilitat pressupostària obliga a no gastar més del que ingressen i, per tant, estan molt limitats. “Sovint tenen tres o quatre milions d’euros i no els poden utilitzar perquè els tenen bloquejats per aquesta llei”, diu Ruiz. Així, per exemple, l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos no pot iniciar el tràmit per obrir el Centre de Dia perquè el 2018 van haver de tirar endavant un pla econòmic financer i aquesta llei no permet tirar endavant el tràmit pel Centre de Dia fins que no ajustin el pla.

En el cas de Vilafranca, però, la llei no ha afectat tant com als pobles petits perquè els romanents que té el consistori vilafranquí, tot i ser alts, proporcionalment són més baixos respecte al seu pressupost i, per tant, tenen més marge.

Ara bé, el regidor d’Hisenda lamenta que aquesta llei sigui “tan dura” i no deixi reinvertir el romanent de tresoreria, sobretot als municipis que tenen els comptes sanejats.

El regidor reconeix que l’objectiu de la LRSAL no és dolent perquè el que pretenia era racionalitzar la despesa dels ajuntaments, tot i que lamenta que “paguin justos per pecadors, perquè a Catalunya la majoria d’ens tenen sentit i no acostuma a haver administracions sobredimensionades com hi ha en alguns municipis d’Espanya”.

En aquest sentit, Ruiz diu que està bé buscar un major control i recorda que la llei es va modificar i, finalment, es va permetre gastar per dur a terme inversions sostenibles, que no generin noves despeses, però lamenta que s’hagi posat “al mateix sac” les administracions sanejades i les que no ho estan.

A Sant Sadurní també esperen que es derogui aviat aquesta normativa, que segons l’alcalde Josep Maria Ribas “complica molt les inversions”. El batlle sadurninenc lamenta que la llei no distingeixi entre qui fa les coses bé i qui no, i assegura que ha limitat molt l’actuació dels consistoris, ja que els hi ha tret competències. Ribas es mostra a favor que hi hagi normes que controlin la despesa que es fa des dels ajuntaments, però no creu que aquestes hagin de ser “globals”, sinó que “s’haurien d’aplicar als consistoris que no fan les coses bé”, apunta.

PUBLICITAT

Baix Penedès
A la comarca del Baix Penedès destaca el cas del municipi del Vendrell, l’ajuntament del qual remarca que una de les conseqüències de la derogació de la LRSAL a l’administració local de la capital comarcal serà la “recuperació de la plena autonomia financera, 3 anys abans d’acabar el pla d’ajust municipal, la qual cosa significaria la possibilitat de concertar noves operacions de crèdit a llarg termini que permetrien avançar algunes inversions, i alliberar recursos econòmics per destinar-los a polítiques de protecció social, de millora dels serveis públics i a la seva eficiència”.

Si la llei Montoro s’hagués derogat l’any 2019, des del departament d’Hisenda que gestiona el regidor Baltasar Santos es remarca, per exemple, que “la recuperació de l’autonomia financera al Vendrell hauria permès flexibilitzar el pagament del deute allargant el termini i hagués alliberat 3 milions d’euros per destinar-los a partides que tenen una repercussió directa en les persones, en la protecció social o en el foment de l’activitat econòmica”.

“Ens hauria permès avançar més de pressa i amb més comoditat del que estem fent actualment”, es diu també des de l’Ajuntament del Vendrell. I conclou que la derogació de la LRSAL permetrà crear nous tributs locals i, per tant, generar nous ingressos municipals que permetrien no ser tan dependents del finançament bancari, “alhora que permetria ajustar la política fiscal a la realitat del municipi”.

També et pot interessar

Comentaris