“Tenim dret a tenir una vegueria, i la necessitem ja”
Entrevistem al president del Consell Comarcal de l’Alt Penedes, Xavier Lluch
Xavier Lluch (JuntsxCat) és el desè president que té el Consell Comarcal de l’Alt Penedès des del març del 1988. Lluch és l’alcalde de Font-rubí i va agafar el relleu de Francesc Olivella a meitat de la passada legislatura, el novembre del 2017. El maig de l’any passat va liderar la formació més votada a l’Alt Penedès i va conformar un govern amb majoria reeditant el pacte amb el PSC.
Mig any després de la seva reelecció com a president del CCAP, quin balanç en fa?
Estem començant amb nous consellers. Sense anar més lluny, a l’equip de govern n’hi ha un 70% que s’estrenen en el càrrec, cosa que vol dir començar per conèixer la casa. Des del meu punt de vista de la presidència el que volem és mantenir la línia de l’anterior legislatura, però amb noves iniciatives sorgides dels nous ajuntaments generats de les passades municipals a qui nosaltres hem de donar resposta.
Per què amb el PSC i no amb ERC, el pacte de govern?
Quan vam fer balanç a l’acabar l’anterior legislatura sobre el funcionament del pacte, vam veure que havia anat bé, amb un resultat positiu per a la comarca. Quan vam estar parlant tant amb el PSC com amb Esquerra Republicana per aquesta legislatura vam entendre que hi havia més complicitat per continuar amb el pacte anterior. No té res a veure ni a nivell nacional ni català, sinó que senzillament és un tema de complicitats amb la gent del territori i vam voler donar continuïtat a un pacte on hi havia hagut una molt bona entesa.
Fa poc van aprovar el pressupost per al 2020 amb un lleuger augment. Què en podem destacar?
Els pressupostos dels consells comarcals diria que han de ser continuistes per definició, perquè el que fem és donar uns serveis als ciutadans i als ajuntaments que ens venen manats des de la Generalitat. En definitiva, som una administració finalista. Continuista per necessitat, i en aquest cas és més alt perquè ha entrat un projecte sobre l’estalvi energètic que gairebé puja a tres milions d’euros.
Què els diria, a aquelles persones que pensen que el Consell Comarcal és un ens que no serveix per a gaire i que només es limita a distribuir recursos finalistes?
Els aconsellaria que m’acompanyessin durant un mes. És cert que els recursos econòmics són els que són i que són finalistes, però també és veritat que la capacitat que tenim els consells d’aglutinar les necessitats dels ajuntaments en una comarca com la nostra, amb 27 municipis i amb ajuntaments petits, és molt alta i la capacitat de posar d’acord tots aquests ajuntaments per tirar endavant també ho és. No volem prendre el protagonisme als ajuntaments donant serveis als ciutadans. El protagonisme l’han de tenir ells i nosaltres els hem d’ajudar, i això és el que estem fent. També fem accions directes, com pot ser el projecte dels Productes de la Terra, donant un cop de mà a la restauració de la comarca, tot el relacionat amb el tema del gall del Penedès i la IGP, o també el tema d’enoturisme Penedès, que repercuteix directament sobre les empreses. Si els consells comarcals no hi fossin els hauríem d’inventar. Un municipi com el meu, Font-rubí, per exemple, té necessitats semblants a d’altres municipis, i aleshores és quan el Consell els aglutina i els ajuda.
Una cosa molt important que vull dir és que des del Consell Comarcal hem posat a disposició dels ajuntaments les figures d’arquitecte, enginyer, un informàtic tècnic en les noves tecnologies, amb tècnics de recursos humans i de l’administració electrònica i amb un ambientòleg. Volem que el Consell Comarcal sigui l’oficina tècnica de la comarca i els ajuntaments ho reben amb molta satisfacció. Coneixem les necessitats dels ajuntaments, i ara diverses figures tècniques del consell aniran a donar-los suport.
Com incidirà el desplegament de la vegueria en la relació amb el CCAP?
El primer que diria jo és que demano el desplegament de la vegueria i ho faig directament assenyalant la vicepresidència de la Generalitat de Catalunya perquè la desplegui d’una vegada per totes. Si no vaig equivocat aquest primer trimestre de l’any s’acaba el termini que tenia el Govern per fer-ne el seu desplegament. Tenim delegat del Govern i res més. Tenim dret a tenir una vegueria, i la necessitem. Nosaltres estem treballant perquè les quatre comarques que formen la vegueria ja comencem a mirar coses de manera conjunta. Hem de tenir una comissió d’urbanisme al territori, però també una comissió d’ensenyament, perquè al ser més propera entendrà millor les nostres necessitats. La vegueria ha de ser molt important per al nostre territori i hem lluitat molt per tenir-la.
Vostè és veu com el veguer?
La veritat és que no m’ho he plantejat mai. Personalment estaria encantat de poder representar el meu territori com el veguer, però no entra dins la meva agenda avui dia.
Dels fons FEDER hi ha tres actuacions que rebran ajut econòmic, com les noves llumeneres més eficients per a 14 municipis, la instal·lació d’una xarxa de calor alimentada amb biomassa a Torrelavit i les plaques fotovoltaiques per a autoconsum a l’edifici del CCAP. Com estan?
Primer de tot, vull dir que arran d’un projecte de la casa que es va elaborar molt bé va rebre el FEDER. Nosaltres vam deixar escollir als ajuntaments la seva acció per als fons europeus i ens vam adonar que la gran majoria van anar cap a l’eficiència energètica a l’enllumenat públic i aquest serà molt ràpid d’executar durant aquest any, fet que voldrà dir estalvi d’emissions i diners. La segona dependrà del mateix ajuntament i s’hauria d’engegar aquest any. El projecte està fet i ara cal executar-lo. El tema de les plaques el volem fer aquest any.
I les actuacions del projecte “Penedès 360 graus”?
N’hi ha moltes d’executades i ens queden algunes de més grans que s’hauran de fer aquest any. El nostre objectiu és que a finals del 2020 hi hagi el 75% de la inversió feta. Vull aclarir en aquest àmbit la dificultat que hi ha pel fet que es treballa amb moltes administracions i això alenteix el procediment. Però el resultat en si és molt bo. Només cal veure el Castellot i tot el que s’ha fet en la seva restauració. Ara estem treballant en el projecte de la Ruta i el Centre d’Interpretació de la transhumància i els camins ramaders a Santa Margarida i els Monjos, amb un projecte de museïtzació al CIC Fassina de Sant Sadurní i en la segona fase de restauració del Castell de Sant Martí Sarroca, obres que ja estan adjudicades.
La variant de Vallirana pot tenir una incidència directa en el fet que es tiri endavant o no el projecte del Quart Cinturó?
Penso que no. En qüestions de mobilitat, a la comarca ens venen dos anys complexos. Penso que el Pla Territorial serà cabdal per veure per on ha d’anar el Quart Cinturó, però des del Consell Comarcal defensarem que el Quart Cinturó no entri al nostre territori. Hem estat parlant amb la Generalitat per veure alternatives viables i cal tenir molt en compte que la concessió de l’autopista acaba d’aquí a poc més d’un any, i això també comportarà algun canvi. La variant de Vallirana també ens comporta més trànsit a l’entrada de la nostra comarca per Subirats i totes les referències que tenim del Quart Cinturó és que busca enganxar-se amb l’autopista i no pas a la nacional. Hem de reclamar al govern de l’Estat millores a la carretera nacional per deixar de veure cues al pont de la C-15, a la sortida del polígon de Sant Pere Molanta.
Com està tota la qüestió que envolta el Pla Territorial del Penedès?
Des de la Generalitat se’ns ha fet arribar que a primers de febrer es reunirà la taula de treball per presentar el document inicial del Pla Territorial del Penedès i que a finals de febrer hi ha prevista la seva aprovació inicial perquè des d’aleshores arrenqui el llarg procés a partir de l’exposició pública. Nosaltres el que demanarem és que hi hagi participació del propi territori. Ha de ser la gent del territori qui ha de dir què volem, com ho volem i per on ho volem.
Com veu la situació política actual del país?
La veig complexa, i estic amatent al que pot passar. Em ve a la memòria el dia que vam constituir el Consell, en què arran del pacte amb el PSC a mi em van titllar de traïdor. En aquell ple em vaig sentir dir des d’ERC que en cap cas donarien suport a candidats que no plantessin cara al xantatge del 155. No vull enganyar la gent, i els pactes polítics es fan entre persones, i amb això no estic criticant el pacte que ha fet ERC per fer president el senyor Sánchez, que potser és bo per al país. El que sí que poso sobre la taula és que s’ha estat molt dur quan nosaltres hem fet un pacte de govern, i ara el que abans eren pactes amb els partits del 155 ara ja no ho són, sinó que són els de la dreta espanyola. Espero que l’acord sigui positiu per a Catalunya i no el criticaré, però la duresa que es va fer servir en contra del nostre partit la vaig trobar desmesurada. Espero que el Govern espanyol s’adoni que el que tenim és un conflicte polític i que tot això es resol parlant. El primer que cal fer és treure els polítics de la presó, i el següent és intentar veure com es fa perquè els ciutadans puguin votar com volen el seu país en un futur.
