Desesperació pels okupes de les Clotes
Els veïns dels blocs ocupats en aquest barri vilafranquí denuncien que el conveni entre Ajuntament i SAREB no ha resolt un problema que fa 12 anys que dura
Els propietaris d’alguns pisos situats en tres blocs contigus del barri de les Clotes de Vilafranca ja no poden més.
Fa 12 anys que viuen entre drogues, prostitució i brutícia ja que dels 57 habitatges que hi ha en els tres blocs, 15 encara estan okupats, només quatre menys que fa dos anys. A més, n’hi ha una desena de tapiats. Els pisos comparteixen comunitat de propietaris al carrer Mestre Jané 16-8 i Baldomeu Lostau 8-10 ja que l’edifici fa xamfrà.
En un extens reportatge que vam publicar fa dos anys, vam explicar el dia a dia dels propietaris dels pisos, que viuen amb por de ser agredits, atracats o que, en tornar a casa, es trobin ells també amb el pis okupat o buidat. Aleshores lamentaven que, segons ells, l’Ajuntament no fes res per evitar aquesta situació.
Al maig, esperançats
Però els ànims d’aquests veïns van canviar una mica quan, el mes de maig passat, pocs dies abans de les eleccions municipals, l’alcalde de Vilafranca va signar un conveni amb la SAREB mitjançant el qual el banc dolent li cedia 15 pisos ocupats repartits per la vila.
Vilafranca es convertia aleshores en la quarta administració catalana en signar un conveni d’aquestes característiques. Durant l’acte de presentació, Regull afirmava que amb aquesta cessió: “l’Ajuntament tindrà més eines per demandar i fer fora els okupes ja que fins ara no podíem fer res, però ara ja en tindrem la responsabilitat”.
El cas, però, és que vuit mesos després els veïns d’aquests blocs de les Clotes no han notat cap diferència i lamenten que, segons ells, de la quinzena de pisos ocupats en aquell indret, l’Ajuntament només se n’hagi quedat un.
El portaveu dels veïns, Pep Balaguer, apunta que en un principi el consistori se n’havia de quedar dos però un el van tornar perquè estava en molt mal estat. En l’altre s’hi quedarà a viure la persona que ocupava, que era una dona gran amb els seus fills, tots ells adults.
“Ara veiem que la cessió del maig va ser una mesura electoralista perquè per quedar-se només un pis no calia tanta firma”, diu Balaguer, que apunta que encara hi ha alguns pisos que no estan registrats a nom de ningú.
Els veïns van reunir-se fa poques setmanes de nou amb l’Ajuntament i, tot i veure voluntat d’intentar arreglar la situació, se senten “totalment abandonats perquè ningú ens dona cap solució”.
Ara el que els preocupa més és el tema de la seguretat de l’edifici ja que els quadres elèctrics estan en molt mal estat per culpa dels okupes que punxen la llum i ja s’han produït alguns incendis que podrien anar a més.
“Hem proposat posar-los un quadre només a ells i si roben la llum a Fecsa, que ho facin, però que no ens danyin el nostre quadre elèctric, però l’Ajuntament diu que no es pot fer perquè sinó a tot arreu voldrien fer el mateix”, lamenta aquest veí, al mateix temps que reconeix que ja cada cop truquen menys a la policia perquè al final estan “cansats” de no rebre cap resposta. “Vivim contínuament així. És una situació constant de drogues, prostitució, brutícia i incivisme. No podem estar trucant cada dia perquè no serveix per res”, clou.
El malviure en un bloc ocupat
Els veïns estan tips de la situació que els ha tocat viure i gairebé s’han habituat a trobar-se gent drogant-se dins els blocs, a veure excrements, orins, vòmits i xeringues dins els ascensors o passadissos i fins i tot els han arribat a amenaçar amb una pistola.
Alguns dels veïns han optat per marxar dels blocs perquè la situació és insostenible. Alguns han aconseguit llogar el pis per un preu simbòlic i altres, simplement, l’han deixat buit tot i haver de continuar pagant hipoteca.
Els veïns, a més, ja no poden pagar més sobrecostos i calculen que en els últims deu anys cada propietari al corrent de pagament ha pagat més de 10.000 euros en derrames, a banda de les despeses fixes de la comunitat.
També els han fet fora de diverses asseguradores per la multitud de desperfectes que es produeixen als blocs i no poden fer servir l’aire condicionat perquè els roben els aparells ni tampoc poden posar la calefacció perquè, tenint en compte les derrames que han de pagar, no poden assumir la despesa de mantenir la casa calenta.
“És un malson”, diuen els propietaris. I el panorama és ben desolador: es passi per on es passi, el terra és ple de brossa; hi ha matalassos estesos a les teulades; els cables de la llum i de l’aigua estan punxats, i hi ha forats a les parets, llums arrencats i portes forçades. A més, s’hi sent una pudor forta i s’intueixen les marques d’excrements i orina de terra.
També hi ha trossos de paper de plata i fins i tot alguna xeringa, rastre d’algun consumidor que, després de comprar la droga, decideix punxar-se allà mateix. Una de les portes encara està calcinada per un incendi que es va produir en un pis okupat al mes de març. “Ara aquests pisos no valen res, ningú els vol”, lamenten els veïns.
Aquest veí explica que, evidentment, la relació amb els okupes no és bona i que pateixen constantment la por de les represàlies perquè en algun moment s’han hagut de veure les cares als jutjats. “La mateixa policia ens ha dit que no ens hi enfrontem i, per tant, hem d’estar amb el cap cot i que facin el que vulguin. És desesperant… és casa nostra!” exclamen ben amoïnats.
Cal destacar que les persones amb les quals ha parlat el 3d8 volen deixar clar que no estan en contra de l’ocupació per part de famílies desfavorides i asseguren que “tant de bo” el perfil d’okupes del bloc fos aquest. “Fins i tot els portaríem menjar o els ajudaríem”, asseguren, “però el que hi ha aquí són delinqüents”, clouen.
“Des de l’Ajuntament fem tot el que està a les nostres mans”
El regidor de Seguretat Ciutadana, Joan Manel Montfort, reconeix que el d’aquests blocs de les Clotes és el problema “més greu i important” d’ocupació il·legal de Vilafranca i que també és el que porta més temps així perquè “com hi ha diferents propietaris dels pisos i d’altres que ni en tenen, no és fàcil fer fora els okupes”. Montfort assegura comprendre l’estat de desesperació dels veïns, tot i que apunta que des del consistori es fa “tot el que està a les nostres mans i el que la llei ens permet i per això hem pogut tapiar algun pis, però el sistema judicial és molt lent i, malauradament, només ho pot resoldre un jutge”.
Montfort diu que una de les solucions seria fer un informe que apuntés que viure en aquells blocs suposa un perill real però que, en cas que es fes, s’hauria de desallotjar “a tothom, inclosos els propietaris legítims dels pisos” i, per tant, és una opció que no és viable ara mateix. Una altra manera de fer fora els okupes seria declarar els pisos infrahabitatges, cosa que tampoc poden fer perquè sí que reuneixen els requisits per viure-hi. “Hi treballem de forma intensiva i analitzem cas per cas, però malauradament els jutges no tenen ganes de fer-hi front”, clou Montfort.
