Eines contra els okupes
Diversos municipis s’empesquen estratègies per acabar amb l’ocupació il·legal d’habitatges, que van des de talls de llum i aigua fins a detencions constants
Les ocupacions iŀlegals d’habitatges són una problemàtica social que ha augmentat durant els últims anys fruit de les conseqüències de la crisi econòmica. Sovint, tot i que no sempre, aquest fenomen va associat a delictes com les connexions iŀlegals als serveis d’electricitat o aigua, al tràfic i consum de drogues o als negocis iŀlegals a l’interior dels pisos ocupats.
La lluita contra l’ocupació il·legal és, doncs, una de les principals preocupacions actuals dels ajuntaments. Per combatre el problema d’ha d’haver-hi una acció conjunta i coordinada de policies, justícia i Serveis Socials.
La situació a Vilafranca
Tal com vam apuntar la setmana passada, el problema més important d’ocupació a Vilafranca és el de tres blocs de pisos que comparteixen comunitat situats a les Clotes, on els veïns fa 12 anys que conviuen amb brutícia, drogues i prostitució perquè, dels 57 pisos, van arribar a estar ocupats una vintena, i ara n’hi ha 15 en aquesta situació. A més, n’hi ha una desena de tapiats.
Des de l’Ajuntament s’ha explicat de totes les maneres possibles que fan tot el que és a les seves mans per lluitar contra l’ocupació il·legal, i el mateix alcalde, Pere Regull, ha manifestat també en repetides ocasions que cal una llei més dura perquè els ajuntaments puguin actuar.
Malgrat això, l’advocat d’aquesta comunitat de veïns de les Clotes, David Gironès, no hi està d’acord i, si fa dos anys ja va manifestar que l’Ajuntament de Vilafranca era tou en la lluita contra l’ocupació, ara ha explicat al 3d8 diverses accions que poden dur a terme els consistoris per frenar l’ocupació.
Són mesures coercitives i reconeix que algunes són “portar la llei al límit”, però en cap cas és sobrepassar-la i, per tant, segons l’advocat, no hi ha cap impediment perquè l’Ajuntament les executi, ja que hi ha altres municipis que ho estan fent.
Per Gironès, el govern de Vilafranca “repeteix les bones intencions, amb fins electoralistes, però aquestes no es materialitzen. Hi ha solucions, però cal tenir voluntat per aplicar-les, i no es pot permetre que hi hagi veïns que portin 12 anys vivint aquesta situació”.
Què poden fer els ajuntaments?
Gironès assegura que és cert que el consistori legalment no té recursos jurídics per fer fora els okupes perquè no és el propietari dels habitatges, però que el que sí que pot intentar és “fer-los la vida impossible i muntar un dispositiu de control de les activitats delictives, perquè saben perfectament que hi ha tràfic de drogues i fins i tot un prostíbul clandestí”.
I quines són aquestes mesures? Doncs n’hi ha diverses, des de talls d’aigua (que en el cas de Vilafranca és, a més, de competència municipal) fins al precintament de l’habitatge on es facin activitats nocives i fer fora i detenir la gent que hi viu i les està duent a terme.
Pel que fa als habitatges ocupats on hi ha menors d’edat, l’advocat explica una mesura contundent però, segons ell, efectiva: “Es tracta de tramitar un expedient de desemparament dels menors, trucar a la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA)i posar en marxa tota la paperassa perquè Serveis Socials pugui tutelar-los”.
A partir d’aquí, diu Gironès, la família pràcticament sempre decideix marxar a un altre lloc. Ho explica així: “Aquesta és la mesura coercitiva que més funciona, perquè la gent que vol estar fora del sistema si la hi fas entrar, en fuig. No volen estar dins, però tampoc que ningú els prengui els fills”.
Així doncs, segons l’advocat, hi ha múltiples solucions “per fer sentir incòmode l’okupa i que se senti pressionat. Sabem que no és agradable tallar l’aigua perquè els operaris no volen anar-hi per por, però per això hi ha la Policia Local”.
L’advocat reconeix que la justícia no té “ni pressa ni ganes” de solucionar la situació, tal com comentava també el regidor de Seguretat Ciutadana Joan Manel Montfort la setmana passada, però repeteix que “a Vilafranca hi ha més casos d’ocupació perquè s’és més permissiu. Un pas important seria fer una ordenança per intentar expropiar els immobles de grans tenidors”.
La resposta del govern
Preguntat per totes aquestes mesures, Joan Manel Montfort ha afirmat en aquesta ocasió que no vol afegir res més al que van explicar la setmana passada i que l’Ajuntament emprèn totes les mesures que entén que pot tirar endavant, sempre “amb constant comunicació amb els veïns i els seus representants”. “No creiem que ningú ens pugui donar lliçons en la lluita contra els okupes”, clou Montfort.
Cunit i Calafell els tallen l’aigua
Els ajuntaments de Cunit i Calafell han posat en marxa un pla especial de lluita contra l’ocupació il·legal, concretament contra els okupes que no accepten l’ajut de Serveis Socials. Una de les mesures que es porten a terme és l’eliminció de les connexions fraudulentes a la xarxa d’aigua, que és de competència municipal. L’Ajuntament les busca, les anuŀla i les tapa amb formigó en col·laboració amb la Policia Local, perquè els defraudadors no s’hi puguin reenganxar. Calafell ha anunciat que també els tallarà la llum.
Talls de subministraments, vigilants i càmeres de seguretat a Figueres
El municipi de Figueres aconsegueix buidar alguns pisos ocupats tallant,primerament, els subministraments als habitatges que havien punxat els comptadors. Malgrat tot, la cosa no queda aquí, perquè aleshores, en els casos més greus, contracten un vigilant, instal·len càmeres de seguretat i col·loquen sensors a les portes dels comptadors. Aquestes mesures es consensuen entre Ajuntament, Policia Local i propietaris.
