Tips dels veïns okupes

Estat dels patis interiors dels blocs
Judit Benages
20/10/2018 - 10:21h

Els propietaris d’alguns habitatges situats en tres blocs contigus fa deu anys que viuen entre drogues, brutícia i prostitució

“Fa 12 anys vam vendre’ns el pis de Barcelona per venir a Vilafranca a ajudar la nostra filla amb els nets, i des d’aleshores vivim una vida de desgràcia. Estem desesperats i desemparats”. Així és com defineixen un matrimoni de jubilats, la Maria Àngels i l’Enric, la seva vida al carrer Mestre Jané número 16.

I no estan sols, en aquesta preocupació i indignació, ja que la comparteixen la resta dels propietaris dels pisos, dividits en tres blocs, que fan xamfrà amb el carrer Baldomer Lostau. En total hi ha 51 habitatges: 19 estan ocupats i n’hi ha una desena de tapiats.

La Maria Àngels explica que els fa vergonya que vagin a casa seva familiars i amics i que la situació que viuen és insostenible, però que no poden marxar perquè es van gastar tots els estalvis comprant el pis de Vilafranca. Aquesta veïna ha viscut situacions molt desagradables, com ara trobar-se una dona drogant-se a la porta de casa seva que la va amenaçar quan ella –acompanyada dels seus nets– va intentar que s’apartés. A l’ascensor s’hi troben de tot, des d’excrements o orins fins a vòmits o xeringues.

El matrimoni fa 9 anys que té el seu pis en venda, però ningú el vol comprar, tot i la gran rebaixa de preu. I és que ara mateix estarien disposats a vendre’l per 100.000 euros menys.

“Als possibles compradors el pis els agrada, però després veuen tot el que hi ha al bloc i no tornen més”, diu l’Enric, al mateix temps que assegura que a ell també l’han amenaçat més d’una vegada per, simplement, tancar la porta del bloc. “Aquí entra tot el dia gent a comprar droga, molts dels quals menors d’edat, i ningú fa res, tot i que fins i tot ens han amenaçat amb el que semblava una pistola”, diu la veïna, que critica la passivitat de l’Ajuntament: “Si no els volen fer fora a ells, que es quedin aquí, però que ens donin un pis a nosaltres per poder marxar d’aquest malson i viure la resta dels nostres dies tranquils”.

El que van fer fa un temps és vetar un dels accessos al pàrquing per l’ascensor, on ara s’ha de baixar amb targeta, però reconeix que, si algú ho vol, hi acaba accedint per una altra banda. Entrem a l’ascensor, on ja no hi ha mirall: “El vam arreglar dos cops; a la tercera ens vam cansar de pagar”, diu la Maria Àngels.

Més de 10.000 euros en derrames
El Pep, que viu a l’edifici del costat, assegura que ja no poden pagar més els sobrecostos que els genera tenir un bloc ple d’okupes.

Ha calculat que en els últims deu anys cada propietari al corrent de pagament ha pagat més de 10.000 euros en derrames, a banda de les despeses fixes de la comunitat. El veí ens mostra una factura d’aigua de 1.173 euros corresponents a dos mesos que van haver de pagar fa pocs anys entre els vuit propietaris. Explica que alguns dels veïns okupes de les plantes baixes, amb pati, s’omplen les piscines inflables sense cap mirament, i sovint l’aigua es filtra i inunda els pàrquings.

Ara han aconseguit donar de baixa l’aigua de la comunitat i tenen els serveis mínims obligatoris, que paguen també només els propietaris.
“Aquest pis és una ruïna i no podem pagar més, però ara, com a mínim, no ens roben a nosaltres, sinó que ho fan a l’empresa d’aigües de Vilafranca, a la qual sembla que no li importi, tot i que fa temps, durant un estiu, van gastar 600.000 litres d’aigua perquè omplien les piscines cada dos per tres”, diu el Pep.

També explica que els han fet fora de diverses asseguradores per la multitud de desperfectes que es produeixen als blocs i lamenta que, per exemple, no puguin fer servir l’aire condicionat perquè els roben els aparells o no puguin posar la calefacció perquè, tenint en compte les derrames que han de pagar, no poden assumir la despesa de mantenir la casa calenta. “És un malson”, diu el Pep, a la qual cosa la Maria Àngels afegeix: “Fa anys que hem de tenir la butxaca oberta per pagar coses que no gastem nosaltres”.

El Pep ens ensenya els tres blocs i constatem que el panorama és desolador: es passi per on es passi, el terra és ple de brossa; hi ha matalassos tirats a les teulades; els cables de la llum i de l’aigua estan punxats, i hi ha forats a les parets, llums arrencats i portes forçades. A més, s’hi sent una una pudor forta i s’intueixen les marques d’excrements i orina de terra.

També hi ha trossos de paper de plata i fins i tot alguna xeringa, rastre d’algun consumidor que, després de comprar la droga, decideix punxar-se allà mateix. Una de les portes encara està calcinada per un incendi que es va produir en un pis ocupat al mes de març.

El Pep, que va comprar el pis fa deu anys, explica que va ser l’any 2010 quan van començar a entrar al bloc una gran quantitat d’okupes i que, des d’aleshores, han anat mantenint reunions amb l’Ajuntament, però que no els ha donat cap solució.

“Tenim de tot: pisos pastera, pisos on es ven droga i prostíbuls clandestins”, diu el Pep, que reconeix que hi ha “èpoques millors i pitjors, però s’ha de tenir en compte que per nosaltres una època tranquil·la és quan no veiem armes”.

PUBLICITAT

El Pep va pagar 240.000 euros per aquest pis i, per tant, no es pot ni plantejar marxar, ja que encara li queda bona part de la hipoteca per pagar. “Ara aquests pisos no valen res, ningú els vol”, diu.
“Els que quedem estem tots igual, perquè el que ha pogut ha marxat ni que sigui llogant el pis per poquíssims diners, però prefereix això que viure aquí o deixar-lo buit”, diu.

Aquest veí explica que, evidentment, la relació amb els okupes no és bona i que pateixen constantment la por de les represàlies perquè en algun moment s’han hagut de veure les cares als jutjats. “La mateixa policia ens ha dit que no ens hi enfrontem i, per tant, hem d’estar amb el cap cot i que facin el que vulguin. És desesperant… és casa nostra!”, es lamenta. El jove comenta que sovint hi ha baralles i que quan truquen a la policia, aquesta apareix ràpidament “però no serveix de res, perquè l’endemà tornem a estar igual”.

Robatoris dins els pisos
Ens movem al bloc que fa xamfrà amb Baldomer Lostau. Ens obre la porta l’Àlex, que viu allà amb la parella i els seus quatre fills. El que més sorprèn de l’interior del seu habitatge són les dues bicicletes penjades en una de les parets del menjador. “No podem deixar res al traster perquè ens ho roben”, assegura.

L’Àlex recorda que, fa anys, quan portava el seu fill de tres mesos en braços, va haver d’apartar un drogoaddicte de la porta del pàrquing per poder passar. L’Àlex ha posat alarma i càmera dins el seu pis perquè no hi entrin a robar i un veí seu del bloc, el Josep Maria, explica que a ell sí que li van entrar a robar i se li van endur el nòrdic i el televisor. “Vaig haver de posar reixes perquè, si no, l’assegurança no m’ho cobreix”, diu el Josep Maria.

L’Àlex afegeix que va rebre amenaces després d’una enganxada amb un dels nous okupes, que li va dir que li cremaria el cotxe. “Durant un temps vaig aparcar el cotxe en un aparcament al costat de la comissaria dels Mossos i venia a casa amb bicicleta. És clar que m’hi he enfrontat alguna vegada, però t’amenacen amb el que més estimes”, lamenta.

“No sabem què fer. Portem desenes de denúncies en deu anys. Ningú fa res, i fins i tot ens han dit que el jutge té por de les represàlies d’aquesta gent”.

No estan en contra dels okupes
Cal destacar que totes les famílies amb les quals ha parlat el 3d8 volen deixar clar que no estan en contra de l’ocupació per part de famílies desfavorides i asseguren que “tant de bo” el perfil d’okupes del bloc fos aquest. “Fins i tot els portaríem menjar o els ajudaríem”, assegura el Pep, “però el que hi ha aquí són delinqüents”, clou.

“Els alcaldes estem indefensos; és una vergonya que no puguem fer res”

L’alcalde de Vilafranca, Pere Regull, ha expressat al 3d8 el seu profund malestar amb la situació que viuen els veïns dels blocs ocupats, i assegura que des de l’Ajuntament s’ha fet “tot el possible per solucionar la situació, però no tenim cap més mecanisme legal per arreglar-ho”. Regull explica que han presentat denúncia contra alguns dels okupes per reincidència en fets delictius, però que malauradament la justícia està coŀlapsada.

Regull afirma que els alcaldes estan “indefensos” i que se’ls genera una situació molt greu “perquè la majoria dels okupes dels quals parlem tenen un perfil delinqüent, però la policia ens ha dit que no podem donar cap sortida legal a aquesta situació”. El problema d’aquests pisos, diu Regull, és que són propietat de grans tenidors o bancs, però aquests no en volen saber res i, per tant, l’Ajuntament no pot fer fora ningú d’un pis que no és seu.

L’alcalde explica que es va aprovar una llei per la qual ara és més fàcil desallotjar okupes de pisos de particulars o de l’administració, però el problema amb els habitatges de bancs continua sent el mateix.

“És una vergonya, un desastre. I jo, com a alcalde, em comprometo a acompanyar aquests veïns on faci falta per ajudar-los, però nosaltres no podem fer més del que hem fet”, diu Regull, al mateix temps que apunta que la policia ha anat més de 100 vegades als blocs conflictius. “Però si se’ls deté entren per una porta i surten per una altra”, afegeix.

Regull afirma que l’any passat van aconseguir desocupar 52 pisos i que sembla que la Sareb ara està més disposada que els ajuntaments puguin tapiar els seus pisos ocupats, però que igualment no és una tasca fàcil. L’alcalde vol deixar clar, a més, que l’Ajuntament no empadrona okupes, i critica els representants polítics d’altes instàncies perquè “no s’adonen de com patim els alcaldes amb aquestes situacions, perquè tenim veïns indignats amb tota la raó del món i no hi podem fer res”.

PUBLICITAT

“L’Ajuntament de Vilafranca és passiu i tou davant les ocupacions”

L’advocat de la comunitat de veïns dels tres blocs afectats, David Gironès, assegura que es troben davant dos problemes. El primer és “la desídia” del banc dolent (Sareb) perquè no li interessa adjudicar-se aquests pisos, ja que tenen un deute acumulat de comunitat de més de 250.000 euros que haurien de pagar si se’n fessin responsables.

D’altra banda, considera que l’Ajuntament de Vilafranca és “passiu i tou” davant el problema de l’ocupació.

Gironès assegura que és cert que el consistori legalment no té recursos jurídics per fer fora els okupes perquè no és el propietari dels habitatges, però que el que sí que pot fer és “fer-los la vida impossible i muntar un dispositiu de control de les activitats delictives perquè saben perfectament que hi ha tràfic de drogues i un prostíbul clandestí”. Segons l’advocat, el que ha provocat la “passivitat” és que els veïns creguin que “l’Ajuntament treu benefici de l’ocupació, ja que o bé els donen recursos per viure allà o els està bé perquè aleshores no han de posar recursos públics”. De fet, l’advocat va un pas més enllà i assegura que si bé l’ocupació és un problema general, “a Vilafranca n’hi ha molts més casos que en altres municipis”. A més, el lletrat assegura que els pisos que s’han tapiat als tres blocs s’han fet gràcies a l’aportació econòmica de la comunitat de veïns, no pas de l’Ajuntament.

David Gironès explica que fa temps la comunitat va demanar ser administradora de tots els pisos buits, i això vol dir que, mentre no hi ha nou propietari, podria posar una denúncia per fer fora els okupes, però se’ls va denegar i, per tant, es troben amb una situació complicada: “El jutjat no està per la feina; a la Sareb no li interessa i a mi no em donen informació perquè la comunitat no és part del procés que fiscalia ha obert per usurpació, a instància de l’Ajuntament, després de molta pressió dels veïns i sota el meu suggeriment”. Gironès explica que el fet que només en tres blocs ja hi hagi una vintena de pisos ocupats és perquè hi ha un “efecte crida” de delinqüents habituals que fan negoci amb els habitatges.

“De la vintena d’habitatges, només dos estan ocupats per famílies desfavorides; la resta són delinqüents”, assegura el lletrat. Finalment destaca que ara estan a l’espera del judici per usurpació d’habitatge –que al maig es va suspendre– per poder desocupar algun pis, tal com va passar fa sis anys.

També et pot interessar

Comentaris